21 d’agost 2008

mirall (no cridis!!!!-li diu cridant)

Ho diu ben clar el titular del diari, la llei de la bofetada i el càstig corporal, va endavant a EEUU. I què voleu, després, passa el que passa.
Fem bandera de totes les magnífiques conclusions que es treuen dels resultats escolars, sí o no? Veient com funciona l’educació, podem dir com va un país, sí o no? Doncs, ja tenim la clau.
Llegiu:
El condado de Twiggs, en el Estado de Georgia, acaba de reinstaurar una vieja medida disciplinaria, típica en las zonas rurales: el azote con palas de madera. "La normativa estaba vigente, pero no la hemos usado en los últimos años", explica Ethel Stanley, miembro de la junta escolar de este condado, a la agencia Associated Press. "A veces, los niños más pequeños obedecen mejor si se les da un azote. Cuando les das la mano, se toman el brazo", añade, justificando el uso de mano dura.

Pales de fusta!!! Una mare de l’estat de Texes comenta que el seu fill de 15 anys va insultar al professor d’educació física. Va ser colpejat.
“Cuando Tim llegó a casa, tenía sangre en los calzoncillos. Tuve que despegar la tela de su piel porque la sangre se había secado, dice la madre. Cuando Faye intentó que la dirección del colegio o la policía amonestaran al profesor, se encontró invariablemente con la misma repuesta: Los azotes en la escuela son legales en Tejas”

L’agressió física per part dels professors és legal a 21 estats, i una pràctica normal a 13 d’aquests d’ells.

“El estudio demuestra que, cada año, 200.000 niños de EE UU reciben algún tipo de castigo físico. Se incluyen todo tipo de modalidades, desde un ligero empujón a los castigos más severos. En los casos más extremos, toma la forma de azote. Según dice el informe, "un profesor o director pega al niño en las nalgas con una pala de madera que típicamente mide unos 45 centímetros normalmente entre tres y 10 ocasiones". El estudio denuncia que en Misisipi los afroamericanos sufren mayores castigos que los niños de otras razas, algo que responde a la demografía del Estado, el que mayor población negra tiene de EE UU: un 37%.

Aquestes mesures tan terriblement educatives, les practica també el govern amb els potencials agressors o amb els comportaments poc ètics. De petits, pales de fusta, de joves pistoles, de més grans ben ensinistrats a muntar guerres preventives, a matar als no demòcrates, a desplegar forces pacificadores, a viure amb el lema, si vols pau, fes la guerra i fes.la bé, del màxim abast possible i que sigui realment efectiva. I si no queda ningú, a fer punyetes, de totes maneres el món era nostre. Aquest és el model que l’americà creient i practicant mama des de petit, què voleu?
I, sisplau, absteniu-vos d'argumentar que hi ha diferències entre una bofetada i d'altres coses. Agredir és sempre agredir. Tot és començar. I a un menor, quan tu ets el pare, la mare o el mestre no té perdó. Després, cínicament, no entenem que la gent maltracti, violi, assassini. El model violent sempre el reben d'un adult. I són esponges que reben i fan el que veuen fer. No es pot demanar ser un poble dialogant i mantenir doble moral, coi.

16 comentaris:

Striper ha dit...

UFFFFF. Prefereixo obviar comentari evidenment no estic d'acord, pero hi han coses a les que s'ha de buscar fre, el respecte i valors no es poden perdre.

Barbollaire ha dit...

No sé que dir...
Alguna cleca (no moltes) em vaig endur de petit. (de gran moltes més però d'altres tipus...)
També vaig jugar amb pistoles, fusells i espases...
Fins i tot havíem tingut una escopeta Gamo d'aire comprimit!

Nina, perdona per què, segurament, estic equivocat per que no controlo el tema, però penso que ha d'haver alguna cosa més.

"Abandó" i oblit de la canalla per part dels pares (tots massa atrafegats)?
Massa càrrega d'extraescolars i poc temps per jugar lluny de maquinetes i televisions?
Manca d'abraçades, petons, carícies, paraules dolces?

Perdona'm un altre cop si sols he dit una pila de tonteries...

Una bosseta de petonets dolços.
;¬)*

Henry The VIII ha dit...

SuperZel,

Jo crec que el món on treballes és vital.

S'acaben plantejant temes en el tema de com han d'actuar els professionals de l'educació, però, en el tema educació s'ha de ficar a la palestra als pares. Vull dir que alguns pensen que s'ha de carregar en la conselleria d'educació o en el col·legi o en el que tu vulguis el que hauria de ser educació... La primera responsabilitat ha de recaure en els papis.

