–¿Podria definir que és un síndrome de Down?–Una persona. Fixa’t quina definició tan senzilleta.
Una persona amb una característica diferent, com ho pot ser ser dona o negre. La síndrome de Down és una característica més, no una malaltia.
*
Saber que existeixen les paraules persona i ésser humà, fan que la tria de la paraula home com a falsa alternativa per denominar la humanitat posi de manifest que la llengua no obliga a fer-ho així, sinó que és una elecció ideològica. Saber que a filles i a fills se’ls pot denominar exactament així però també, canalla, criatures, filles i fills o, fins i tot, en segons quins contextos, descendència, posa de manifest que la llengua no ens constreny a fer-ho amb un parcial masculí.
És a dir, que a cops la paraula fa la cosa; això posa damunt de la taula una qüestió important: per existir plenament cal tenir un lloc en la llengua. De fet, les coses valorades l’hi tenen.
(per veure, cliqueu)
«Peris tenia un germà. El germà de Peris va morir. Però l’home que va morir no va tenir mai un germà»
Només una de cada sis dones i un de cada vuit homes s’adona que és un fals enigma; que, simplement, Peris és una dona.
Que se n’adonin més dones que homes vol dir que, malgrat que un dels paràmetres generals del nostre pensament sigui l’androcentrisme, les dones estan més a prop de visibilitzar i percebre la presència femenina; que només una de cada sis ho faci, parla de la necessitat d’inscriure la presència femenina en la llengua.
Una pregunta com «¿de quina manera una dona pot ser mare si no té fills?», normalment arrenca complicades explicacions sobre adopcions de la majoria de persones adultes a qui es fa; però, en canvi, les criatures fins cap als cinc anys no solen tenir cap problema a respondre molt senzillament que es pot ser mare simplement tenint filles.
Això mostra, que no estem davant d’un problema de llengua i que no és cert que el masculí inclogui lingüísticament el femení, sinó que és una convenció en la qual ens ensinistren. Posa en qüestió aquell argument que diu que «ja se sap que el masculí inclou el femení», sembla que per als infants a qui encara no s’ha obligat a interioritzar aquesta pretesa inclusió, la cosa no és així.
Reflexió dedicada al cos humà. (Extret d'un text d'estudi universitari)
*
"Per tal d’analitzar algunes de les característiques del cos humà en la societat dels nostres dies, es procedeix, d’entrada, a una breu exposició de la història del cos en la cultura occidental i, més endavant, s’analitzen alguns aspectes laterals, però tanmateix essencials per a un tractament antropològic del cos com poden ser, per exemple, el cos de la dona en la cultura occidental i el patriarcalisme com a forma d’organitzar els cossos humans."
*
Una asseveració com l’anterior posa de manifest la minsa universalitat de les tres primeres expressions amb cos, que la publicitat presenta com a genèriques, ja que només una línia després, es restringeix paorosament, atès que passa a parlar d’un aspecte lateral, és a dir, marginal, i resulta que aquesta minúcia no central és, ni més ni menys, que el cos de les dones; sembla, doncs, que, quan parlava del cos humà, no es podia referir també al cos de les dones, n’estava exclòs. El cos humà era el dels homes.
*
Font documental: Biblioteca de Catalunya-Dades CIP
Lledó, Eulàlia. De llengua, diferència i context
Que se n’adonin més dones que homes vol dir que, malgrat que un dels paràmetres generals del nostre pensament sigui l’androcentrisme, les dones estan més a prop de visibilitzar i percebre la presència femenina; que només una de cada sis ho faci, parla de la necessitat d’inscriure la presència femenina en la llengua.
Una pregunta com «¿de quina manera una dona pot ser mare si no té fills?», normalment arrenca complicades explicacions sobre adopcions de la majoria de persones adultes a qui es fa; però, en canvi, les criatures fins cap als cinc anys no solen tenir cap problema a respondre molt senzillament que es pot ser mare simplement tenint filles. Això mostra, que no estem davant d’un problema de llengua i que no és cert que el masculí inclogui lingüísticament el femení, sinó que és una convenció en la qual ens ensinistren. Posa en qüestió aquell argument que diu que «ja se sap que el masculí inclou el femení», sembla que per als infants a qui encara no s’ha obligat a interioritzar aquesta pretesa inclusió, la cosa no és així.
Reflexió dedicada al cos humà. (Extret d'un text d'estudi universitari)
*
"Per tal d’analitzar algunes de les característiques del cos humà en la societat dels nostres dies, es procedeix, d’entrada, a una breu exposició de la història del cos en la cultura occidental i, més endavant, s’analitzen alguns aspectes laterals, però tanmateix essencials per a un tractament antropològic del cos com poden ser, per exemple, el cos de la dona en la cultura occidental i el patriarcalisme com a forma d’organitzar els cossos humans."
