15 de maig 2008

cap al circ per aprendre una altra manera de viure

Els comentaris que m'heu deixat m'han arribat al cor.
Deia més d'un, que és bo de veure coses maques i ben fetes que també n'hi ha.
I teniu raó, és ben cert.
Una d'elles, demà. Demà amb els nens anem al Circ.
Cric, voltant, Crac, quan són plantats a la carpa.
Anem a veure una cara amable, a fer somriure els nens.
Anem a conéixer la vida del circ, de la mà de Tortell Poltrona.
Aquesta és una sortida que solem fer amb els nens i nenes de cicle Inicial, els petitons.
És, potser, de les més entranyables.

Volem que sàpiguen com és la vida de la gent del circ, un espectacle que, darrerament està més valorat. Finalment, és reconeix allò tan reclamat, el circ és cultura.

Volem que els nens coneixin Tortell Poltrona.
I de retruc, tot el moviment de Pallassos sense Fronteres.
I metges sense fronteres, i tots els petits o grans projectes solidaris que hi ha escampats arreu.


Per mi, En Tortell Poltrona és un personatge entranyable.
El seu missatge arriba als nens i als grans de manera amable, sense grans declaracions i sense massa soroll, tampoc.


L'he vist un piló de vegades arrencant un somriure amb la tonteria de treure's i posar-se la jaqueta, empastifant-se la cara de qualsevol manera, que acabarà suada mentre es posa un gorro rasta i fa cantar tothom una cançó de pau.

I trencarem els tòpics de la felicitat i del que cal per ser feliç.
Avui, parlant de felicitat, una nena ens ha dit que per ser feliç, li caldria poder veure el seu pare, que no sap on és. Una altra, demanava poder tenir els pares junts. Molts desitjaven no barallar-se amb els germans. Per primera vegada, després de gairebé dos cursos sencers, ens hem mirat, la meva amiga i companya i jo, amb cara de felicitat. No és que no ens mirem amb cara de felicitat mai, ho fem molt sovint. Ens agrada la feina que fem, molt i molt. Però ens hem adonat que, ningú havia demanat res material per poder ser feliç. Em sembla que avui, ens han mostrat que comencen a saber què és important a la vida.

Un pessic de pau.
Unes unces d'amor.
Un polsim d'alegria.
Uns granets d'amistat.
Un raig de sol.
Una espurna de compassió.
Un alè d'aire fresc.
Un rajolí d'aigua de pluja.
Un buf de clar de lluna.
Un grapat de mans unides.
Un sac de petons.
Un altre de paciència.
Un punt de màgia.
Unes gotes d'il.lusió.
(post dedicat a les meves entranyable amigues Mònica, Nuri, Paquita, Arantxa, Míriam, que m'acompanyen cada dia, i que hi són sempre que les necessito tant si jo me n'adono com si no. Us estimo)

16 comentaris:

Henry The VIII ha dit...

De qualsevol de les coses dels 14 versos que has escrit ja és moltíssim. Ja és una passada.

Salutacions a tots als Zel Reader's. I a la Zel també. Faltaria plus.

Jordi Casanovas ha dit...

m'encanta en Tortell, el seu clàssic número de les cadires... - yo solo - o la manera de maquillar-se en un minut per convertir-se en pallasso. Un altre dia te n'explicaré una de nens i desitjos.

Carme Rosanas ha dit...

Una recepta de la felicitat completa. Els 14 versos són fantàstics.

Jordi Pinyol ha dit...

Molt ben fet! Per aquí a Reus també tindrem circ durant uns quants dies amb el Trapezi.

Toy folloso ha dit...

Els heu explicat molt bé que es la felicitat, si ningú ha demanat res material per ser feliç.

Striper ha dit...

El circ es portador de ilusions crec que es tindria que promocianar i que no es perdes mai, perque molts circs petits que els hi costa sobreviure i notot es el cic du soleil.

estrip ha dit...

un gran pallasso i gran persona.
Homes com ell haurien de manar al món.

Tendre i divertit alhora. Senzill i divertit. Un fart de riure.

ha dit...

El circo Zel, lugar donde la mágia sigue viva, donde los personajes se dan... donde la vida fluye llena de ilusión y paz...
que bello, que bellas fotos , que hermosas palabras...
te quiero hermosa!

Waiting for Godot ha dit...

Un sac de petons para ti. :) Besos.

Anònim ha dit...

Sí , magnífica entrada Zel...
Lo único que no me gusta en los circos son los animales salvajes encerrados y fuera de su habitat...
Un abrazo desde Argentina
Tere Marin

Joan de Peiroton ha dit...

Zel, Zel, Zel!!!!

Tocat del cargol ha dit...

UAu! Riure és viure!! En Tortell és genial i el circ molts móns dins un sol món.
Salut!

fada ha dit...

Absolutament genial, el Cric, el Tortell Poltrona i la seva tasca a Pallassos sense Fronteres i la vostra tasca amb els petits. Ja podeu mirar-vos amb cara de felicitat, ja, si van contestar tot això... I poca cosa més et diré perquè ja ho has dit tot en aquest post preciós. Ah! I, sobretot, un punt de màgia!! Petons, bonica.

Anònim ha dit...

Eiii que vagi molt bé :)))

Josep Maria Yago Suau ha dit...

guai. em fa pensar en alló de que no es poden canviar les estructures si no canviem nosaltres mateixos o el que és semblant: salut, resistència i, important, alegria!

Pekas ha dit...

joooooooooo.... el circo... sabes..??? uno tiene un pasado... :-)))) y una parte de él tenia que ver con hacer un poco el "payaso"..talleres de circo por las calles...

jooo... se pone la "gallina de piel" al leer este post... y al recordar... ( sabes..?? acabé "copiando " un poco al Tortell... y lo de las sillas... yo lo hago con siete... el.. es un "maestro...".... jejeje.....

( Aún a veces hago algún numérito de equilibrios y cosas parecidas.. pero la nariz.. esa nariz roja... permanece guardada con cariño y envuelta en un pañuelo de terciopelo negro...)

Un beso.. y gracias por conseguir que no olvide...