07 de març 2008

sense paraules

Els invisibles, ho són pels qui es provoquen la ceguesa.
Ignorat, transparent.
Viu de les nostres engrunes, talment un pardal.
Mal dit. Alguns moixons tenen més.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bo aquest anunci, impactant!

Jordi Pinyol ha dit...

Ja ho diuen que no hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure...

Petonets de bona nit!

Una ha dit...

Estoy especialmente desanimada con tanta tragedia,sudamérica,los palestinos,animales maltratados,injusticias de todo tipo. Hoy,que paren el mundo,que me bajo un rato.

Anònim ha dit...

Amb les coses bones que hi ha per quedar-se sense paraules i ens tenim que quedar sense paraules per coses així...

Striper ha dit...

Una foto molt colpidora de la injusticia d'aquest mon.Bon Dia, Jo La Churra Merina.

mafalda ha dit...

Brutal. Li has posat el títol perfecte: m'he quedat "sense paraules".

Ferran Porta ha dit...

Milions no tenen res, milions tenim el que volem i més. I mentrestant, els governants del món preocupats per conquerir, per sotmetre, per ser més que...
Algun dia es farà justícia. No sé com ni quan, però n'estic convençut.

Jobove - Reus ha dit...

els que són mes artístes de la invisibilitat són els polítics després de unes eleccions

petons

ha dit...

Zel:
te dejo una poesía de Galeano, eso me provoca esta imagen, eso me provoca la miseria de algunos humanos... sentirme un nadie.
te quiero
Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Abogadaenbcn ha dit...

Uf! fort.

Jordi Casanovas ha dit...

i a sobre tenim els nassos de queixar-nos de depen què...

enric ha dit...

Si més no, anar per alguns països on la misèria i moltes vegades la fam la pots tocar amb les mans, et fa adonar de la quantitat ingent de coses supèrflues que maneguem i fem.
Potser si que hauríem de parar una mica i repartir millor.

Mikel ha dit...

brutal la foto , simplement brutal!!

Jo Mateixa ha dit...

Quanta raó que tens nena :-(

Anònim ha dit...

Hola!

T'hem enllaçat al repàs setmanal que des de Canal Solidari fem de la blogosfera.

Ho pots veure en aquest enllaç: http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=9191

Tambén t'animen a conèixer i participar al nostre bloc 'Consums o et consumeixen?' (http://www.canalsolidario.org/consumesoteconsumen/) creat per el Dia Mundial del Consum que se celebra el proper 15 de març.

Moltes gràcies!
Salutacions!

Jesús M. Tibau ha dit...

No és que siguin invisibles, sinó que nosaltres no volem mirar. No hi ha pijor cec, ni més pervers.