-¿Mande?
-Que si em pot explicar...
-Cómo?
-No res, deixi-ho estar, ja ho...-No le entiendo, coño, hábleme en cristiano!
-És que servidora parla polac...
-¿Polaco?
-No, "polaco", no, parlo polac.
Era obvi, no?
Em sap greu, vaig tard i sense inspiració
12 comentaris:
Així m'agrada... encara que sigui fora de termini, t'encabirem en les valoracions.
gràcies, Zel!
Molt bé Zel, una aportació més.Petonets.
Venga ya te hablo en cristiano, un beso.
ÉS MENTIDA, OI?¿?¿
xDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Creo que entendí :) Besitos.
algú els hi ha preguntat als polacs si volen ser com naltros ?
Això del Polaco, la meva amiga Maria-Montse ja me l'havia ensenyat, que se l' havia posat molt enrabiada. I jo va dir-li que no calia que se sentés ofendida, que les víctimes de l'estupidesa són els estúpids mateixos.
He vist que la Dona de Gascunya il.lumina el teu blog!!!! GRÀÀÀCIES!!!! Ets un sol!
Un munt de petonassos!
Un 10 noia... això, per impossible que sembli, és amb el que em trobo almenys un cop per setmana.
jajaja, màxima confusió. Molt bona aquesta.
¿De qué se queja mi querida señora?
Yo la veo, no como De la Vega, sino como De la Barça; y como polaca la imagino soñando su reinado, en su mazmorra (que es la nuestra).
"Supuesto que sueño fue,
no diré lo que soñé;
[ara matix en el Collins], sí.
Yo desperté, y yo me vi
(¡qué crueldad tan lisonjera!)
en un lecho que pudiera,
con matices y colores,
ser el catre de las flores
que tejió la primavera.
Aquí mil nobles rendidos
a mis pies nombre me dieron
de su [príncesa], y sirvieron
galas, joyas y vestidos.
La calma de mis sentidos
tú trocaste en alegría,
diciendo la dicha mía;
que, aunque estoy desta manera,
príncesa en Polonia era."
Petó la seva mà, la meva senyora Z+-----
Si tens temps i ganes, presento la meva novel·la a Bercelona: http://elvertigen.blogspot.com/2008/05/segona-presentaci.html
jajaj, molt bo el post zel!! molt bo. prometo passar-me mes sovint pel teu blog. pero es que escrius a velocitat de vertig noia!!!ç
petons
Publica un comentari a l'entrada