lluita de poder, d'ètnia, de classes

“Lo que ha sucedido en Bolivia nos enseña que ese miedo
de ser lo que podemos ser no es un enemigo invencible;
el racismo no es una fatalidad del destino,
no estamos condenados a repetir la historia. (…) Nos han entrenado para andar en silla de ruedas y ahora estamos
recuperando la posibilidad y energía en América Latina
de caminar con nuestras propias piernas, pensar
con nuestras propias cabezas y sentir con nuestros propios corazones”
Eduardo Galeano

Bolívia pateix la gairebé totalitat dels problemes de països en via de desenvolupament, que han tingut dictadors en la història recent, i que a més compten amb una important població "indígena", i ho dic amb tot el respecte cap a qualsevol persona de qualsevol ètnia.

A Bolívia hi ha pobresa (molta), exclusió social i racisme (en graus inexplicables), concentració dels diners i del poder en molt poques mans i múltiples dependències externes a l'hora de comercialitzar els propis recursos.

Evidentment, la riquesa i el poder està en mans d'un sector que no està disposat de cap manera a perdre els beneficis i els drets adquirits.

Qui deixa el poder econòmic volgudament?

On trobem grups socialment benestants que s'impliquin i es comprometin en polítiques d'equitat social i de benestar progressiu i a l'abast de més persones?

Les raons de la defensa d'aquest sector de població que representa una oligarquia i un rang social "occidentalitzat", solen ser sempre cap a personatges a qui s'acusa de dependre de règims totalitaris de caire "cubà", com si el totalitarisme depenent dels EEUU no ho fos.

La prova la tenim en l'anomenada " Región de la media luna". Són els departaments de Santa Cruz, Pando, Beni, Tarija i Cochabamba. Aquí rau la fractura social i política que els diaris ens anuncien. I és que aquí hi ha els més rics, els més poderosos i els qui de cap manera acceptaran les polítiques del sr. Evo Morales, en tot allò que comporti repartiment de terres, nacionalització dels recursos energètics per una millor redistribució de les riqueses.

Un dels personatges d'aquesta zona, l'alcalde (de dretes) de Santa Cruz, el sr. Percy Fernández, va instigar la gent a un cop d'estat amb les paraules

"Hay que tumbar al indio que no ha aprendido a gobernar".

Aquí trobem també un grup paramilitar UJC (Unión Juvenil Cruceñista), de tendència feixista, que es reivindiquen com a "superiores racialmente" i que es dediquen a perseguir i apallissar als dirigents indígenes i a la gent del camp. Aquestes persones tenen tots en comú el mateix: l'odi als indis de l'altiplà, així és com els anomenen.

Tot i això, només en dos departaments, el NO al president va guanyar. Llavors, on és la bipolarització real? On és la fractura política de Bolívia? Perquè per una bipolarització, hi hauria d'haver un biparditisme real en opcions, en drets, en deures. Una igualtat de partida. I el que hi ha és un desig d'apartar "els indígenes" dels llocs de govern o poder, de les oportunitats d'escalar socialment.

La cosa és força clara, sembla. El que hi ha a Bolívia és una autèntica lluita social, entre els nombrosos eternament perdedors i els sempre beneficiaris. És un conflicte de classes socials.

"El mapa de la división que presentaron los medios de comunicación privados el domingo por la tarde nunca fue tal. Los números pueden traducirse de forma simple: Evo Morales y el Sí a su continuidad arrasó por igual en ciudades, caseríos y campos de la sierra y el centro de la ciudad, y también recibió aval mayoritario en el interior de los departamentos del oriente. Allí sólo perdió en las ciudades capitales, en una derrota amplificada por los medios de desinformación y contrastada caprichosamente con la victoria de los prefectos, para generar la matriz de opinión de la Bolivia dividida, alegremente recogida luego por los medios hegemónicos del continente, que olvidaron Bolivia y su histórica elección apenas percibieron la contundencia de los números de la Corte Nacional Electoral". Llegiu sencer aquí

Ara, ens faltarà veure quins camins s'obren i quins camins els deixen obrir. Perquè sembla que la dreta a Bolívia haurà de moure fitxa.