13 d’agost 2008

lluita de poder, d'ètnia, de classes

“Lo que ha sucedido en Bolivia nos enseña que ese miedo
de ser lo que podemos ser no es un enemigo invencible;
el racismo no es una fatalidad del destino,
no estamos condenados a repetir la historia. (…) Nos han entrenado para andar en silla de ruedas y ahora estamos
recuperando la posibilidad y energía en América Latina
de caminar con nuestras propias piernas, pensar
con nuestras propias cabezas y sentir con nuestros propios corazones”
Eduardo Galeano

Bolívia pateix la gairebé totalitat dels problemes de països en via de desenvolupament, que han tingut dictadors en la història recent, i que a més compten amb una important població "indígena", i ho dic amb tot el respecte cap a qualsevol persona de qualsevol ètnia.
A Bolívia hi ha pobresa (molta), exclusió social i racisme (en graus inexplicables), concentració dels diners i del poder en molt poques mans i múltiples dependències externes a l'hora de comercialitzar els propis recursos.
Evidentment, la riquesa i el poder està en mans d'un sector que no està disposat de cap manera a perdre els beneficis i els drets adquirits.
Qui deixa el poder econòmic volgudament?
On trobem grups socialment benestants que s'impliquin i es comprometin en polítiques d'equitat social i de benestar progressiu i a l'abast de més persones?
Les raons de la defensa d'aquest sector de població que representa una oligarquia i un rang social "occidentalitzat", solen ser sempre cap a personatges a qui s'acusa de dependre de règims totalitaris de caire "cubà", com si el totalitarisme depenent dels EEUU no ho fos.
La prova la tenim en l'anomenada " Región de la media luna". Són els departaments de Santa Cruz, Pando, Beni, Tarija i Cochabamba. Aquí rau la fractura social i política que els diaris ens anuncien. I és que aquí hi ha els més rics, els més poderosos i els qui de cap manera acceptaran les polítiques del sr. Evo Morales, en tot allò que comporti repartiment de terres, nacionalització dels recursos energètics per una millor redistribució de les riqueses.
Un dels personatges d'aquesta zona, l'alcalde (de dretes) de Santa Cruz, el sr. Percy Fernández, va instigar la gent a un cop d'estat amb les paraules
"Hay que tumbar al indio que no ha aprendido a gobernar".
Aquí trobem també un grup paramilitar UJC (Unión Juvenil Cruceñista), de tendència feixista, que es reivindiquen com a "superiores racialmente" i que es dediquen a perseguir i apallissar als dirigents indígenes i a la gent del camp. Aquestes persones tenen tots en comú el mateix: l'odi als indis de l'altiplà, així és com els anomenen.
Tot i això, només en dos departaments, el NO al president va guanyar. Llavors, on és la bipolarització real? On és la fractura política de Bolívia? Perquè per una bipolarització, hi hauria d'haver un biparditisme real en opcions, en drets, en deures. Una igualtat de partida. I el que hi ha és un desig d'apartar "els indígenes" dels llocs de govern o poder, de les oportunitats d'escalar socialment.
La cosa és força clara, sembla. El que hi ha a Bolívia és una autèntica lluita social, entre els nombrosos eternament perdedors i els sempre beneficiaris. És un conflicte de classes socials.

"El mapa de la división que presentaron los medios de comunicación privados el domingo por la tarde nunca fue tal. Los números pueden traducirse de forma simple: Evo Morales y el Sí a su continuidad arrasó por igual en ciudades, caseríos y campos de la sierra y el centro de la ciudad, y también recibió aval mayoritario en el interior de los departamentos del oriente. Allí sólo perdió en las ciudades capitales, en una derrota amplificada por los medios de desinformación y contrastada caprichosamente con la victoria de los prefectos, para generar la matriz de opinión de la Bolivia dividida, alegremente recogida luego por los medios hegemónicos del continente, que olvidaron Bolivia y su histórica elección apenas percibieron la contundencia de los números de la Corte Nacional Electoral". Llegiu sencer aquí

Ara, ens faltarà veure quins camins s'obren i quins camins els deixen obrir. Perquè sembla que la dreta a Bolívia haurà de moure fitxa.

