Aquesta no sortirà als diaris gaire vegades.
No és la Bruni, l'honorable senyora del Sarkozy, mestre del "savoir faire", dretà recalcitrant, que ja ha complert una de les seves promeses electorals.
Repatriar als immigrants, els sense papers.
Bé, ells no en diuen res de tot això, en diuen un nom que sóna més bé, "éloignés", allunyats, compte amb el matís. Cinisme. Vergonya. Xenofòbia.
*
Aquesta és Samira Bobouch, 23 anys.
Treballava de voluntària en un centre d'autistes a Marsella. Vivia amb la seva família. Havia arribat legalment als 15 anys. El seu pare ha sigut treballador del camp a França durant 35 anys. Malgrat això, no li han donat a Samira permís de residència.
*
"A Marsella, la polícia va a la cacera d'àrabs i negres", diu Samira. El dia 19 de novembre la van fer parar en un control de trànsit. La detenen. No ha pogut tornar a casa seva, de dret a un centre de retenció per a immigrants, on l'han tingut tancada.
*
El 4 de desembre, la policia porta a Samira a l'aeroport de Marignane, per fer-la pujar en un avió amb destinació a Casablanca. Ella es resisteix. La famíli, els seus antics professors i gent de la Xarxa "Educació Sense Fronteres" l'ajuden, fent una manifestació a la terminal. L'alcalde de l'ajuntament del poble on vivia diposita al Govern Civil un precontracte de treball amb el seu nom. Al cap de dos dies tenia una vista, semblava que l'alliberarien.
*
Mai va poder arribar al tribunal. Un dia abans, el 5 de desembre, 3 policies de paisà van al centre de retenció i l'obliguen a seguir-los. La registren i li prenen el mòbil. Ella en tenia un altre i des del lavabo demana ajuda.
L'avís arriba tard. Els policies la treuen d'amagat, l'obliguen a pujar a un cotxe i la porten al port de Sète. Ella crida demanant ajuda. Ningú reacciona. Finalment, un policia l'entafora al vaixell dient-li "Fora d'aquí, no et volem" La deixen lligada. 10 hores lligada, amb el mòbil sonant, fins que arriba al Marroc.
*
No viatja com la senyora de la foto. Ningú l'espera ni sap d'ella. No és ningú.Torna a un país que ja no coneix, on no té casa ni amics. La xarxa "RESF" es dedica a recollir gent com ella, repatriats, perquè quan tornen els problemes recomencen. La policia marroquí els deté, acusant-los d'emigració irregular. Els aboquen a la marginalitat al seu país d'origen al qual ja no hi ha qui els aculli.
*
"La desgràcia d'aquests nois i noies, -diu Jamlichi, un militant d'Educació Sense Fronteres- és que tots els abandonen. Davant d'aquesta situació impossible, l'Estat s'hauria de fer càrrec d'ells"
En lloc d'això, els polítics reben com a un amic a Sarkozy, el responsable d'una política criminal de persecució als immigrants. A Tànger, ciutat on arriben molts d'aquest "repatriats", el president francès va presentar el passat octubre el seu projecte "Unió Mediterrània" Durant el discurs, va lloar la indubtable "amistat franco-marroquina i la solidaritat que ha de presidir les relacions entre França i els seus amics del Sud".
*
La xarxa "Educació Sense Fronteres" explica casos esgarrifosos. Cada dia en avió o en vaixell arriben 4 o 5 d'aquests nois i noies, que van anar a França amb un permís per estudis, o perquè ja hi tenien familiars. Expliquen com fins i tot alguns han intentat el suicidi.
*
Mentrestant, el sr. Sarkozy, que ha de complaure la dreta racista que el vota, predica que acollirà els joves que hi vagin amb contracte en origen. Fals. Alguns d'aquest joves, expliquen que, en arribar el consulat marroquí els fan una documentació que permet que siguin expulsats, en no tenir passaport.
