02 de maig 2008

el que ens toca, el que utilitzem... futur?



Aquest mapa, publicat recentment, representa per zones, allò que ens pertocaria a nivell diem-ne sostenible, segons els habitants, i el que realment ens estem "gastant" en recursos naturals.
Les zones que tenen un cercle en vermell més petit que la circumferència negra, fan un consum per sota del que els pertocaria. Les zones que tenen un cercle en vermell que sobrepassa la línia negra, estan consumint per damunt del que haurien de fer i que el territori pot assumir.
S'entén perquè encara queda alguna cosa.
Molts països estan per sota del que podrien "bengastar", i a costa d'ells, el primer món s'està menjant els recursos propis i els d'altri.
*
*
Mentrestant, queda en mans de grups ecologistes, d'organitzacions no governamentals, de somiatruites i d'escoles i centres dedicats al medi ambient,(és a dir, de la bona fe i el voluntariat) les accions que són una mostra del que hauríem de fer per salvar el poc que queda dels ecosistemes.
*
Orgullosament, els nens participen en una festa a la natura. Han escoltat, après, preguntat, s'han implicat amb goig i desig de saber. Que els duri, ja ho perdran de grans, per molta ràbia que ara em faci.
Alliberem tortugues d'estany a les basses de la zona d'aiguamolls del Baix Ter.
*

Evidentment, aquest dia (dimarts 29 d'abril) hi havia tota la representació política de la vila, tots els que volien sortir a la foto i a la televisió. Sentint-los enraonar (d'amagatotis) hom s'adona de que, realment, poc importa el que es fa, som un mitjà per perpetuar-se en el poder.
Jo us deixo una criatura i la nostra tortugueta, que no té nom, però va rebre moltes moixaines.

5 comentaris:

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

QUERIDA ROSER!
GRACIAS A PERSONAS COMO VOS QUE NO CALLAN,
QUE MARTILLAN SOBRE ESTA REALIDAD, POR MOMENTOS CAÒTICA,
SE ENCIENDEN PEQUEÑAS LUCES DE ESPERANZA PARA QUE NUESTROS NIÑOS PUEDAN TENER COMO HERENCIA
UN MUNDO MEJOR.
ELLOS SON EL FUTURO Y NOS DEBEMOS A ELLOS, SIN RENUNCIAR A PODER LLEGAR A VERLO CON NUESTROS PROPIOS OJOS.
DECIMOS Y SOSTENEMOS QUE TIENE QUE PRIVAR EL INTERES GENERAL
SOBRE EL PARTICULAR.
O SEA
EL BIENESTAR DE TODOS Y NO DE POCOS.

CON LA ESPERANZA CIERTA DE UN MUNDO MEJOR Y PODER VERLO ALGÙN DÌA,(O AL MENOS HABERLO INTENTADO),
TE DEJO MIS SALUDOS!
QUE TUS HORAS SEAN HERMOSAS AMIGA!!!

BESOS

ADAL

XeXu ha dit...

No ho tinguis tan segurs que els nens canviaran. Tinguem confiança en les noves generacions. Encara podem fer una cosa pel nostre món. Ja que nosaltres ho hem fet tan malament, ensenyem-los bé, i que aprenguin a ser més persones que nosaltres. De nosaltres precisament depèn que les properes generacions siguin millors. Sembla difícil, però ho hem d'intentar.

Lo Joan de vacanças ha dit...

Als aiguamolls, m'hauria agradat ésser-hi amb vosaltres!!! Cal cuidar el baix Ter i les tortugues qui hi viuen! Felicitats als nens i a les mestresses!!!!

De tortugues d'estany, en tenim encara algunes en los brassos morts del riu Garona, un poc amunt de Tolosa. Hi intenten conviure amb les tortugues d'orelles vermelles (les americanes, saps?). No som gaire optimistes quant al futur de la nostra tortugueta, però la culpa no la té l'altra tortuga sinó els humans, clar.

I fixa't: volen fer una autopista nova de Bordeus a Pau, que passaria al mig de la reserva natural de la conca de l'Ador (classificada Europa 2000), on hi viuen especies protegides incloant-hi aquesta tortuga. Nosaltres diuem: prou!!!! No en volem més de les autopistes que no respecten les reserves naturals!!! Podem perfectament viure i treballar amb les vies que ja existen, bastaria millorar-les a on calgués fer-ho !!!
Et faig un poton dolç!

Daniel Mercado ha dit...

El tema del consum és molt complicat perquè ha quedat unit al concepte de progrés. Progrés = consum. Creo que serà difícil canviar, però no per això posts com el teu segueixen sent necessaris per a fer-nos pensar un poc en el com progressar de manera autèntica. Una abraçada

Striper ha dit...

Encara que potser sigui a pas lent pero segur de tortuga bona feina!!!!