02 de març 2008

Blanc, negre, groc, gris, sigui quin sigui el color de la pell, la llengua, el país, qualsevol guarda dins seu una joia, una ànima, un tresor en vida i en possibles... que d'altres s'encarreguen de trencar o de lluir, de malmetre, de podrir o de cuidar amorosament.


Dissabte al vespre vaig veure American History X.
*
Li cal al protagonista patir ell mateix el que desitja pels altres, els immigrants, els negres, els jueus, i viure cara a cara amb un dels qui odia, per entendre que dins, tots tenim un cor, un sentiment, una vida desitjada, uns germans estimats, un territori per defensar, que l'home senzill desitja sempre el mateix, una vida digna i reconeguda com a ésser humà.
Heu comentat arran de les discriminacions.
Molts argumenten que cap és permesa, i parlen de discriminacions negatives i positives.
*
Parlem de que ara com ara tot és un desastre.
I sempre es culpa del desastre als qui venen de fora, als qui sembla que ens roben allò que és nostre per dret.
Però obviem que els drets no tenen color, ni raça ni poble. Que els drets són universals i els qui són aquí busquen tenir drets i segurament voldrien poder tenir drets i deures, i ser tractats com a iguals. I que carai amb la "discriminació" positiva! No necessita un discapacitat atencions diferents? No cal a algú amb problemes de mobilitat que li facilitem la vida el màxim possible? No creiem que l'educació i la comunicació són eines d'integració i drets inalienables?
Això no és discriminació, és atenció segons les necessitats de cadascú. I en això no hi pot haver categories humanes, si comencem a limitar, estem segregant.
*
Segur que l'heu vist. El discurs del sopar, que només he trobat en anglès, s'assembla molt al que hi ha a les campanyes d'aquest país. Deixo un tros prou explícit.
*

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Et mereixes un premi, poca gent és tant solidària i humana com tu.

Sergi ha dit...

Bé, són maneres de veure-ho. No pretenc convèncer a ningú, però segueixo dient que amb la fal·lera de ser un poble acollidor i no racista (que ho hem de ser, per favor, mai no diria el contrari!), sembla que hàgim de posar els immigrants per sobre nostre fins i tot, que se'ls ha de cuidar de totes les maneres possibles perquè ningú no els faci mal. Ja sé que és exagerat, només dic que no és admisible la situació actual, cal regularitzar la entrada per garantir que hi ha feina i cert benestar per tothom que visqui i treballi a casa nostra. Si entra tothom sense feina, sense papers i sense vivenda, ja m'explicaràs quin favor ens fem a uns i altres.

zel ha dit...

Ja sé que dius el que penses, Xexu, però jo em remto a uns principis que han de ser d'acolliment, tal com es van acollir els que d'aquí van marxar i els que han vingut de dins mateix, és la meva manera de veure-ho i ho procuro des de la meva feina, afavorir els qui menys eines tenen per sortir-se'n de la vida...

Jordi Casanovas ha dit...

com anava allò dels indis, que no coneixes ningú fins que no has caminat amb els seus mocasins?
tot i això, jo provaré els teus i tu fes el favor de provar-te els meus.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Molt bona peli. En un món en el que, com deia Mayor Zaragoza, el 20% de la població es fot el 80% dels recursos, com gosem dir que un bocí de planeta és casa nostra?

Jobove - Reus ha dit...

gran debat, fins que no ens hi posem en serio, de moment només fem que padaços, em de ser valents tots plegats

petons

rosa ha dit...

estic d'acord amb el Xexu.
Si deixen entrar a tothom sense feina ni papers...què els cal fer doncs robar per menjar...i això a nosaltres ens va bé?.

Joan de Peiroton ha dit...

Molt ben dit. M'hauria agradat poder haver escrit aquest missatge jo mateix. No cal exagerar el pes o el paper jogat pels imigrants en la nostra societat. Es tan facil fer-ne bocs emissaris per tal d' evitar de parlar dels problemes veritables que pateix la societat !!!