*
Lluny d'aquest afers "bruts", el president francès es passeja amb la senyora guapa, fent amics cap al nord d'Europa, per impulsar polítiques de progrés nuclear.
Per cert, m'oblidava d'un aspecte genial, en aquest afer, sabeu? Els expulsen dient que són persones sense vocació de quedar-se a França.
*
Trobareu l'article sencer aquí.
20 comentaris:
gràcies per publicar aquest post, que posa la pell de gallina, evidenment no era la Bruni
petonets i segueix així
Esta clar que no era la Bruni aquesta, que per cert, no diuen que va sortir en una revista desputllada no fa molt??
No l'han posada gaire a parir no??, tinguent en compte com de volta i mitja van posar a la Lady Di quant duia aquella faldilla transparent...
Politica, politics, puta pena nena, puta pena (i ja no hi afegim el Barça que si no, brrrrrrrr)
Petonets i bona setmana cuca meva!!!!!!!
Un post estremecedor pero cal que aquestes coses es sapuiguen
Països democràtics? civilitzats? Qui ho diria! Si que posen la pell de gallina, aquestes històries.
el germà d'un noi que conec va rebre la carta d'expulsió i abans que el fotessin fora de França va venir cap aquí.
Són coses que cal saber malgrat que molts vulguin amagar-les. Molt bon post!
Veig que t'has decidit a "sortir de l'anonimat" i has posat una foto al teu perfil.
Fas molt bona cara!
:)
Petonets.
M'has deixat certament intrigat amb el teu comentari al voltant de la meva seriositat... M'interessa la teva opinió! Potser acostumo a tocar temes massa trascendents?
:-)
Una abraçada!
Renoi, aquest món està podrit!
L'ha podrit l'home a base de trepitjar-se i mentir-se.
L'home no te pitjor enemig que si mateix.
Gràcies per compartir aquestes notícies.
Quina merda! és una completa pena això. Fins quan durarà`...
Ploro d'indignació
que fort....!gracies i moltissims petons ho he trobat tant a faltar....
Primer, jo prefereixo l'ex, la Ciganer-Albeniz, que no pas la Bruni. Potser precisament perquè ha tingut el bon gust de deixar Sarkozy. (I caldria començar per l'alimentar a la Bruni. Fa pietat de tan prima qu'és).
Segon, aquest govern és el pitjor que hem tingut des del de Vichy. El pitjor.
Petonets i bona setmana!!!
Me he quedado sin habla,esto es espantoso ¿cuándo se deja de ser extranjero en ese país? Da miedo,mucho miedo y vergüenza,mucha vergüenza de que haya gobiernos como ése.
Indignante. La verdad. Muchos besos.
Una història espantosa.
A mi mai m'ha fet gràcia en Sarkozy aquest, li veig un "aire malèvol" que em posa els pèls de gallina.
Coi, m'he quedat amb un mal de cos... Això va així a França? Pitjor que aquí, doncs.
Sarko tindrà els seus tocs mediàtics però prové d'on prové, és qui és i per tant tira endavant la política de sempre, de la dreta pura i dura. Això si, amb alguns tocs mediàtics enginyosos, que fins-i-tot podem compartir.
Lo que más me gusta de vos, es que siempre tocas temas tan transcendentes, y humanos.
¡Sos un sol! Me honra el haberte conocido.
♥Besitos dulce♥
Deu n'hi do. El pitjor, però, és que aquesta la coneixem, però quantes n'hi ha, com aquesta, que ni sospitem? Quanta gent pateix la supèrbia dels qui creuen que, de la poltrona estant, poden decidir sobre les vides dels altres de manera impune, sense avergonyir-se'n, i dormint de nits en els seus llits daurats?
Quin fàstic fot tot plegat, de vegades.
Great tips. I am new to business, trying to visit more business blogs for guides and tips.
You can be friends with me. I would love some feedback on my sitebpm articles
when you got time. Thanks.
Nice blog design. This seems like it would be a very interesting blog to keep up with. Please come visit my site asset management services
when you got time.
Publica un comentari a l'entrada