Rondinant

Cada dia que passa el món, globalment, s’assembla més i més a aquell mític 1984 de Georges Orwell. Si avaluem les característiques del que es va definint com tendències polítiques, un s’adona que l’avenç es decanta perillosament i gairebé en un viatge sense retorn a tot allò que suposi un control hitlerià de tot el que fa el poble.

I dic el poble, sense distinció, entenent com a poble tota aquella munió de persones normals i corrents que no tenen càrrec emblemàtic, que no representen ningú més que a si mateixos o com a molt, als iguals en classe i condició. Perquè si tens un càrrec o un nom, i t’apartes del sistema en veu o en vot, en opinió dita en veu alta o xiuxiuejada a cau d’orella d’algú de confiança, tarda poc en caure sobre teu tot el pes de la sospita, del Garzón i del jutge Grande Marlasca.

Si tens la mala sort de ser forani, encara que hagis nascut aquí, poc tardaràs a ser examinat de ciutadania, encara que els més reaccionaris dretans eximeixin de l’assignatura d'Educació per la Ciutadania els alumnes de les comunitats que governen.
Estem, avui més que mai, molt més que fa 60 anys, en un sistema global de control de pensament i de vida, escanyats i sotmesos als vaivens de l’economia mare de totes les economies, i esclaus consumidors de necessitats creades pels mateixos que ara ens enfonsen en un mar de por a la pobresa, que ens fan veure els estrangers com a culpables de tots els nostres mals i de la manca de seguretat i de diners. D’aquí un no res, serem molts els que viurem de fet com un mileurista més, després d’anys i anys de treballar, i no necessàriament per pagar deutes hipotecaris.
I no serà només per culpa d’un govern de torn. Passen dies i més dies, viatges i més viatges, estades en hotels de luxe parlant de no res ( i em sembla que entretinguts en d’altres afers de nits) amb excuses d’unions europees, de països productors, de països interessats en muntar organitzacions supragovernamentals... Xerrameca, xerrameca de mudats i cotxes de luxe. Al carrer de casa, els voldria veure, o a treballar en un camp de refugiats, que ja els convindria blincar l’esquena.

Es gasten pressupostos multimilionaris en recerca en “millores” d’armament i protecció als desgraciats que seguiran anant a qualsevol país del món a muntar o desmuntar una guerra.

Ja tenen en fase d’experimentació una mena d’exoesquelet per protegir les parts toves dels soldats.

*
“Se espera que la compañía de robótica Sarcos, basada en Utah, EE.UU., entregue sus prototipos de exoesqueletos al Ejército de EE.UU. durante este año, aproximadamente al mismo tiempo en que se inicien las pruebas en el terreno de muchos de los demás componentes del Guerrero de la Fuerza Futura. La producción con todas las de la ley de una serie de los sistemas está programada para comienzos de la próxima década”.

*
Ja des de la Segona Guerra Mundial els han mantingut dopats.

Els donaven speed. Ara, les medicacions es perfeccionen, anem més enllà de les anfetamines.

*
“En los últimos años, se informa que EE.UU., el Reino Unido y Francia – entre otros – han estado financiando investigaciones de una nueva generación de potenciadores del rendimiento militar. Las listas de sustancias prohibidas por los organismos deportivos internacionales nos presentan la parte principal de esas drogas, incluyendo el estimulante efedrina, “agentes promovedores del desvelo” como modafinil (también conocido como Provigil) y eritropoyetina, utilizada para mejorar la resistencia al reforzar la producción de glóbulos rojos. Entre los nuevos horizontes prima la atrayente noción de profilácticos psicológicos: drogas utilizadas para prevenir loso efectos frecuentemente desagradables del estrés en el combate sobre los soldados, particularmente ese perenne espantajo de los veteranos conocido como trastorno por estrés postraumático [TEPT].

En EE.UU., donde aproximadamente dos quintos de los soldados que vuelven de la acción militar presentan serios problemas de salud mental. La actual investigación psiquiátrica sugiere desconcertantemente que una dosis de propranolol, tomada poco antes de un evento angustioso, puede suprimir la reacción de estrés de la víctima y bloquear efectivamente el proceso psicológico que hace que ciertos recuerdos sean intensos e intrusivos. El que la droga sea barata y bien tolerada, es el toque final.
Propranolol ya ha sido apodado la “píldora del día después,” sobre todo por los que argumentan que su uso militar equivale a eliminar los remordimientos de conciencia”

*
I a tot això, cada dia augmenten els nivells de pobresa extrema, es generalitza la negació sistemàtica d’ajuda eficient als països en vies de desenvolupament, (fàbriques segons on? Nooo! Augment del CO2!!!!) dels que només se’n recorden quan són possibles camps per produir gra per biocombustibles, o per extreure riqueses naturals, enlloc de per cobrir les primeres necessitats de salut i alimentàries.

*
Controlen, juguen a escacs amb les vides i els poders, destronen i posen governants que convenen, difamen i satanitzen els sospitosos de polítiques socials d’esquerra afavoridores del poble planer. Mirem només la demonització que s’ha fet dels governants de l’Amèrica llatina que poc a poc van provant d’erradicar la pobresa, allà, les classes benestants demanen la independència!

Esmercen diners a cabassats, persones i mitjans sense límits a combatre fantasmes terroristes que ells mateixos han muntat. La por és el millor element de poder per fer callar la gent, la por a allò intangible, la por a una violència global, quan la violència que patim cada dia ens la proporcionen els nostres polítics neoconservadors i les forces policials, amb un cos judicial a qui no confiaria ni a cap enemic meu. Merda de món...