Ferran Porta ha dit...

Ser racista és patètic. Com si blancs, negres o grocs no tinguessim les mateixes pors, les mateixes necessitats d'estimar i ser estimats, els mateixos anhels de ser feliços...
En la meva opinió pensar això no és incompatible amb l'ordre, també pel que fa als processos migratoris. Com en qualsevol procés, les coses s'han de fer ben fetes.

nimue ha dit...

quines veritats com catedrals escrius, xiqueta!

ZAGASO ha dit...

molt bo....

ptons!

Jo Mateixa ha dit...

L'he vista aquesta pel.licula i em va agradar e indignar alhora, ja sa sap, no llueve a gusto de todos.

Petonets refredats :-( però dolços eh!!!!!!

Striper ha dit...

Mira nena ets la mes guay , mes enroolada, la mes compresa de la blogosfera si haguesin novels per els post els guanyaries,
Petonaz.

LlunA ha dit...

M´agrada molt la introducció al teu post...perque el color és indiferent...l´ànima és el que realment importa!

petonets

the silver blue sea ha dit...

Mira, Zel: un dia un alumne em va dir que jo no era "justa" perque dedicava molt de temps a uns nois senegalesos que tenien dificultats amb la llengua catalana i que la resta se sentien perjudicats per aquest fet. Bé, no amb aquestes paraules, és clar; sinó amb castellà, tal i com el seu pare es veu que l'havia alliçonat oportunament al respecte dies abans, es veu. Li vaig respondre que jo no era justa, evidentment, perque la vida tampoc ho és i que si encara no ho sabia, ja se n'adonaria. Sempre els dic que tots som "iguals" en drets i deures i en dignitat, però no ho som en necessitats i que per tant el tracte no ha de ser igual, sinó adequat a les necessitats de cadascú. Bé, doncs llavors, es veu que el noi ho va deixar anar a casa seva, i saps? l'endemà ja teniem allà el pare queixant-se a l'Ampa que els "de fora" rebien tota mena d'atencions especials, com ara reforç de llengua i que "els d'aquí" els teniem menystinguts... Bé, no t'atabalo més que em penso que no calen més paraules davant d'arguments com aquests. Jajajaja... Déu n'hi do, eh? Petonets, guapíssima!

Una ha dit...

D´acord amb tu i amb na" the silver blue sea".Els forts, els rics,els que tenen totes les seves capacitats indemnes no necessiten cap ajuda especial,tret de la orientació adient per al seu desenvolupament integral com persones.
Sempre he sentit dir a la meva mare que ajudaria especialment als fills més febles,y por esto estamos dispuestas/os a cuidar a los bebés,niños pequeños por su indefensión y les dejamos libres cuando son mayores,por eso estamos al lado de las personas maltratadas y no de los maltratadores/as,por eso siempre al lado del más desfavorecido en todo el mundo . A ver si entendemos que somos ciudadanos del mundo,cuando queremos movernos nosotros,no nos gustan los obstáculos. Es cierto lo de ponerse en los propios zapatos,o como se dice en castellano,ponte en mi lugar.
Se necesitan muchas dosis de empatía o haber pasado por ello,para conseguir ponerse en la piel de los otros.
Esta es una de las películas que nunca conseguí olvidar, a pesar de que hoy día olvido con rapidez lo que veo y lo que leo,y fue por esa violencia gratuita e irracional. Además, Edward Norton ,el actor,borda los papeles,los hace tan reales que da credibilidad a las historias.
Enhorabuena,Zel,siento que hablas en mi lugar ,o por mí también con estas entradas.Saludos cariñosos a todos porque es muy interesante leer todos los comentarios.

Anònim ha dit...

La veritat és que crec que tots i totes teniu raó. Que s'ha d'atendre als que més ho necessiten, que s'ha d'ajudar als que tenen menys possibilitats, totalment d'acord, però també que s'han de regular les coses perquè això no augmenti de manera que no poguem assumir-ho, em sembla que també.