"Si la clase obrera, tras arrancar de su corazón el vicio que la domina y que envilece su naturaleza, se levantara con toda su fuerza, no para reclamar los Derechos del Hombre (que no son más que los derechos de la explotación capitalista), no para reclamar el Derecho al Trabajo (que no es más que el derecho a la miseria), sino para forjar una ley de bronce que prohibiera a todos los hombres trabajar más de tres horas por día, la Tierra, la vieja Tierra, estremecida de alegría, sentiría brincar en ella un nuevo universo... "
Paul Lafargue.
Davant la bajanada del nou despropòsit (les més de 60 hores de treball setmanal), dels amos del gran capital, les empreses que cada any guanyen més i més, que van comprant els polítics de totes les franges i colors, i, els uns per no apujar els sous, els altres per combatre la crisi, (grolleres excuses), els sindicats per no mullar-se fins al coll ( no només els peus) i nosaltres, pobres desgraciadets que només protestem quan gairebé tot està perdut, recomano ferventment apostar per la proposta de Lafargue d'una jornada de tres hores de treball. Les raons, les podeu llegir aquí
11 comentaris:
Gloriosa Santa Mandra guardeu-nos de treballar...
La mandra deret no la mandra obligacio.
... Per cert, encara no t'has penjat el meu "regalitu"... Petonets!!!
bonessssssssss!!! entra el blog avui que veuras la resposta del presi sobre el tema collins
maukissssssssss
Te quiero amiga...
Rox
si em 40 hores ens en sobren 38, que farem amb 65 hores ?
en un país on hi han dos milions de parats demanar 60 hores és de bojos
salut
Jo demanaré que em jubilin...Estic per treballar-ne 30 i no 60! Ah! I els sanitaris que es jubilin als 70! Ja em diràs...
Cop de Mall!!!
Tal com va dir Salvador Dali, "pel fet de se catalans ho tindrem tot pagat" aixi no tindrem que traballar ni una hora.
Vull treballar 60 hores al dia!
Però un sol dia cada cent anys.
El proper dia de treball serà al cap de 99 anys. Amen.
Molt bona la Jota de l'Ebre!!!!!!!!!!!!!!!!Petons :))
Magnífica entrada ZEL.
Que linda la pereza cuando una quiere.
Un abrazo
Tere Marin
Publica un comentari a l'entrada