23 de juny 2008

foguera (records d'infància a poble)


el dia abans i tot el dia van recollir
trossots de fustes velles...
van mendicar per fer un munt més alt
fins i tot hi van posar, sense dir-ho a l'avi,
el balancí esbudellat que jeia polsós a les golfes...
(ai, quan l'àvia se n'adoni, quin mastegot, quin mal...)
*
calia anar amb compte i ser una mica llest,
perquè corria en "Pellingot", que era un vellet
que la mare feia servir per acovardir-nos
i que ens prenia allò aprofitable, pobret...
algun hi va posar el darrer llibre de l'escola,
per no veure més el nen pintat de ros,
amb pantalonets blaus i cara d'angelet,
corrien, vinga, una altra fusta al pilonet...
que la foguera ha de ser gran, que cremi, il.lumini
aquest cel fosc, llunyà, tan gran...
*
crema dimonis, crema malsons, i tots els odis,
crema l'esperit del covard que apallissa, crema al tirà,
crema la ràbia, crema l'enveja, i la misèria, i la fam...
el dictador, l'opressor
valents, per cremar allò que ens fa nosa...
cremem la por
*
amb tantes deixalles, les certes, qui farà un foc més gran?

11 comentaris:

LlunA ha dit...

Nit de Sant Joan. Fa molts anys la vivia amb molta il.lusió, sense foguera però amb una festa al costat del meu avi, en Juan....
Quant de temps ha passat..

Jordi Casanovas ha dit...

Bona revetlla i ja saps s'ha de saltar el foc set vegades.

Cesc ha dit...

Oh m'has recordat a quan era petit, les coses han kanviat... Espero q aquesta nit et porti moltes coses bones :)

Tere ha dit...

El fuego purificador nos ayudará a renovar energías.Un abrazo.

Ferran ha dit...

Molt feliç Sant Joan a tots! (i mengeu coca per mi, vosaltres que podeu! :(

menta fresca ha dit...

hola i gràcies per entrar a casa, hi tinc sempre la porta oberta, m'hauria agradat saltar set cops la foguera feta amb els meus de trastos vells, aquells que no podem llençar com si res per que estan ben agafats allà on no deurien....gràcies.

Striper ha dit...

Uh he recordat que ja fa molts anys de la meva infantesa , res dona petons juvenils per tu.

mossèn ha dit...

crema ... catalana ??? ... bon postre ... salut

Jo Mateixa ha dit...

Mai m'ha agradat aquest nit, ni la de Cap d'Any, recordo massa gent que he deixat per el camí, però be, es el que hi ha oi??

Un petonas ben dolç reina meva!!!!

jrrof ha dit...

"el balancí esbudellat que jeia polsós a les golfes..." em ell sense adonar-vos... vareu cremar moltes estones de joia, descans, pensaments, il•lusions truncades, anhels i lo que és més important de tot “trossets de vida viscuts” que reposaven a les golfes.

tot això és lo que ens ha acompanyat la revetlla, un foc nou purificador sigui el meu foc i el de tots vosaltres...

Cèlia ha dit...

Naltros anàvem pels camps recollint tot el que vèiem vell fins que un dia va ser el vell qui ens va trobar i ens va perseguir un bon tros amb l'escopeta a la mà pel camí de la verneda... quins temps!