21 de juny 2008

notes, notes, notes...

Final de curs i ara, fent informes...
Per aquí passen mestres, professors, pares i d'altres persones preocupades en un o altre moment per l'ensenyament, les escoles i la professió docent.
Ara he de fer un descans, perquè m'estic enfadant, i molt.
M'estic enfadant, perquè aquest coi de societat exigeix altra vegada qualificacions quantitatives en un procés vital com el d'aprendre que de quantitatiu no n'hauria de tenir res.
Perquè quantitatiu ve de quantitat i, digueu-me el que vulgueu, però això no reflecteix en res la individualitat del progrés del alumnes. Perquè aprendre és tota una altra cosa, que té poc a veure en acumular quantitativament, que ha de ser absolutament vivencial i pràctica, perquè aprendre és estar implicat en el propi aprenentatge i saber-ne fer ús, i d'això se'n pot fer encara que t'oblidis de posar una majúscula en un text. La qual cosa no vol dir que no sàpigues quan i com i perquè ho has der fer, tot i que els codis escrits són variables i mutables.
I torno a pensar en els famosos resultats Pisa que tothom es treu de la màniga només quan volen fer un canvi pretesament a millor, una excusa per canviar quelcom, i ens refreguen resultats parcials i sesgats.
Perquè a Finlàndia només fan un examen cap als 11 anys, abans d'entrar a l'ensenyament secundari.
Perquè s'aprèn cada dia una mica i amb el fer es van ampliant les nostres xarxes de relacions i madurem, i ningú té dret a posar un excel.lent a un resultat excel.lent si una persona està excel.lentment dotada o és capaç de respondre excel.lentment les nostres excel.lents preguntes, i en canvi, haurà de posar un suficient, o un bé, o un insuficient a un alumne que té dificultats, que aprèn poc a poquet i necessita molt temps per pair i interioritzar allò que tan li costa d'entendre, i que saps que hi posa el coll, i que poc a poquet va florint, i que pot ser, només podria ser (però, i si ho és?) el dia de demà serà un gran infermer, o una gran administrativa, o un genial informàtic o un mestre fantàstic, (poseu-hi els exemples que vulgueu)
I què coi he de posar un bé que val igual que un altre bé, quan un es mereixeria un punt negatiu per malgastar el seu potencial i no fotre ni brot, i l'altre té el mateix bé que val per dos excel.lents, el de l'esforç i el de la il.lusió per cada petit progrés...
Em queixo, perquè sóc de mena rondinaire, jo, tot i que sé i crec que en l'informe quedarà clar (que són sis fulls a l'ordinador per cada criatura, que em porten molta feina) Però el més trist és, que en el seu expedient acadèmic, res, ben bé res, de tot el que és realment important de com han après i progressat i evolucionat en dos cursos, no hi serà. Allà quedarà una trista nota, que sembla que és el que tothom vol. I del seu trajecte vital, dels seus canvis i conflictes, de les seves respostes als reptes, de com han anat estructurant les idees per explicar-se millor, de com han après a buscar informació, a observar, a triar allò essencial d'allò intrascendent, de la seva maduració, de com han crescut com a persones, res. Res de res. El cicle inicial (70 setmanes escolars hàbils amb totes les seves hores) quedarà com una nota més en la seva llarga vida escolar.

8 comentaris:

Cesc ha dit...

Eiiiii no t'enfadis va... ja saps que el món va així, però amb tranquil·litat els que lluitem ho aconseguirem o no... però almenys tenim els pensaments i valors clars... i moltes més coses... Va que ve Sant Joan i has de somriure. Per cert, a mi quina nota m'ha quedat? :p a cuidar-se molt!

Striper ha dit...

UHHHH un tema molt complicat, i apa no penso entrar pero etdeixo petons i que`passis un bon diumengue.

Onset ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu. A més el que s'estudia per a un examen s'oblida a l'endemà. Tant se val un 8 que un 4.

merike ha dit...

A Finlàndia fan un examen abans d'entrar a l'ensenyament secundari. Després d'això pot intentar anar-se'n a la Universitat. Però allà ells tenen també un examen d'ingrés. I qualsevol altra escola on necessita l'examen primer. Després de l'examen de graduació després de 12 anys a escola.
Quan era un nen havia de fer un examen per ingressar a l'escola d'ensenyament secundari després de 4 anys a l'escola primària! Tenia 11 anys llavors.

Ferran ha dit...

Vivim en un món així de simple. I de trist, en cert sentit.

Cèlia ha dit...

Aquí em sento igual que tu, estic totalment d'acord. L'informe Pisa de Finlàndia no té immigració constant com la que tenim naltros. La nota, per tant, és molt diferent. Els bons han de fer un préstec de mitja als nouvinguts. I això que es vagi fent canvis durant el curs i encara no puguem fer les valoracions fins ahir...és normal? Per què volen córrer tant i no preparar-nos abans amb els canvis? Els mestres sempre de cul!

merike ha dit...

Zel, immigració constant? Què és allò? Sóc només curiosa. Trist que sigui tan estúpida:-D

Clint ha dit...

estic d'acord amb moltes coses, evidentment l'informe aquest és una collonada...però com a pare prefereixo les notes que la parida del progressa adequadament!

Ei, que amb això no vol dir que possiblement hi hagi alternatives, però jo ho prefereixo.

Tampoc crec que hagin de fer deures a casa, i altres coses que es fan...complicat això de l'educació!

Espero que hagi anat bé la revetlla!