10 de juliol 2008

no te'n vagis...

No us sabria dir el per què...però enyorava escoltar aquesta cançó que sóna al blog quan l'obriu...em desperta una sensació com de coneixença, em provoca un sentiment especial que em fa posar la pell de gallina. Curiosament, parla de com n'és de dur deixar la pròpia terra per emigrar, canta als possibles immigrants, allò més dur que els espera, amb tot el desencís que s'enduran creient en tot el que promet el primer món...
Però no puc deixar de tancar els ulls i posar-m'hi dins, i ballar...
Tanca els ulls...
escolta les cordes, mou els braços suau, molt suaument,
petits moviments de balanceig...
la sensualitat de la música...
estàs enmig d’un vel de fum d’encens,
tanca els ulls...
els malucs belluguen suament, rodant,
buscant els dos horitzons...
la terra, el cel, t’arreles i t’enlaires,
el coll enrera suau, roda, roda...
mou les espatlles, ara l’una, ara l’altra.
roda el muscle endavant, enrera, ara l’un, ara l’altre...
tanca els ulls...
el teu ventre roda, fes un petit cercle, ara un altre,
una mica més ample, eixampla el cercle...
els peus t’ajuden a trobar el qui no veus,
rodes per acostar-te al seu ventre...
els teus malucs acompanyen els picarols...
sense pressa, contingut el ritme, d’endins cap a fora...
tanca els ulls...
la veu entra al teu cos, al teu cap,
forma part de tu, de la teva ànima, sou tu i el desert...
tu i la veu, tu i les cordes, tu i el vent...
les mans s’eixamplen, obres els dits, t’enllaces,
amanyagues l’aire, amanyagues la veu,
el ritme i les cadències t’omplen de sol i sorra...
tanca els ulls...
deixa’t endur per la màgia i la sensualitat de la música...


Us deixo el video, pareu abans la música del costat, o sonarà com una olla de grills...

10 comentaris:

Waipu Carolina ha dit...

Es un vídeo precioso!
Esos sentimientos tan encontrados y profundos son difíciles de expresar.
Un besito bella

Carme ha dit...

Un despertar a bon ritme d'una música preciosa! Gràcies maca.

Mikel ha dit...

jo es que tinc els altaveus OFF per que soc al despatx...

nimue ha dit...

ooooh!!! aquesta és la primera cançó que vam coreografiar quan vaig començar a ballar dansa oriental! :))))

Striper ha dit...

Apa guapa un regal musical gracies,un peto.

Abogada en Bcn ha dit...

oooh, jo no tinc audio a aquest ordinador...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Del Khaled en vaig explicar la seva vida i la dels músics de rai, que aixi és diu la música que fan, a un post a la primaria del blog, petonets

Cesc ha dit...

ÉS una passada i l'escrit també eh!

LlunA ha dit...

Té ritme...no la coneixia!

Estela ha dit...

M´ha emocionat sentir aquesta cançó que ja feia temps que tenia oblidada. El cantant original és Dahmane el Harrachi, ja mort, procedia d´un barri pobre a les afores d´Argel.
Tal com molt ben dius, parla de la immigració i les seves dificultats.
La foto de khaled també m´ha encantat, de fet canta sovint a Barcelona el mes de juliol, pel festival del grec, jo he anat a veure´l cantar 7 vegades, sempre acaba amb les banderes del marroc i argèlia penjades pel cos, els assistens li tiren a l´escenari i els les llueix orgullós, es maco de veure. De fet la primera vegada que el vaig veure ser a la sala Zeleste quan encara no era gaire famos, fa més de 15 anys. La música rai és la meva passió, especialment Mami I khaled.Et passaré tota la música que vulguis.Bon estiu, marxo demà al Marroc.petons wapa.