Bé, m'estic enrotllant però més o menys volia dir això.

Bona nit i petonets.

Anònim ha dit...

GRACIES PER EL GARROTIN,FEIA SECLES QUE NO L`ESCOLTAVA.JO TAMBE CREC QUE CAL UN XIC DE FRE,I UNA CLECA DE TAN EN TAN,TAMBE. JUGANT AMB BCN.......

Assumpta ha dit...

La mesura de pegar amb una pala de fusta em sembla una total i absoluta bestiesa!! Una solemne animalada

Ara bé, tu dius:
I, sisplau, absteniu-vos d'argumentar que hi ha diferències entre una bofetada i d'altres coses. Agredir és sempre agredir. Tot és començar. I a un menor, quan tu ets el pare, la mare o el mestre no té perdó... i no puc estar d'acord, ho sento...

Jo no tinc fills, però, per diverses circumstàncies he estat a vegades molt propera als meus nebots.

El gran va estar ingressat de molt petit per una Neumonia, quan va sortir de l'hospital enlloc d'anar a casa d'ells van anar a casa la mare (l'avia del nen) perquè ella es fes càrrec ja que no podia anar encara a l'escola. Era hivern i el xiquet va agafar el vici de saltar del llit i córrer descalç per la casa... i el terra era gelat.

Li vaig dir, argumentar i explicar quatre o cinc vegades que encara estava malaltó i que si feia això es tornaria a posar pitxor... Ni cas.

A la sisena li vaig clavar una cleca al cul i el vaig enviar dret al llit... A la poca estona em va cridar per si volia fer un puzzle amb ell, es va aixecar i es va posar les sabatilles.

Anys després jugava a pilota amb son germà molt aprop meu, jo estic operada d'un genoll, hi tinc artritis i sovint se'm fan vessaments articulars... els vaig avisar que anessin més lluny... "Vigileu, que si em doneu un cop al genoll em podeu fer molt de mal"... Res.

Evidentment, al cap de res, la pilota em va picar just al genoll més fomut... vaig anar i "pam" una altre cleca al cul.

Han estat dues en tota la vida. El nen m'estima moltissim i jo a ell!! No tinc el menor remordiment. A iguals circumstàncies tornaria a actuar igual.

zel ha dit...

Hola, macos, un aclariment a les cleques, que jo també n'he clavat alguna i me'n penedeixo, i molt...És que jo penso que és una espiral (no sempre), en la qual caus, quan tens fills difícils, quan has donat la primera, mai és la darrera, perquè costa tan poc recordar aquella bofetada que un dia et va donar resultat... el que jo em pregunto, és, quin resultat? L'astorament de la bofetada en un nen petit és evident, i segur que en molts casos deixa de fer una conducta per no rebre, també ho fa un gos quan el pegues, normalment...però, el risc és aquest, de fer servir les faves com a norma de càstig, enteneu què vull dir? Gràcies a tots!!!

Assumpta ha dit...

Ah!!... ara sí que t'entenc!! :-))

Perdona, no ho havia agafat a la primera... sí, llavors estic d'acord amb tú. Les cleques o faves com a norma de càstig NO. De cap manera.

Abraçades!!!

Unknown ha dit...

L'educació, també a l'escola, és fonamental.

Conec força bé el sector i de vegades penso si als polítics no els hi va bé aquest sistema educatiu que genera nengs i rareres violentes diverses, doncs tot plegat impedeix que avancem cap a una societat més digna i més lliure. Les escorrialles del sistema, recauen a les espatlles dels més dèbils que es converteixen -com deixa marx en definir el lumpen- en els més grans valedors del propi sistema.

Una abraçada i gràcies pel teu comentari "tarragoní"!

Anna Tarambana ha dit...

Em sembla terrible lalegislació EEUU. és un país d'extrems, on per entrar en un intitut has de passar per detectars de metalls i alhora el profe et poc maltractar. Horrorós.

El tema de la disciplina, el respecte, l'esforç... se'lsha escapat de les mans. Se'ns ha esscapat de les mans i ara volem aturar-ho senseanar a les arrels del problema: Família, model de soceitat... Aquest tòpics tan certs.

Ara bé... jo... no tinc un a opinió molt definida al respecte del "clatallot". Entenen "clatallot" o bufetada, als que vaig rebre jo, més com a avis suau, d'aquells que ni fan mal que cap altra cosa. En recordo 3, de petita. I, et ben juro que me'ls mereixia. No em van traumatitzar, potser perquè darrere no hi havia violència, ni ganes d'humiliar. En tots casos m'havien avista abans i jo no n'havia fet cas, amb aquesta impertinènica de quant tens 6 anys i et penses que t'ho perdonaran tot.

