cap al circ per aprendre una altra manera de viure

Els comentaris que m'heu deixat m'han arribat al cor.

Deia més d'un, que és bo de veure coses maques i ben fetes que també n'hi ha.

I teniu raó, és ben cert.

Una d'elles, demà. Demà amb els nens anem al Circ.

Cric, voltant, Crac, quan són plantats a la carpa.

Anem a veure una cara amable, a fer somriure els nens.

Anem a conéixer la vida del circ, de la mà de Tortell Poltrona.

Aquesta és una sortida que solem fer amb els nens i nenes de cicle Inicial, els petitons.

És, potser, de les més entranyables.

Volem que sàpiguen com és la vida de la gent del circ, un espectacle que, darrerament està més valorat. Finalment, és reconeix allò tan reclamat, el circ és cultura.

Volem que els nens coneixin Tortell Poltrona.

I de retruc, tot el moviment de Pallassos sense Fronteres.

I metges sense fronteres, i tots els petits o grans projectes solidaris que hi ha escampats arreu.

Per mi, En Tortell Poltrona és un personatge entranyable.
El seu missatge arriba als nens i als grans de manera amable, sense grans declaracions i sense massa soroll, tampoc.

L'he vist un piló de vegades arrencant un somriure amb la tonteria de treure's i posar-se la jaqueta, empastifant-se la cara de qualsevol manera, que acabarà suada mentre es posa un gorro rasta i fa cantar tothom una cançó de pau.

I trencarem els tòpics de la felicitat i del que cal per ser feliç.
Avui, parlant de felicitat, una nena ens ha dit que per ser feliç, li caldria poder veure el seu pare, que no sap on és. Una altra, demanava poder tenir els pares junts. Molts desitjaven no barallar-se amb els germans. Per primera vegada, després de gairebé dos cursos sencers, ens hem mirat, la meva amiga i companya i jo, amb cara de felicitat. No és que no ens mirem amb cara de felicitat mai, ho fem molt sovint. Ens agrada la feina que fem, molt i molt. Però ens hem adonat que, ningú havia demanat res material per poder ser feliç. Em sembla que avui, ens han mostrat que comencen a saber què és important a la vida.

Un pessic de pau.
Unes unces d'amor.
Un polsim d'alegria.
Uns granets d'amistat.
Un raig de sol.
Una espurna de compassió.
Un alè d'aire fresc.
Un rajolí d'aigua de pluja.
Un buf de clar de lluna.
Un grapat de mans unides.
Un sac de petons.
Un altre de paciència.
Un punt de màgia.
Unes gotes d'il.lusió.
(post dedicat a les meves entranyable amigues Mònica, Nuri, Paquita, Arantxa, Míriam, que m'acompanyen cada dia, i que hi són sempre que les necessito tant si jo me n'adono com si no. Us estimo)