Zel, és tant trist el que passa al món, que em faig un fart de patir, portava dies sense mirar la televisió i quan l'obres tot són notícies uf... això de Georgia... res... he trobat un vídeo que intento enllaçar-te per si t'hi vols passar, res és una cançó q m'ha recordat als teus articles
Gràcies a tots pels comentaris, sí, ara estic així com una mica enyorada... Gràcies Cesc, ja l'he anat a mirar i escoltar...i fa calfred, eh? Hi ha tantes coses que no ens agraden que haurìem de ser déus per uns minuts...i quins canvis!
LLego tarde, pero vale... Muchas felicidades por este año con el blog Roser. Para mì es una suerte haberte encontrado para asì poder compartir momentos con tu persona que tanto aprecio.
Brindo por Tì!!! ..y por muchos años màs!!!
Es mi otro yo el que te saluda, asì me conoces màs!
Veia la teva llista de blogs i n'ha portat un equivocat de mi.. és aquell en anglès. Aquí intento escriure català: FINÈS ENTRE TOTS I TOTES Estic arribant aviat a Catalunya! Les nostres vacances de setembre! Duri temps que era allà l'abril el darrer any. Pensa que serà estiu quiet i calent?
18 comentaris:
em deixes sempre bocabadada...esperem que sigui encara vida...que no sigui només una utopia que la vida pugui ser vida per TOTHOM!
una abraçada
Quines fotos més reprecioses :-)
Sí, esperem que SIGUI vida...
Mi debilidad...el atardecer...no hay luz difusa como esa para las fotos.
Un abrazo Zel...noto tu blog con nuevos colores.
Tere Marin desde Argentina.
ostres... quin poema tan bellament trist. I les fotos tan boniques...
una abraçada!
sang a un costat del món on també s'hi juguen medalles. Semblava vida!
necessitava imatges, paraules escrites... i m'has fet -has fet- un regal preciós...
algunes vegades la vida sembla apagar-se fora i dins; només ho sembla... i ens retorna a les sensacions vitals.
petons i llepades visuals!
el món està ple de bellesa i d'oportunitats, i nosaltres ens entossudim en perdre el temps matant-nos
Zel, és tant trist el que passa al món, que em faig un fart de patir, portava dies sense mirar la televisió i quan l'obres tot són notícies uf... això de Georgia... res... he trobat un vídeo que intento enllaçar-te per si t'hi vols passar, res és una cançó q m'ha recordat als teus articles
http://www.youtube.com/watch?v=dCHmSWj61Q4
Gràcies a tots pels comentaris, sí, ara estic així com una mica enyorada...
Gràcies Cesc, ja l'he anat a mirar i escoltar...i fa calfred, eh?
Hi ha tantes coses que no ens agraden que haurìem de ser déus per uns minuts...i quins canvis!
Molt maques les afotos. Els textos i tots els darrers posts posteriors al primer anyet diuen que aquest blog segueix en forma.
De debò que enhorabona perquè tot plegat molt interessant i variadet.
Petons incombustible Zel.
Son preciosas y vamos a recordar tú y yo que el sol sale cada día para todos.Un abrazo.
LLego tarde, pero vale...
Muchas felicidades por este año con el blog Roser.
Para mì es una suerte haberte encontrado
para asì
poder compartir momentos con tu persona que tanto aprecio.
Brindo por Tì!!!
..y por muchos años màs!!!
Es mi otro yo el que te saluda,
asì me conoces màs!
Besos y un gran abrazo de....
OSO
Zel las fotos y las palabras impresionantes, con tu permiso te enlazo en mi blog, muchas gracias.
ja se sap a vegades moltaparafernalia per res.
La reflexió del dia, els cels rogencs de cornalina típics d'agost, inspiren tant... una preciositat zel, com sempre!
Jo vull tornar a gaudir duns cels vermellosos que vaig veure l'any passat, di déu vol d'aqui a pocs dies podré veurel's de nou :-)
Petonets reina meva!!!!!
increibles les fotos aquestes tn boniques
Fotos boniques!
Veia la teva llista de blogs i n'ha portat un equivocat de mi.. és aquell en anglès. Aquí intento escriure català:
FINÈS ENTRE TOTS I TOTES
Estic arribant aviat a Catalunya! Les nostres vacances de setembre! Duri temps que era allà l'abril el darrer any. Pensa que serà estiu quiet i calent?
Publica un comentari a l'entrada