sota el setrill expliquem projectesun bon equip de cicle...
desgranem records i ens fem la foto
i ensenyo imatges del país basc
on sembla que la gavina hi és eternament present
ells i jo, orgull de mare
i l'endemà, malgrat el cel, i el persistent plugim
reprenem la carretera per anar a veure més
les onades que porten pau, anant i tornant, vives...
però allà recorden greuges en un rètol penjat en una esglèsia
i aquí ho deixo de testimoni
les onades que porten pau, anant i tornant, vives...
però allà recorden greuges en un rètol penjat en una esglèsia
i aquí ho deixo de testimoni(vam fer tantes fotos, que sembla un monogràfic de mar i cel,
en vindran més, si és que us agraden...si cliqueu damunt es veuen grans)
26 comentaris:
I tant que ens agraden!!!
No deixes de dur-nos més records!
Una abraçada
Pais bello...gaviotas libres...
Hermosas fotos, hermosos seres.
Gracias mi amiga por estar siempre a mi lado.
Gracias por ser tan auténtica y defender tu ideología.
Gracias proque en el mundo estaríamos perdidos sin personas como vos.
Mil millones de besos
Te quiero
quines fotos tan boniques. I gràcies per portar paraules boniques. Tot i que hi ha paraules que s'esborren, n'hi ha d'altres que és important que quedein escrites, per no oblidar.
Una abraçada!
Oh, mar i cel!!!
Si, sí, és mereixen moltessssssss fotoooooooosssss!!!!
Espero que les ensenyis,doncs!!!
;-)
excepcionalt el paisatge del País Basc, d'una altra dimensió a la nostra. Quan hi vam anar fa uns anys i gaudíem del Peine de los Vientos, amb uns onades típiques del Cantàbric que ens esquitxaven, uns bascons van dir: bah, olitas.
les fotos són precioses! tot el món em parla molt bé del País Basc i la veritat és que tinc moltes ganes de fer una visiteta...
Ale, me'n vaig al cole, que avui no tenim pont, ains...
Hola Zel, m'agrada molt la temàtica dels teus blocs, tenim gustos comuns, la meva dona és basca, de Zumárraga (Guipúscoa) i cada Nadal hi anem.
Més tard i amb més calma me'ls miraré millor, de moment ja he penjat el teu enllaç.
Salut.
Quina passada de fotos i com somrius eh... m'agrada que siguis feliç i tinguis els valors que es noten al somriure i en les teves lletres és clar...
Molt maques les fotos i ben guapos que en sortiu!!!
Petonets ;)
Preciosa meva, que els records t'omplin sempre en moments de tristor, per tal de fer-te remuntar.
Que els records t'omplin en moments de joia, per tenir-los encara més presents.
Que guapus que esteu tu i els nanos!!!!!
Petonets dolcets bonica meva!!!!
M'encanta Zel... són precioses les fotos!!!
Maques fotos, oportunes quan la "democràcia" espanyola acaba de prohibir un referèndum, una pregunta al poble...
Enhorabona pel que escrius i per com ho escrius, mare cofoïa! :-)
Eixos dos són els teus fills?
Un bon reportage i tu surts molt guapa.
precioses les fotos zel. em recorda sobretot aquella davant la platja a sant sebastià... tinc la mateixa fotografia pero amb el meu company.. res, que molt xules les fotos. precios el pais basc, sens dubte.
Esteu dolcíssims! Al centre la mare! Arropada per banda, davant la tanca, per fondo la mar, el cel i l’infinit.
Boniques fotos, bonic lloc i bonics costats per la mare!
Quina enveja les fotos em donen les fotos, són molt boniques. Ya me fería goyo d'ir-me-ne t'allá, decamín me'n iría. Ya en meterás més, de fotos.
Felicitats pels 400! Una abraçada.
Preciosas fotos de mi querido País Vasco y preciosa foto con tus hijos con la playa de La Concha al fondo.
Gracias por traerme un trocito de mi tierra con tanto cariño.
Un beso
Las fotos son mi debilidad y de aquí me quedo con unas cuantas,se te ve expresiva,radiante y vital,preparada para seguir en la brecha.Me quedo con la de los tres rebeldes porque es preciosa y no te cortes,tienes motivos para estar orgullosa,también la de tus amigas,la gaviota y el cielo.
Espero impaciente la siguiente hornada de fotos.Un abrazo
Una bona i interessant barreja!! :-))
Aissss jo sóc molt trapella, ja havia clicat sobre les fotos per fer-les més grans abans que ho diguessis jeje...
Orgull de mare, si senyora!!! :-)
I neeeeeenaaa, quina foto de núvols... uaaaaau!!
Llocs encantables, tu molt maca i els teus fills també .Felicitats.
Jo tinc dues filles també...
una abraçada
Vacances, cels i mars, amor de mare....Una delícia!
Arribo tard ...ja ho sé....
Petons wapa!
Una foto de cicle???? Quan jo em reuneixo amb el cicle em comento, m'explico, em barallo i em somric a/amb mi mateixa... Visca l'escola rural!
A que és un pais molt bonic?
I vaja parell de xicotets eh!
Ei Zel, que guapes les fotos i que guapos tu i els teus fills. A que fa goig veurel's crèixer i fer-se homes? Quan sento gent que diu referint-se als fills, quina llàstima que creixin, no ho enténc, a mi m'encanta veurel's crèixer i parlar amb ells de tu a tu, com ho haries amb qualsevol adult però amb aquell sentiment tan fort de pertinença que es té amb els fills, oi?
Ah, el País Basc, com diu en Sabina a una de les seves cançons "el problema vasco es muy delicao". A mi també em va frapar molt veure quantitat de cartells per tots els pobles, amb fotos dels morts i els presos. Clar que fotra un tir a la nuca no pot ser mai manera de defensar res. Negar la realitat, però, tampóc no soluciona res. No sé, a mi a més de la por per la por que es crea a la societat i les represalies, em posa molt trista qualsevol noticia que tingui a veure amb un atemptat o amb una repressió. I pensar que hi ha gent tan interessada en evitar que es pugui arribar a una solució negociada...
Bé, no ens posem tristos que el motiu del missatge era felicitar-te per les fotos, pels teus fills, per les teves amigues i sobre tot per tu mateixa. Tú vales mucho, nena, jajaja...
esteu ben eixerits tots tres :-)
Salut!
Publica un comentari a l'entrada