I ben empresonada... Barrots fets de comoditat, d'interessos, d'economia, d'enveges, de fanatismes... Semblava impossible la caiguda del mur. Serem capaços d'abatre aquests barrots? Vull tenir un somni...
Justícia hi ha poca en aquest mon, les fotos que tens aquí reflexa la realitat d'aquest mon en el que vivim però sembla que no mes vivim en una habitació amb la un llum que no mes ens il•lumina a nosaltres, el dia que obrim una miqueta la finestra veiem aquestes fotos, obrim les finestres !! i fotem un cop de ma segur que podem cadascun a la seva manera però ho podem fer per viure tota la vida amb les finestres obertes.
Sembla que avui no tinc el dia. T'he fet un missatge aquest mig dia i no ha sortit (Murphy!). La qüestió, estimada meva, es que t'he fet un regalet. Si passes pel meu bloc ho veuràs. Petonassos grans, grans, grans...
17 comentaris:
Quines imatges més dures... la veritat q ens hauriem dem oure tant i sembla que ens pesi tant el cul per dir-ho d'alguna manera...
doncs si.. sembla mentida, tan de bo tots posessim el nostre granet.. aniria tot molt millor..
la justícia en aquest món és com el món de matrix, una il·lusió per a que no ens rebel·lem.
I ben empresonada... Barrots fets de comoditat, d'interessos, d'economia, d'enveges, de fanatismes... Semblava impossible la caiguda del mur. Serem capaços d'abatre aquests barrots? Vull tenir un somni...
No sé si està empresonada o simplement inexistent des de sempre o desapareguda i cada vegada més desapareguda.
Una vegada més has posat el dit en una de les moltes llagues que hi ha en aquest món que ens ha tocat viure..
I mes de un jutge a la presso.
En veure aquestes imatges, em sento tan deprimit, de sobte!!!
ostres les imatges m'han impactat molt.
si poguessim....
Justícia hi ha poca en aquest mon, les fotos que tens aquí reflexa la realitat d'aquest mon en el que vivim però sembla que no mes vivim en una habitació amb la un llum que no mes ens il•lumina a nosaltres, el dia que obrim una miqueta la finestra veiem aquestes fotos, obrim les finestres !! i fotem un cop de ma segur que podem cadascun a la seva manera però ho podem fer per viure tota la vida amb les finestres obertes.
un peto Zel !
Sembla que avui no tinc el dia. T'he fet un missatge aquest mig dia i no ha sortit (Murphy!). La qüestió, estimada meva, es que t'he fet un regalet. Si passes pel meu bloc ho veuràs.
Petonassos grans, grans, grans...
Tens tota la raó, Zel, al món hi falta tanta justícia i equilibri, que, de vegades, no sabem com s'ha arribat a aquests extrems.
Sembla que al nostre dia a dia no passin coses així, com si fos una pel.licula...
Ah! T´he deixat una cosa al meu blogª!
"quin món de patiments"
“quin maleït de món”
“quin desori hi ha per tot”
“quin dia no hauran guerres”
“quin dia hi haurà pau”
"quin món de mones"
Es tant fàcil tancar els ulls i no-voler-saber... Un petó Zel, guapa!
el món com ja diuen " es injuts"", i nosaltres de vegades tb ho sóm..
m'ha impactat la imatge de la mà..
un petó
Dius: no hi ha justícia
i la poca que existeix no és per a tots igual...
Publica un comentari a l'entrada