Bé, entenc perfectament el quèvols dir. El que passa que suposo que depen del model de família i dels valors que transmeti, una bufetada pot voler dir unacosa o una altra.

Tema complicat.

Musafir ha dit...

Bo, Zel, aquest és veritablement un tema complex; no sóc professor, però crec com ben be dius, que una galtada, no és la solució per a l'educació. No si és com càstig. Que tots n'hem rebuda alguna, de galtada, ben segur. Però allò de fer "llei" de la violència i l'educació repressiva no porta enlloc.

Que alguna cosa no va be al sistema educatiu, és palès totalment. Qui n'és el culpable?; com s'ha de afrontar este problema?...etc, allò ja és més difícil de concretar...

Però allò cert és que si fomentem un sistema violent i repressiu d'educació, tindrem al cap i la fi adults violents i repressius.

I el cas que dius és d'escàndol: "com que la llei a Texas ho permet i ho ha permés, no hi ha res més a dir"... quina barbaritat!!! Falàcia ad antiquitatem, que diria un filòsof.

Podriem així "rescatar" ací tambè lleis tant esgarrifoses com la cadena perpètua, la pena de mort, o el "garrote bill" de nou... tot aclamant "justícia" en virtut de les lleis, per la seva "antiguitat" o tradició...

Educació, no només als menuts; educació social, demane jo!

Anònim ha dit...

(no vull ofendre, només provocar la reflexió)

És sempre dolent el càstig corporal? Per què només castiguem corporalment els nens?

M'explique: si de veres és profitós el càstig corporal, no hauríem d'aplicar-lo també als adults? (ço és: incorporar-lo com a pena en el nostre Codi Penal).

Al cap i a la fi ix molt més barat clavar-li vint fuetades a un delinqüent, que tindre'l nou mesos a la presó. En nou mesos de trena es rehabilitarà? No farà el mateix efecte una bona panadera a la plaça major, davant de l'entusiasme popular?

- És molt més barat
- És més exemplificant (dissuadeix molt més els temptats a delinquir)
- Evita que una persona que conviu amb delinqüents, acabe agafant costums incívics, i aprenent noves tècniques delictives.

Càstig corporal? Bé, primer el provem en els adults.

Jobove - Reus ha dit...

ho trobava esgarrifós quan m'ho feien a mi i ho trobo esgarrifós a l'actualitat

petons

Cèlia ha dit...

Tothom pensa que és un tema difícil i ben cert que ho és, la violència genera violència i està ben clar als EEUU. El tema sexual també penso que és una barbaritat el que passa per allí. També he de dir que tenen algunes normes "molt" bones. He acollit tres anys seguits joves estudiants a casa d'EEUU i els menors de 16 anys tenen prohibit l'alcohol i sortir sols de casa més enllà de les 10/11h (ara no recordo). No se la salten per res. La policia, al seu país, ho controla molt. I la companyia que els portava ens ho remarcava contínuament.
En canvi els nostres joves fan cada setmana algun "botellón" i desperfectes varis en qualsevol ciutat de Catalunya/España. La policia els té por i no actua, poden ser denunciats pels propis agressors (o em dona a mi la sensació).Per la frontera, vénen molts joves de França, on l'alcohol és més car, per viure la nit (olé, olé, sangria, sol i... fiesta!). Els concerts comencen a la matinada, quan s'haurien d'acabar (jo que sóc mare ho sé del cert, quin esgotament la setmana que ens ha tocat algun concert, els pares ja no tenim vida!).
Ni tant ni tan poc, quan arribarem al punt mig?
Educació i amor són vitals i, a mi, em sembla que hi manca de tot i a tot arreu... i que el barbollaire ha donat al clau roent.
Els mestres no hem de tocar cap alumne sota cap concepte, els pares penso que tampoc, ara, una al cul i amb raó i a temps, jo sí els he donat als meus fills. El més important és educar perquè tinguin clar els límits del que està bé i el que està malament i, que la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre, això tan típic i tòpic, però que moltes famílies obvien a l'hora d'educar...
Potser a EEUU els ho recorda la policia i, potser aquí, si la societat no interioritza aquestes coses, acabarem igual...
Buff! No volia dir gaire cosa però sempre fas treure punta al llapis! com t'ho fas?

LlunA ha dit...

Ostia...m´he quedat flipant!

Anònim ha dit...

Caram amb la Cèlia. Per casualitat no farà les rodes de premsa dels futbolistes?

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

Bé, jo que l'he tastat de totes menes dic NO! MAI VIOLENCIA!!!