8 comentaris:

Una ha dit...

Intento descifrar todo el contenido de los enlaces,me ha resultado muy instructivo y tengo la impresión de que necesitarían algo similar a los Pactos de la Moncloa,un acuerdo tácito entre los partidos para priorizar objetivos,hacer que se desarrolle el país y al mismo tiempo ir limando asperezas sociales.
Allí como aquí,como en todos los países del mundo nos falta cultura democrática,nos falta pedagogia democrática para que el pueblo no se mueva sólo por emociones y sepamos qué votamos y qué no nos conviene.
También me sigue resultado clarísimo que lo que impera en la totalidad del mundo son los recursos y su explotación,mantener los privilegios ,que no cambien de mano,que no se democraticen.
Tengo admiración por Evo,por Lula,me sobresalta todo lo que pueda ocurrir en los paises tantos siglos colonizados,dejados de cualquier manera,analfabetos,que cuando algunos llegan al poder acaban expoliando a su propio país,países sobre los que USA parece estar atento porque como a niños no se les puede dejar solos.
Digo USA como quien dice Rusia que también quiere meter mano en todo el mundo aunque no pueda y así tenemos los conflictos eternizados: Israel,Palestina,Sahara,Chechenia,Georgia y toda África.
Un abrazo

Ferran Porta ha dit...

Zel, ben vist i 100% d'acord amb la teva interpretació. Fa molts anys vaig viure durant un temps a l'Equador, a Quito. Una de les coses que més em va sorprendre (i agradar conèixer, malgrat que faci mal) és el despreci dels "blancs" cap als "indígenes" (els "cholos"), que per aquells només "servien" per netejar les seves cases, per quatre quartos i mal tractats.

L'Amèrica Llatina té un mal: una ínfima minoria són rics amb segona residència a Miami (és un dir; no és una norma... però gairebé) i la resta són pobres. I d'aquests, la majoria són indígenes a països com l'Equador, Bolívia i el Perú.

Tan de bò gent com Morales siguin honestos amb el seu poble i lluitin, veritablement, per un repartiment més just dels béns. El benefici del dubte, el tenen; les "armes" (polítiques) per aconseguir-ho, també.

Una ha dit...

Bueno,olvidaba decir,que aquellos Pactos de la Moncloa que,por un tiempo,ayudaron a la transición de maneras de gobernar también han servido como una losa,una lápida que ha hecho inamovibles muchas cuestiones que,ahora,son llagas con costra para muchos los que habitan esta nación,país,estado,estado federal ¿qué somos?

Jo Mateixa ha dit...

Ja saps que opino del tema, aquest cabró, com tots els dictadors, nomes porta problemes al seu pais, a la seva gent, tant si encara estan allà com si estàn fora. Tinc una amiga boliviana que viu a Sant Boi i ho està passant fatal per que no sap res de la seva familia que està allà.

El cert es que estem molt amoinats per que la seva familia es (no diguem-ne que rica, però ben situada) i..."suposadament" els que tenen calers no han de patir....crec que siguis ric o siguis pobre depen del color de la teva pell tens les de perdre, visquis al pais que visquis :-(

Un petonas dolça meva!!!!

Anònim ha dit...

Quan es tracta de dictadors... jo nopuc fer massa referència al tema... m'indigno uf...

Striper ha dit...

I els grans defensors del derets humans al mon i a la xina menys a guantanamo els EEUU segur que son al darrere.

Josep ha dit...

La segunda intervención de Teresa es justo lo que tenía pensado decir
(con la diferencia que ella lo expresa mejor)
Lo de los Pactos de la Moncloa seguramente ya se nos ha olvidado y si que habría que revisarlos otra vez y aprender.Sobretodo aprender como, cuando y quien somos.Es verdad:Es como una losa.
Una abraçada

Txarli ha dit...

Ara toca que deixin treballar en pau al govern legítim de Evo Morales. Bolivia ja ha sofert massa anys de dictadura consentida per EEUU, com tants altres països sur-americans.
Petons!