27 d’agost 2008

docents, a esmolar l'eina!

Ja tenim l’avís formal que a la primavera es faran les primeres proves diagnòstiques a l’alumnat de 4t, el 2n curs de cicle mitjà i a 2n d’ESO. De moment surt la notícia a territori MEC, però sabem que seran arreu perquè el canvi de proves estava servit des del curs passat.
D’acord amb els principis i acords globals europeus, prenen el model diagnòstic de tenir en compte no només el que se sap, sinó el que se sap fer, habilitats, destreses, i trets aptitudinals, el que en conjunt s’anomena competència.
Això qui més qui menys ho ha anat seguint. No és opinable, és de calaix que cal saber els resultats no tant en respostes tancades, sinó en recursos que els alumnes mostren, en habilitats comunicatives, de sel.lecció d’informació, de tria de procediments per fer una tasca. Perquè això és el que la societat del futur demana. Com ens hem espavilat els grans per fer servir les noves tecnologies? Per necessitat. I la necessitat de noves habilitats, de pensament alternatiu, és la que hem de prendre en consideració.
Els qui treballem en aquest món tenim un greu problema, no sempre estem d’acord en aspectes bàsics i sovint tendim, com més amunt treballem, en caure en la desqualificació de l’alumnat. I els comentaris més sentits són “no saben res” “no volen aprendre””el fracàs de l’educació”... sense adornar-nos-en que així ens desqualifiquem nosaltres mateixos.
Us animo a fer un exercici d’autoflagelació anant a llegir els comentaris a l’article del diari.
Terrible veure que en el món de l’educació tothom es creu un expert.
Tothom creu que pot “vomitar” la seva saberuda opinió, que sol ser dràstica, expeditiva i centrada en allò que abans sabien i ara no saben.
Volem que hi hagi millors rendiments, però amb les receptes d’una realitat social i cultural de fa 60 anys. És vergonyós sentir/llegir opinions de gent que no té ni idea de què passa dins a l’aula, i a més, afegir la santa cullerada de mestres/professors/es absolutament farts de la feina que fan i que no mostren ni la més mínima esperança a trobar res de bo en els nois i noies, nens i nenes que rebran. Arguments repetitius, queixes, greuges... i res de positiu, ni l’esperança. I seria tan fàcil...
Us deixo un parell de videos que tenen seguiment, si us interessa. Penso que tothom qui es dedica a l’educació i creu que les reformes es fan de qualsevol manera, l’hauria d’escoltar. Jo el vaig descobrir tard, però mai és massa tard...
Conferència Sr. José Moya. Competències bàsiques i millora dels currículums.
Si aneu al Youtube, hi ha tota la conferència sencera, senzill, planer, entenedor...


I us he de dir que vaig fent poc a poquet l'humans.0

17 comentaris:

Cesc ha dit...

Ufff pq ens mostres sempre aquesta deshumanitat i poc raonament d'aquest món on ens toca viure...

Assumpta ha dit...

Veritablement les opinions que posa la gent al diari son bastant desmoralitzants...

Així que explicaré una cosa més bonica :-)

Acabo de parlar per telèfon amb el meu nebot petit (farà vuit anys el 29 de setembre) i és fillol del meu marit. Pel seu aniversari vol que li comprem la motxilla pel cole (Ueeeeeeeeee!!! estic contentissima!! si em demana jocs de la Play li dic que NO directament)

Ha de ser:
- Amb rodes.
- Hi ha de caber una carpeta gran perquè les fan servir a anglès (que van per la tarda)
- Ha de ser: blau clar, blau fosc o lila (lila!! ¿?¿?¿?¿?)
- Tenir alguna cremallera pel davant.

Apa, Assumpta, aquest dissabte a l'Abacus falta gent... ma germana (padrina del gran, que el 23 de setembre en farà tretze) li regala el mateix... jeje

M'encanta anar a l'Abacus!!

..........

I ara de veritat... Zel: Ànim, molta paciència, i sort, que te la mereixes!!! :-)

menta fresca ha dit...

bé, tant de bó hi hagués més profesorat amb estimació a la feina que fan, estimació de l'auténtica, sabem quan és de necesària la seva tasca i, per suposat, degudament valorada pels pares, a l'hora.
Jo vaig deixar els meus estudis per culpa d'un professor, tenia llavors 22 anys i intentava fer un accés a universitat. Pel que t'he pogut anar seguint al llarg del darrer curs, tant de bó hi haguessin més mestres com tú.

Rita ha dit...

Ànims, noia! Entre els pares, els col·legues, els alumnes i els de dalt...

Joan Martín ha dit...

Hola Zel; és, segons el meu parer,molt important el que dius. Més que el que dius, el que tractes de comunicar. És cert que el pitjor dels enemics pot ser la crítica devastadora sense cap altre fonament que las pròpies i personals neures (el terme exacte i expressat sense por és neurosi). Jo també sento molt aquesta mena de comentaris dirigits o tenint al cap els alumnes: "no els interessa res" (per exemple). Sovint, penso, projectem les nostres apaties sobre la suposada manca d'interès dels alumnes.
A mi em sembla que sense reforma de la pròpia mentalitat... les reformes poden caure sobre el "sempre el mateix".
De fet solament passava per saludar-te i agrair-te, molt, els teus comentaris al meu blog. Tot plegat, un plaer. Petons.
(Demà veure i escoltaré els vídeos)

Striper ha dit...