*
Una asseveració com l’anterior posa de manifest la minsa universalitat de les tres primeres expressions amb cos, que la publicitat presenta com a genèriques, ja que només una línia després, es restringeix paorosament, atès que passa a parlar d’un aspecte lateral, és a dir, marginal, i resulta que aquesta minúcia no central és, ni més ni menys, que el cos de les dones; sembla, doncs, que, quan parlava del cos humà, no es podia referir també al cos de les dones, n’estava exclòs. El cos humà era el dels homes.
*
Font documental: Biblioteca de Catalunya-Dades CIP
Lledó, Eulàlia. De llengua, diferència i context
12 comentaris:
Un cap de setmana que espero sigui especial, on els que tens aprop et valorin com a persona i com a dona, en aquest: el vosre dia.
Es cierto,hay que ocupar un sitio en la lengua,pero un buen sitio,porque el que nos hacen ocupar,a veces,a las mujeres no es el adecuado.
Me ha revelado algunas cosas en las que no había pensado Roser, y se lo agradezco; la reflexión posterior fue espontánea, me he preguntado porqué no habría de ser al revés. Siempre he refutado las variaciones a la convención de la lengua, por motivos electorales o batalla sectorial, y sin embargo, también he demostrado mi adhesión a las leyes portuguesas de utilización del "matronímico" a la hora de la identificación de los individuos. No cabe ninguna duda (a excepción en los fallos de organización de las maternidades o delitos en ellas cometidos), acerca de quién es la madre de tal o cual persona. La humanidad pervive, no porque los machos fecunden, sino porque las mujeres paren, y es una inexactitud manifiesta, basada en cánones culturales y fuerza bruta, poner en segundo plano a quien en verdad tiene la llave de la vida en su llavero.
Hay dos caminos; uno virar 180 grados y comenzar a mencionar lo genérico en femenino, lo que yo particularmente asumiría como asumí el convencionalismo que rige hasta hoy; el otro es adoptar una modificación convencional, que atienda a la supresión de la polémica con los Neanderthales del pensamiento, por motivos de ahorro energético y temporal; por ejemplo: "ciudadanes". Como estoy medio sonámbulo, no he tenido en cuenta los hipotéticos inconvenientes, que este proceder acarrearía, pero me parece un buen punto de partida.
Los angloparlantes tienen medio resuelto el problema, y quizás, por este detalle, es la lengua más difundida sobre la faz de la tierra.
Antes de que me olvide, me gustaría interesarla por la lectura de Félix Martí, de LINGUAPAX, me ha gustado oirle y me gustaría conocer su opinión al respecto de su trabajo. Besos Zel, y gracias por el piropo que me ha hecho.
Jo no crec que el dia de les dones sigui nomes un, si malgrat tot el mon es de las dones.
Brindem perquè un dia no calgui celebrar "dia de" (les dones, els gais, la mare, el pare, ...)
feliz día amiga..
solo decirte que te quiero mucho
aqui importa que avui sia el dia de......, xorrades, el dia a dia és el que importa
petonets
No sé què pensar de tots aquests dies especials: dies de les dones...espero que ens inventaran el dia dels esquerrans, que en sóc un, però em pregunto si caldrà preveure un dia especial per a les dones esquerranes, o si podrem festejar el nostre "defecte" ensems...Petons!!!
Pense com Ferran: que un dia no calgui eixir al carrer a reivindicar a la dona, els gais, les lesbianes, els i les transsexuals, els inmigrants, els pares, les mares, TOTES les famílies....
He anat els darrers cinc anys a totes les manifestacions de la dona a València. (Aquest no he pogut anar per raons de feina)
I bo, respecte a l'ús masclista de la llèngua, es podria optar per utilitzar un genèric en masculí o femení, indistintament.
A la llengua àrab, tenen algunes normes gramaticals molt boniques, que fan que l'àrab es diga "llengua femenina". Els adjectius plurals són sempre en femení: si vols dir "els llibres bonics", en àrab és : Al-kutub yamila, lit: "els llibres són bonica" en femení singular. Així amb gairebé totes les paraules, siguen masculines o femenines.
Així que, adeu a totes i ens llegim!
Tant de bo un dia desapareguin els crespons negres.
Thank you! I am happily astonished that you have included one of my blogs in your list. Very honoured. Gràcies! Shlomo Mintz joue Jean Sibelius - violon concerto, conductor Esa-Pekka Salonen
Somio, sé que és un somni i poca cosa més, en un cert principi de complementarietat. També em sembla -potser ara una mica més despert- que aquest somni té consistència de realitat en la concreta relació anomenada diàleg... si confusions encara més profundes que les de les paraules no l'entorpeixen o fins i tot l'impedeixen.
Un bon parell de petons, Zel.
Publica un comentari a l'entrada