01 de maig 2008

dies del "corte inglés"

Un dia de no fer gaire res.
D'escoltar la ràdio i fer zapping a la tele per mandrejar
Propaganda impossible de pair. Diumenge, dia de la mare.
Quins contrasentits. Un dia per la mare, 365 cada any per agredir, matar, maltractar, humiliar dones que són o podrien ser mares, si algun salvatge no els roba la vida.
He reviscut la meva experiència de ser mare, del parir un fill, anant al blog "Viu les Ciències".
He trobat tres videos preciosos sobre els drets de la futura mare, el part i les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut.
Els meus dos parts van ser ben diferents, però igualment deshumanitzats.
El primer es va iniciar un dissabte a la nit i el meu primer fill va néixer un dilluns a 3/4 de dues del migdia (el mateix dia i hora que jo amb 32 anys de diferència). Van esperar a posar-me el gota a gota que fos dilluns al matí, quan tothom tornava a treballar, perquè el procés del part s'havia interromput. Vaig quedar tan aixafada i nerviosa, que no vaig dormir durant una setmana.
El segon va durar escasament 5 hores, amb una comadrona que em va fer suar tinta, fent-me fer tot el contrari del que havia après a les classes de preparació al part, amb la qual cosa en vaig sortir amb un greu fisura a l'annus que em van haver d'operar d'urgència al cap d'un mes, la qual cosa va comportar estar-me un altre mes estirada, sense poder-me cuidar del meu fill petit, que veia voleiar d'una ma a l'altra, a qui vaig haver de deixar d'alletar i que em va consumir de dolor i de pena.
Vagin aquests videos per les dones que han patit les conseqüències d'una medecina muntada a la mida de tothom, menys de les futures mares
*


*
*

*

14 comentaris:

Joana ha dit...

Et donc tota la raó.
M'agradaria pensar que les coses canviaran per a les futures mares, però sóc pessimista. Conec la versió des de dins i tot just ara s'adonen del nombre de cesàries que hi ha i de la gran medicalització que es fa a les parteres. També cal dir que moltes dones prefereixen anestèssia . Com en l'alletemen. La comoditat, pensen, és el biberó.
Humanitzar la sanitat, la tasca pendent ara mateix.
Els meus parts: Un a mida, l'altre casi que m'hi quedo!
Bon cap de setmana si fas pont!

Anònim ha dit...

Em pregunto com es diu peridurale en català?
Petons i bon cap de setmana!

Striper ha dit...

Esta clar que tiots tenim una mare a qui retra un homenatge.

Henry The VIII ha dit...

Ostres SuperZel, em sap greu aquesta mala sort que vas tenir i a més en els dos parts.

Striper l'ha encertada de ple.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

caram, Roser, sona molt guai això de portar una nova vida i, suposo, que us envejem per això, però, posats a detallar, també té pal. Apostem per la humanització (no només de la medecina)

Llum ha dit...

Jo no sóc mare, però ara m'has fet pensar en la meva mare, quan em va tenir a mi.

Jo no sóc filla única perquè els meus pares volguessin. Els meus pares volien tenir 3 o 4 fills.

Però la medicina, i els errors, ho van evitar. Ma mare ja no va poder tenir més fills.

I el patiment de ma mare, que a més va veure com jo passava un parell de setmanes a l'incubadora, i que quan sortia ella encara era a l'hospital, ja ni te l'explico!

Jo Mateixa ha dit...

La mare em va tenir en menys de dues hores i això que servidora venia de cul (així el tinc ara, caguntot), mun germà va trigar més i això que tot va ser més senzill.

Les mares, ens les estimem molt, amb bogeria i per sort de mare nomes n'hi ha un a(si jo en tinguès dues pararia boja).

Però opino que el dia de la mare, com el dia del pare, com el de St. Valentin, o aquestes coses son purament comercials, jo cada dia l'hi dic a la marona que l'estimo :-)

Petonets bonica!!!!

LlunA ha dit...

Aysssss jo encara no sòc mama...pot ser d´aquí un any...no sé...ayssss em posso molt nerviosa amb això del part...fa una mica de por!

Una ha dit...

Lo más desagradable de mi primer parto fue una enfermera borde y que me pusieran nada más llegar el gotero de oxitocina,soy demasiado nerviosa para estar tan quieta en una cama.Pero todo pasó en cuestión de 4 horas y aunque fue natural del todo lo recuerdo como la mejor experiencia de la vida. En el segundo me negué a que me pusieran el gotero y me dediqué a caminar y caminar por toda la habitación y también de manera natural y que duele mucho nació a la hora y media mi niño ,otra experiencia para recordar como lo mejor de la vida.
Seguro que tuve mucha suerte ,cada parto es un mundo y a veces no se puede elegir.Es la única experiencia en la vida que hubiera lamentado muchísimo perderme:ser madre.

jo artin au ha dit...

Bé, com a positiu és que comencin a adonar-se'n més i pugui haver una consciència creixent de tanta deshumanització com hi ha, a fi de poder canviar (ens dediquem poques atencions, deixem tantes coses en mans d'elements impersonals: protocols, tècniques aplicades mecànicament, normatives buides de sentit..., déus...; sembla que hi tinguem una mena de mania molt arrelada els humans en creure que alguna cosa, la que sigui externa a nosaltres, farà per nosaltres el que ens toca fer a cadascú o grupalment...
Ostres Roser, quin patir, per començar.
A mi també em sembla que això d"els dies de" són muntatges força deshumanitzats.
Petonets.

Unknown ha dit...

El tema dels parts és un gran negoci, que els centres hospitalaris no es deixaran escapar fàcilment.

I en aquest gran negoci la super-star convidada és la perfona que exerceix com a ginegòleg/a. Que tot s'ha de dir normalment va a sac pac passant dels sentments del personal.

yraya ha dit...

La verdad que esto del parto es bastante delicado, si caes en manos de alguien inexperto o chapuza la has caga...
De mis tres hijos el mayor fué el que dio más problemas para nacer y sólo pesaba 2.600Kgs., los otro fue coser y cantar y sin hacer ese corte tan doloroso.
Uff, ahora que lo pienso no se de donde saque la fuerzas, jaja.
Un besote Zel

Anònim ha dit...

Els meus dos parts, no van anar malament, van anar bé, lents però bé, ara bé, jo de "paquet" sense poder decidir res de res. Ara estic esperant que la meva filla pareixi un dia d'aquests, espero que li vagi tot bé i que la tractin una mica millor que a mi.

Ferran Porta ha dit...

Caram, Zel, deu n'hi do quines dues experiències "paridores" portes al sarró!

Com ha dit algú altre per aquí, jo sóc anti dia de la mare, del pare, dels tiets i de mandangues vàries. Això només serveix per mantenir rodant un sistema econòmic; l'important, però, es demostra dia a dia amb coses més importants que un regal embolicat amb paper del Tall Anglès.

Un petonet per cada part difícil que vas tenir.