docents, a esmolar l'eina!

Ja tenim l’avís formal que a la primavera es faran les primeres proves diagnòstiques a l’alumnat de 4t, el 2n curs de cicle mitjà i a 2n d’ESO. De moment surt la notícia a territori MEC, però sabem que seran arreu perquè el canvi de proves estava servit des del curs passat.
D’acord amb els principis i acords globals europeus, prenen el model diagnòstic de tenir en compte no només el que se sap, sinó el que se sap fer, habilitats, destreses, i trets aptitudinals, el que en conjunt s’anomena competència.

Això qui més qui menys ho ha anat seguint. No és opinable, és de calaix que cal saber els resultats no tant en respostes tancades, sinó en recursos que els alumnes mostren, en habilitats comunicatives, de sel.lecció d’informació, de tria de procediments per fer una tasca. Perquè això és el que la societat del futur demana. Com ens hem espavilat els grans per fer servir les noves tecnologies? Per necessitat. I la necessitat de noves habilitats, de pensament alternatiu, és la que hem de prendre en consideració.
Els qui treballem en aquest món tenim un greu problema, no sempre estem d’acord en aspectes bàsics i sovint tendim, com més amunt treballem, en caure en la desqualificació de l’alumnat. I els comentaris més sentits són “no saben res” “no volen aprendre””el fracàs de l’educació”... sense adornar-nos-en que així ens desqualifiquem nosaltres mateixos.

Us animo a fer un exercici d’autoflagelació anant a llegir els comentaris a l’article del diari.
Terrible veure que en el món de l’educació tothom es creu un expert.

Tothom creu que pot “vomitar” la seva saberuda opinió, que sol ser dràstica, expeditiva i centrada en allò que abans sabien i ara no saben.

Volem que hi hagi millors rendiments, però amb les receptes d’una realitat social i cultural de fa 60 anys. És vergonyós sentir/llegir opinions de gent que no té ni idea de què passa dins a l’aula, i a més, afegir la santa cullerada de mestres/professors/es absolutament farts de la feina que fan i que no mostren ni la més mínima esperança a trobar res de bo en els nois i noies, nens i nenes que rebran. Arguments repetitius, queixes, greuges... i res de positiu, ni l’esperança. I seria tan fàcil...
Us deixo un parell de videos que tenen seguiment, si us interessa. Penso que tothom qui es dedica a l’educació i creu que les reformes es fan de qualsevol manera, l’hauria d’escoltar. Jo el vaig descobrir tard, però mai és massa tard...

Conferència Sr. José Moya. Competències bàsiques i millora dels currículums.

Si aneu al Youtube, hi ha tota la conferència sencera, senzill, planer, entenedor...

I us he de dir que vaig fent poc a poquet l'humans.0