Potser l'educació es un problema i una cosa a milorar , pero com tu dius saben que pasa a les aules.

XeXu ha dit...

És cert que el món de l'educació és un d'aquells en els que tothom es creu amb dret d'opinar, i especialment, de criticar amb molta cruesa. Els mestres són mal considerats, i no es té en compte que la mala educació dels alumnes per part dels pares dificulta molt la tasca dels educadors, i que no ho tenen gens fàcil. Jo no puc fer més que posar-me al vostre favor, perquè considero més que la canalla està desnaturalitzada que no pas que els mestres no intentin fer bé la seva feina. Ara, de la mateixa manera et diré que si hi ha mestres dolents, que els retirin, que també tenen un pes molt important en l'educació dels nens.

I per cert, això de que la canalla cada cop sap menys i estan menys ensenyats, segurament es diu des de sempre, cada generació ho pensa de la posterior, la nostra època SEMPRE va ser millor. No sé jo...

Cèlia ha dit...

Hola Zel, penso que és el model social que no "trisca" massa fi, grinyola per alguns cantons (potser hi ha interessos, polítics fins i tot, sospito) i aquest desencant es traspua al primer lloc i més important de tots, l'escola i l'institut... Segur que amb intel·ligència i paciència, anirem trobant un caminet prou adequat per a que cadascú el pugui passar segons les sabates que porti... No és idealisme, és experiència (i també aferrar-se a una esperança o un desig). Ja no estem sols, som tota Europa qui dona pals de cec... fins a trobar la pedagogia adequada. Bon curs, Zel!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

feina de risc la de mestre, haurieu de cobrar un plus de perillositat

petons

Luis Llorente ha dit...

En cualquier colectivo incluido el del sector educativo es complicado cerrar reformas, cada uno sabemos cual es el problema y tenemos la solución, lo anormal es que casi siempre nunca estamos en acuerdo en las soluciones.

Anna Tarambana ha dit...

Què vols que em desmoralitzi a 3 dies de començar el curs? :S

Jo com que sóc una idealista innocent vull creure que tot no està perdut. I, que els petits grans de sorra que des de l'escola, o des d'un bloc es deixen ajuden a fer la muntenyeta més gran.

Però si que és veritat que et pots sentir molt sol i incomprès, segueixo sense entendre, cm serveis públics com la televisió sovint obren debats on enlloc de posar les coses al seu lloc, es dediquen a donar opinions dubtoses sobre el funcionament del sistema educatiu i la vàlua dels seus professionals.

Ai... paro, paro... que no acabaria!

LlunA ha dit...

El mòn de l´educació és una bogeria. Quan anava a escola(i no fa tant...jejej) ho veia tot tant fàcil...menys estudiar, clar...i ara tants canvis, tantes coses...
Petonets

Tanhäuser ha dit...

Jo crec que no tot està perdut. Que hi ha un munt de professionals a l'ensenyament amb ganes de treballar, amb fe en el que fan i amb il·lusió per millorar les coses.
Potser ens fiquem en debats sobre proves i coses així i ens oblidem de qüestionar-nos si aquest és el model d'escola que volem. Ens oblidem de denunciar que hi ha escoles de l'Opus Dei que són concertades (per tant subvencionades amb diners de tots), que obtindran bons resultats en aquests tests a costa de saltar-se pel morro obvietats com la igualtat de sexes, d'oportunitats, etc.
Petons.

nimue ha dit...

oleee! totalmet d'acord amb el que dius. Personalment estic fins el pirri de companys que l'únic argument que tenen és que l'alumnat és un desastre. I fins al pirri dels companys que només saben queixar-se de com va de malament l'ensenyament. Tot és pot millorar (s'ha de millorar) però tots hem de ser responsables.

No saps de quina mala llet em fan posar quan em venen dient que els meus xiquets són dolents. Joooor.

dimoniet1960 ha dit...

Mentre hi ha qui comença a esmolar l'eina, d'altres esperem que acabi el mes per començar vacances...

Només seran 15 dies però ja hi ha ganes!

;)

Petons!

Txarli ha dit...

La millor inversió de futur que poden fer els Estats és en educació.
ànims!

JRoca ha dit...

Una de les dificultats que tenim els mestres és la necessitat de justificar la nostra feina molt sovint, com dius tothom s'atreveix a opinar sobre la nostra tasca, no puc suportar les tertúlies radiofòniques d'intel·lectuals de torn que no han trepitjat una escola en els darrers trenta anys i no paren de ficar-se amb la feina dels mestres. La nostra feina és dura perquè treballem amb persones amb tot el que comporta però també és dura per aguantar segons qui xerrar pels descosits sobre temes que no saben. Sort en tenim dels blocs per a dir el que pensem.
Salut i força!