08 de setembre 2008

d'euskalherria he portat...




del país basc he portat bellesa, ràbia, indignació, imatges úniques i la seguretat que no sabem res del que passa de veritat... en parlarem...un jove "desaparegut" durant tres dies, la setmana passada, una detenció d'un grup arrabassats i portats d'amagatotis a Madrid, una crònica d'un tortura, amb bossa al cap inclosa i aquí, als diaris, no he trobat res...
escapar-se al país basc amb la família... i arribar i no tenir connexió... les raons de no actualitzar!



22 comentaris:

estrip ha dit...

hi ha coses que encara amaguen!
mare de déu quant durarà tot això?

Jesús M. Tibau ha dit...

un país on saben viure i on m'agrada tornar

Anònim ha dit...

Des que la meva parella hi va estar tres mesos no he tornat a dir res més. Realment desconeixem el que passa allà. Vaig estar-hi uns dies amb gent del país i veus que les coses no són com les pensaves.

A banda d'això, vaig decidir que m'hi volia quedar a viure, el paisatge és preciós, el menjar també, la gent encantadora... M'ho vaig passar de conya!

Bentornada!

gatot ha dit...

hi ha un monopoli informatiu que pot arribar a ser desesperant... també a casa nostra (ara i fa 15 anys); potser per això miro de ser el màxim d'autista amb tv, principalment, però també amb premsa escrita i ràdio...

no és cap solució: ho sé.

però és culpa meva que m'hagin fet incrèdul?

petons i llepades de retrobada!

Sergi ha dit...

La informació que ens arriba sempre s'ha d'agafar amb pinces, i la que no ens arriba... la que no ens arriba és la que evita revolucions, perquè si sabéssim tot el que passa, potser no seríem tan pacients.

ha dit...

Amiga, que empieces bien tu semana, hoy no pude traducir el post, no se que paso!, pero quería decirte que te quiero mucho y te recuerdo...
mil besos
Rox

Anònim ha dit...

Preciós, Euskalerria.
Ja ens explicaràs més coses. A veure si podem saber alguna cosa de primera mà.

Unknown ha dit...

Tens raó. Jo sóc de Girona però porto 4 anys visquent a Pamplona i penso el mateix que tu. Bona tornada!

Puji ha dit...

Carai nena! Has estat enfeinada els dies que he estat fora, eh?

Les fotos (totes) precioses.

Striper ha dit...

Ja m'agrada que t'haguis passat bé, i ara m'alegro de tornis a estarv aqui.

Anònim ha dit...

Eii hi ha fotso que jo també tinc! jeje oi que és genial? molt bones fotos, com sempre! jeje

Josep ha dit...

Hola Zel¡
Gràcies per fer-nos arribar a nosaltres aquest Poble Basc que tant volem.
Una abraçada/Un cálido saludo/ Agur bero bat.

Assumpta ha dit...

Bellesa n'has portat... i molta, moltíssima :-))

Fa uns articles vas comentar que la càmara era nova, però el cert és que us enteneu perfectament ella i tu, eh? :-)

De tot lo altre no puc comentar perquè ho desconec, tot i que és fàcil imaginar que les coses no són sempre com s'expliquen...

mafalda ha dit...

Ja ho havia sentit a dir, que el País Basc és com Las Vegas, on tot el que hi passa no surt d'allà...
Encara ens queda molt camí per recórrer per una democràcia autèntica.

PD: Bentornada! Què li passa a la web de la teva escola, que no funciona?

Henry The VIII ha dit...

SuperZel - platja de la Concha? Peine de los Vientos? Ja ens ensenyaràs més afotos!

Ja preocupaves tants dies sense actualitzar! Bé, no és que siguin moltíssims però en tu no és habitual.


Musu Haundi Bat

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

Hi he estat dues vegades, la primera ja fa uns 20 anys i em va tocar córrer de valent per no rebre de la policía... com avans amb els grisos a barcelona!
La segona ferà un parell d'anys i tot i estar més tranqui, es respira una atmósfera estranya.
El país és preciós. I les escultures "Los Peines del Viento" penso que com s'han de veure em amb dies de pluja!!

Cèlia ha dit...

Ja ens aniràs informant. Jo també penso que és un país preciós, ple d'erres i kas, i mar i muntanya...

Toy folloso ha dit...

I els bars de tapetes i "zuritos", hi vas anar?.

He trobat un blog d´un paio que també es diu Zel.

jo artin au ha dit...

L'única cosa clara és la bellesa d'aquestes fotogràfies (per exemple). Afortunadament els poders (els que exerciten, uns i altres, la seva fe en la violència)no la poden silenciar... si hi ha qui la capta, com és el cas.
(Zel, estic tenint uns probles increïbles amb el meu oridinador, deixa de funcionar i no hi ha manera, per més que formategi; ara he instalal·lat una còpia antiga que he trobat per casa i sembla que aguanti, algun follet periodista que s'ha infiltrat?, aquesta és la meva causa de no poder actualitzar ni fer visitetes.
Una abraçada (tot i que cibernètica, que hi farem).

Oscar Ramírez ha dit...

belles fotos i bona crónica del fet social invisible als ulls de la majoria. Un petó guapa!

Jordi Pinyol ha dit...

Doncs sí.. jo hi vaig estar fa 4 estius a Euskal Herria i realment és un lloc del qual t'emportes molt bones imatges i records.

Una ha dit...

Preciosas