Tornem del pati.Bon diiiiiaaaaaaa!!! (cantarella de mestra)
Bon diiiiiaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!! (cantarella de nens)
Xxtttttttttttt, no cridem que en Pinotxo s'espanta! (caps girats cap en Pinotxo) I justament ens ha deixat un encàrrec, hem de classificar i ordenar material!
-Què vol dir material? (un qualsevol)
-Qui ho sap? (molts qualsevols aixequen la mà) (qualsevol no és despectiu, eh?)
-Coses!!! (paraula genial emprada universalment per explicar-ho tot tot i tot)
-Quines coses? cadires? fruita? arbres? calçotets?
-Prffttt, jjjjjjjeeeeeeeeeee!!!! (he dit la paraula màgica) Noooooooooo!!! Això que tenim allà!!! (s'expliquen com llibres sense fulls)
-D'acord, doncs, ho hem de posar al seu lloc, i per això ens cal classificar. Qui sap què vol dir classificar? (pregunta universal de mestra torracollons)
-Jooooooooooo!!! (una mà solitària)
-Digues rei! (quan parlo amb els nens i nenes sóc monàrquica i empalagosa, rei, reina, sucre, dolça... però hauré de buscar un adjectiu per una perla que tinc aquest curs que té més geni que deu dones feministes adultes juntes assaltant un sindicat de puticlubs)
-Doncs que el paper s'arruga i hi poses un plàstic perquè no s'arrugui!-
??? Ah! No, rei, això que dius és plastificar!
-Que no treballem, ara? (nnyyyyèèè, merda, encara no ho tenen clar)
I així passa una altra estona, quan pensaves parlar del temps i acabes fent una endreça col.lectiva, i descobreixes que gairebé cap nen ha agafat un drap moll a la seva vida per netejar, ni un d'eixut per assecar, i que això de treure calaixos i fer racons encara no és cosa d'homes. I que estan contents quan els dones un full i poden "treballar", com diuen ells... (produir, produir, produir, malaguanyats..., com costa sortir del clixé de què es fa a l'escola segons vox pòpuli...)
24 comentaris:
Jejejeje jo hauria de plastificar una mica tot aquest desordre que tinc per aqui sobre ;-))
Pobres criaturetes, no els diguis que són de ciències, dona, que tampoc han fet res tan greu :-PP
Ja ens explicaràs com evoluciona la "deu-dones-feministes" jajaja
Sort, sort :-)
que monos jeje :)
Ja tens feina,Zel. No t'ho convio per els que jo porto i em segueixen al meu pas i quan els parlo em contesten amb el seu idioma, que és comprensible GRUUU,GRUUU... i hi han tiples,soprans, tenors i baritons. Una coral que ensorda, però ho faig a gust... Crec que tu també ho fas a gust. El treball ens salva de la monotonia.Bona nit. L'avi Anton.
En serio que els nens no volen fregar? I les nenes? elles sí?. Ostres, no m'ho pensava que tot comencés tan d'hora. Deu ser allò de que imiten als grans no?
Que simpatics els nens oi, a la meva escola ploran.
Quina paciencia has de tenir, pero suposo que els resultats ho valen oi?
Una abraçada
Doncs, mira vist des de fora és prou divertida l'escena. L'important és que al final agafin el drap, bé o malament.
¿Sabes? la chica con el síndrome de sensibilidad química es catalana,yo la ví en un programa de Tv3 por la mañana,salía su marido contando lo difícil que se les hace la vida,no puede ni recibir visitas sin que se esterilicen ropa y todo.Creo que salió a partir de aquella noticia de que el Pocero había ayudado a una chica de cristal.Lo que más asusta es que esa enfermedad le apareció hace muy poco,ya de adulta,si vas a su blog verás los videos de la entrevista,a los pocos días ella empezó el blog.
Aunque no te haya comentado estos días siempre paso a verte y leerte,me gustaron mucho las fotos y las manzanas me encantan verdes.Un abrazo,yo ando con el síndrome del otoño,que si a la gente en general les afecta a mí me deja fuera de combate.
va...que si després, a escola, no fas la feina et suspenen!
A més, em penso que aquest pinotxo vostre, només fa que desendreçar i no endreça gens!
I quin problema hi ha en ser de ciències?
Aquest post m'ha despertat el mateix comentari que ja ha fet en Cesc: què monos! :-))
(PS: M'encanten els nens, em fan riure molt. Suposo que perquè no en tinc una riuada junts en una classe, hehe).
i on dius que és aquest sindicat de puticlubs que s'ha de plastificar? ;)
jeje! que genials aquestes converses amb criatures! Puc apuntar-me a la teua classe per aprendre a "plastificar"...?
Sento ser poc original i copiar en cesc i en ferran, però és el que també se m'acut... que monus!!!!! :-)
Que macus nena, son peques no????, quina gràcia, jo vull ser mestre, ara...que el que no em faci cas el castigo a veure la Campos a la tele eh :-P
Petonets reina, princesa, cuca, dolçaaaaaaaaaaa :-)
M'has fet recordar una experiència de la meva escola que postejaré. La tenia oblidada i he rigut molt quan m'ha vingut al cap. Gràcies. Realment, l'espontaneïtat dels nens és meravellosa.
Deus passar el dia ben divertida, jejej
Si és que el nens tenen cada sortida!!!
jajaja pobrets ells van a lo que van. Han de gastar tot lo material que van portar a principi de curs.
ostres plastificar, quins temps aquells, ara per sort ja tinc la filla a la uni
petons
El adjectiu ja el tens, PERLA, o és que no és diferent de les altres joies ... eps k tampoc u dic en to despectiu, que son una joia amb molta gràcia ... o no?
:-) jejejeje no son nadie.
Zel, t'ha tocat una classe simpàtica. Dintre d'uns anys analitzarem si acaben a lletres o ciències o a mixtes (que també és una opció, o era, ja no ho sé).
Per cert les pomes del post anterior són com el paté aquell que deia "cómeme".
Kisses
(Llegir en to una miqueta irònic:)
És l'escola que s'ha d'adaptar a l'educació de la societat o la societat a la de l'escola...?, ho dic perquè fas endreçar -classificar oi ordenar- als xiquets! (mascles)
(Que jo recordi des de les Llars d'infants es dona el missatge que s'han de vestir solets i ajudar a casa segons les seves possibilitats, i anar al lavabo solets i menjar solets... encara que es vesteixin del revés, o s'embrutin...)però hi ha més sordesa ma/paterna!
A veure... els llibres es classifiquen amb aeronfix i es plastifiquen a l'estanteria, oi? :p
i algú ha provat d'ensenyar-los què és una "fregona"? ;)
com diu l'assumpta, vaig a plastificar el meu estudi!!!
petonets, reina, dolça, bonica, melosa, hehehehe!
Em sembla que l'escola no ha canviat tant, si me'n recordo bé (fa un grapat d'anys :(() O més aviat, els nens son els que no han canviat. E nosaltres? Hem canviat tant? Tant de bo que no!!!
( la cumbia mexicana m'agraaaaaaaaaaada!!!!)
Publica un comentari a l'entrada