30 d’agost 2008

els ous...i les castanyes

Més clar impossible.
El sr Ridao li ha dir al sr Solbes que la proposta del finançamen de l'Estat central i allò a què ens dona dret i marc legal per reclamar el que ens pertoca, s'assemblen com un ou i una castanya.

Es pot dir més alt, però no més clar.
Quan convé, tenim ous (amb perdó) i sabem repartir castanyes.
Sort en tenim que sembla que aquest cop va de veres, i que estem decidits a plantar cara. Si més no, la imatge del debat d'ahir ha sigut bona, la nostra, vull dir.
I el sr Montilla sembla decidit a procurar una defensa real i així ho declarava en aquest diari.

"Lo que reclamamos no es un capricho ni un privilegio. Es una necesidad para garantizar a los catalanes su atención. Lo que pedimos es absolutamente de justicia.
No estamos dispuestos a aceptar ninguna acusación de privilegio o de insolidaridad.
Nuestra posición es clara y no la cambiaremos ni por una oportunidad táctica ni por una encuesta ni por unas declaraciones subidas de tono.
No aceptaremos un mal acuerdo. No nos levantaremos de la mesa, pero tampoco aceptaremos ninguna imposición. No se puede responder con imposiciones a las razones de Catalunya. No se puede hacer y no dejaremos que se haga"

A veure si seguim amb la mateixa fermesa. Perquè si ells no se'n surten, haurem de decidir com a poble, com a país, plantar cara d'una altra manera. Que valents, ja ho som quan ens toquen el que no sona. Ens convindria un setembre calent. Som capaços d'instigar revoltes, per si no tenen memòria històrica.

I, sr Solbes, vostè és potser un bon economista, però un mal mediador, un nefast interlocutor i un pes mort pels catalans ( i per d'altres) No m'estranya gens que el sr Saura demanés (o mig volgués pactar) un altre interlocutor. Se li veu el llautó, sr Solbes. Ja pot baixar del podi, que aquesta vegada té tota l'elit catalana i no tant en contra.

Afegit, després de llegir alguns comentaris: Que consti que jo tampoc hi confio, que també sé o sospito que serà com sempre i faran servir les paraules "per tal que el país segueixi funcionant", que tampoc crec en els polítics, però digueu-me, què hem de fer? Ja ho seria jo, d'àcrata, el problema rau en: Podem ser-ho? Podem rentar-nos les mans? No depèn tot de què passa allà dalt? És la mè de món que ens han muntat, és l'engany de la democràcia... però quan dius això, ja és pur desencís, i on ens porta? A cadascú a casa seva a anar vivint com es pot...? I depenent d'ells, perquè no es pot evitar, o això, o pujo al cau del Duc, sota el castell, i a veure si me'n surto... Perquè sé, que cada dia, en el meu possible, intento que les coses vagin prou bé...però no tinc poder, veieu? Aquest és el mal...O tots al carrer, o un a un, només la queixa...

13 comentaris:

Rita ha dit...

Creus que en Montilla plantarà cara? I per què ha deixat en Saura que pactés amb ells? No, un cop més, ens l'estan fotent, ho sento!

estrip ha dit...

això ja cansa, de moment el que volen a Madrid ja ho tenen. esperar i esperar per fer entrar en la negociació unes rebaixes que ja vam concedir.
en fi... jo d'en ridao els ous els hagués llençat contra la cara de'n solbes!

Anònim ha dit...

Deixem-ho estar... millor que ho deixem estar...

Ferran Porta ha dit...

Malgrat la juguesca del funeral d'estat del dia 11 de setembre (quins ous que tenen), caldria que aquell dia sortís tothom, TOTHOM al carrer, a Catalunya. Solbes i el govern espanyol tindran menys força quanta més en tinguem nosaltres.

Striper ha dit...

Aqui cal que tots cantin al mateix coro allo de "no No serem moguts"

Asimetrich ha dit...

La nostra classe política ja ha demostrat sobradament el seu concepte de fermesa. Hauríem de movilitzar-nos ja enlloc d'esperar a que ens tornin a fotre el pel.

Jordi Vargas ha dit...

havera si es britat i fan alguna cosa positiva per Catalunya d'una vegada.
Una abraçada

Jobove - Reus ha dit...

Una vegada va arribar al poblat selvàtic un senyor molt ben vestit, es va instal.lar a l'únic hotel que hi havia i va posar un avís a l'única pàgina del diari local: estava disposat a comprar cada mico que li portessin per deu euros. Els camperols, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir corrent a caçar-los. L'home va complir i va comprar els centenars de micos que li van portar.Quan quedaven molt pocs micos al bosc i era difícil caçar-ne, els camperols van perdre interès. Llavors, el senyor ben vestit va oferir 20 euros per cada mico, i els camperols van tornar a la caça. Van escassejar encara més els micos, i l'home ben vestit va elevar l'oferta a 50 euros per cada un. Però, com que tenia negocis que havia d'atendre a la ciutat, va deixar el negoci a càrrec del seu ajudant. Quan l'home ben vestit va marxar, el seu ajudant es va dirigir als camperols dient-los: "Fixeu-vos en aquesta gàbia plena de milers de micos que el meu cap us va comprar (a 10 i 20 euros) per a la seva col.lecció. Jo us ofereixo vendre-us els micos per 35 euros i, quan el cap torni de la ciutat, els hi veneu pels 50 que us ha ofert". Els camperols van reunir tots els estalvis, van comprar els milers de micos que hi havia a la gran gàbia, i van esperar el retorn del cap. Però no van tornar a veure ni l'ajudant ni el cap. Només els va quedar la gàbia plena de micos que van comprar amb els estalvis de tota la vida."Noció de com funciona la borsa"

ha dit...

Mi adorada Zel, en todos lados la lucha por nuestros derechos se hace dura. Los gobiernos no entienden nada, los gobiernos cuando suben se olvida de la gente, el sistema está hecho para que unos pocos lo gocen, te admiro tanto mi amiga...luchadora, bella.
Te quiero

Mon ha dit...

No si ous ja en tenim. Ara cal trobar la mere dels ous....
petonets,petonets

Striper ha dit...

Uhh Molt a comentar, pero jo nomes et dono les bones nits que dema ja toca pencar.

Clint ha dit...

m'encantaria poder ser tant optimista...al final sempre és l'últim moment que ens acaba perdent!

Cèlia ha dit...

1.- Deixaran que els de "Polònia" facin un programa amb els ous i les castanyes?
2.- Noia, caldrà veure dues coses properament, qui se'n sortirà millor, Obama a EEUU (un negre president) o els catalans amb un finançament just amb l'estat "español"!.
3.- No sé, m'ho vull prendre amb sentit de l'humor i em surt un comentari una mica sarcàstic...