mirar el cel que anuncia tardor rica en colors
i el mar que d'aquí un parell de mesos serà fred com a mi m'agrada,
esperar fins que el cos aguanti el bany que treu l'alè,
somiar en les tardes suaus que encomanen pau
i oblidar les rutines obligades...
s'acaben els dies de la il.lusió de ser una mica lliure...
i és que sempre vaig fora de temps,
sempre vaig a deshora,
quan seré capaç de fer el que toca?
si és que no n'aprenc...
deixo tantes coses a mig fer...
21 comentaris:
Precioses imatges, absolutament relaxants... magnífiques :-)
Hace días que empecé una nueva carpeta en la que pone ZEL y ahí voy poniendo tus fotos,éstas son de lo que no hay,de preciosas ¿eso hace el mar allí?¿onduleándose hasta la mismísima arena? ésa ya está haciendo de fondo de escritorio.
Espero seguir llenando la carpetita.
Yo añoro el primero de Septiembre cuando llegaba a clase,el reencuentro con los compañeros,las batallitas del verano,la incertidumbre de cómo serían los alumnos de este año,las reuniones alrededor de una taza de café...
Disfruta de las vacaciones,aún quedan tres días.
Es muy bueno que cada día sea diferente al anterior.
Un abrazo.Suena raro,pero te envidio.
Encara queden tres dies per a fer coses que hauries de deixar... Les coses a mig fer, no sé... sempre les pots acabar un dia o altre, quan vulguis, quan puguis. Fer sempre el que toca és tant avorrit. Jo sóc de les que sempre feia el que tocava i abans d e morir-me d'avorriment vaig decidir canviar una mica. Tu ja tens aquesta feina feta, felicitats!
cadascu te el seu temps
I nena diguem tu que es el que toca per que jo no ho se.
Tots en deixem de coses per fer, però el més important és que, de les coses que fas, n'estiguis orgullosa i convençuda.
Hi ha tantes coses per fer, Zel, tantes opcions, que més val moure's passa a passa i anar fent. I, pel camí, disfrutar del que es fa.
Segur que tenint el mar a prop, tot és una mica més fàcil. Quina pau que dóna!
Que hermosas las fotos!
¿Te gusta el mar frío?
Definitivamente soy tropical!!!
Besos, Zel
ooo quines fotos...
És bo tenir sempre coses a fer, així ens motivem per continuar fent-les. Però acabar-ne també està bé eh? jeje. Ai que se comença a respirar un aire de depre post-vacances a tots els blogs... tot lo bo s'acaba :(
A mi també m'agrada passejar per aquestes platges ... i pensar en el mar i en totes aquelles coses, idees, ... que s'ens ha transmès a través d'ell
si vas a deshora per fer aquests banys d'aigua freda que dius. Que la resta esperi, que això és més saludable que intentar seguir les hores.
Hola Zel.
Teresa se adelantó en la idea de poner estas fotos como fondo de pantalla.Realmente son magnificas.
He visto que en su blog te interesas por Eduard Punset.
Si lo quieres enlazar esta en mi blog.
A raiz de la entrevista que hizo con su oncólogo le escribí.Esta es la razón de tener su blog junto al mio.
Si te interesa leer algo genial de él aquí te dejo esta página:
http://www.elviajealamor.com/principal.php
Una abraçada.
enyor com m'agradat aquesta paraula
petons
M'encisa la mar!! Em passaria hores i hores davant la mar.
Molt boniques les fotos. Ufff i jo tan lluny de la mar...
A mi també m'agrada el mar solitari de la tardor o l'hivern, i la platja de Sant Martí d'Empúries és molt maca.
Salut
jo és que no suporto l'aigua freda... però tu sempre fas el què toca, tranquila!
Quin cel! quin Mar!!! Tornes a la rutina...però sempre et podràs escapar a sentir i viure aquest cel i mar...encara que nomès sigui tancant els ulls!
;)
Gràcies, aquestes fotos m'han donat una il·lusió als ulls :) són genials :)
belles foto amb els colors de la tardor que pica a la porta.Els dies son més curts i sembla que no hi hagi el temps per fer mil coses que hem de fer abans que arribi " el demà"
Ciao
Com m'agrada le aigues de la costa brava, son úniques, precioses fotos.
Una abraçada
com hi treus profit de la nova càmera, eh!
noia, jo també vaig a deshora i deixo coses a mitg fer, desprès he de córre...
Publica un comentari a l'entrada