Tinc el cap molt ple de coses.
L'he d'endreçar.
Convé que tregui tota la pols de la part de la bondat.
He d'esbandir les teranyines del pis de l'alegria.
A l'habitació dels somnis hi ha massa foscor.
S'han instal.lat uns quants virus a la sala de la pau.
Tinc també tots els calaixos dels records posats de qualsevol manera, els hauré de destriar i llençar tots els que no convenen.
A l'indret on guardo els pensaments, s'ha engegat un remolí de mals aires, que per sort, he descobert aquest matí.
M'ha semblat que hi havia massa fred, em sembla que m'he oblidat de posar una mica de tendresa a les calderes.
I hauré de refer les escales, m'ha vingut una mica de mareig, segurament he oblidat l'equilibri necessari per veure les coses en la seva justa perspectiva.
També em caldrà fer una bona provisió de memòria, en queden filets esparços que s'han de tornar a teixir.
Malgrat tot, encara em queden reserves a les golfes del pensament.
Passa que en gastaré molt i molt, perquè per molt que penso, no trobo la manera d'instal.lar una sala de temps, que ara per ara és el més urgent, després de fer la necessària endreça.
Així és que us prego paciència, retornaré aviat al meu costum de visitant fidel.
25 comentaris:
Sencillament impressionant, mai havia pensat en ficar verbs adequats a totes a aquestes coses que són convenients en moments... tendresa, records... genial!
tu mateixa, ningú, tret de nosaltres mateixos ens obliga a res, només faltaria que ens forcessim a alló que fem per gust i ganes. Fins quan tu vulguis.
jo també l'he d'endreçar ... salut
Ostres prosa poetica autentica, realment perfecta. Descansa tot el que puguis, i merci per la teva visita i comentari al meu blog ZEL...
Fins a la propera sempra serás molt benvinguda al meu casal virtual.
Salut.
Doncs ma a la feina, pero fes el tu greiguis no el que et diguin.
va molt bé per higiene mental fer una paradeta informàticament parlant, ara que comença a fer bon temps una bona caminada a veure com creix la primavera és del tot recomanable
petonets
Si cal posar ordre, posem-n'hi. Que no està bé tenir el cap esvalotat. Afegeix també uns dipòsits de calma, per no estressar-te amb les reformes mentals.
Aprovecha,descansa ,renueva tus energías que,por otra parte,ya veo que no están tan mermadas como parece,te ha quedado una preciosa autorevisión poética.
Òstres, quin post més àgil i curiós... No perdrem la paciència, Zel!
Una abraçada!
Ayssss com t´entenc!!! Agafa´t el temps que necessitis. t´estarem esperant!!
Molts petons
Comprenem perfectament que necessites descansar i posar-te les idees en ordre. Quan vulguis, seràs sempre benvinguda, maca! No pateixis!!!!Malgrat la fresca relativa, aprofita del retorn dels bells dies i de la natura !!!! No dubtis, apaga la màquina!!!! Torna-nos en forma!!!!
Petonets
Si tu ho creus així potser sí que hi cal una mica d'ordre, però el que està clar és que el tens molt ben distribuït. No hi falta de res al teu caparró...
;)
Petonets i que vagi bé l'endreçamenta!
Quin escrit més creatiu i divertit. Aprofita aquests dies!
T'esperarem...
qui no té que fer neteja al cap?? jo ni en llexiu...
Hola Zel,
Tenia ganes de dir-te que després de totes aquestes eleccions i de mil articles en els diaris, un munt de debats electorals, etc. les reflexions polítiques més interessants les he trobades en aquest blog teu.
Dir-te que no acostumo a ficar-te comentaris perquè sóc dolentíssim amb els comentaris i no vull baixar el nivell del teu weblog.
Que et vagin bé aquestes merescudes vacances i petons.
Ja és molt que, de moment, tinguis la intenció. Aquesta setmana segur que trobes estones per fer dissabte i tornar-ho a deixar tot ben lluent.
Ànims!
Creu vostè que la llengua catalana és una puta merda?
http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/16/el-catala-es-una-puta-merda/
Saludos y un beso, Zel. Descansa molt.
Guaita quin dibuix.
(No em faig responsable de la teva reacció envers la resta d´aquest blog).
molt curios e inpresionant aquest post.
que descansis i ho possis tot en ordre.
petons
Molt original!
Si em permets et diré que jo crec que és de la màxima importància dedicar-se el temps que calgui a un mateix. Que un, qui sigui, pot arribar a estar per tot (ja de per si un impossible)menys per un mateix o en molt poca mesura (clar que hi ha persones que això no li cal, però n'hi que sí). Jo l'últim de mi mateix, deixat de mi per estar en tot? Quina trampa, que pot arribar a ser tan dolorosa.
Una abraçada.
Pel que fa al post, al seu contingut, el trobo bell, qui és capaç de poetitzar té molt de guanyat en la necessària introspecció (necessària en cas de ser-ho per qui així un necessiti, no més) (tot i que no és l'únic recurs per aquesta finalitat)
Veig que ho tens molt estructurat això d'aquí dalt. Jo quan hi entro em topo amb tot ple de trastos, sembla un laberint o una cova fosca i jo sense llum...en fi... enveja sana!
Publica un comentari a l'entrada