15 de setembre 2008

primer dia d’escola, trencant mites...

Mite 1: els nens petits quan arriben a l’escola estan espantats i nerviosos.
I una mèèè!!! Nervioses nosaltres i espantades, déu n’hi do, vaja, que qui semblava que anés a l’escola de “novates” erem les mestres de primer de C.I.
Mite 2: El primer dia sempre és igual, els portes a conéixer l’escola, una passejada, un dibuixet de l’estiu...
I un bè negre, ells eren els guies, amunt i avall, les “mules” al darrere dels amos de fet, ni demanar permís... i del dibuixet més val que no en parlem...
Mite 3: Quan et miren amb aquells ulls...
Jollons, això comptant que et mirin, que a un li he hagut d’agafar (suament) la cara i ensenyar-li on eren els meus ulls!!!
Mite 4: Tot s’ho miren embabacats!
Sí, tot el que volen, girats d’esquena, i si vols vine...
Mite 5: Aquests petits rai, que creuen...
I una altra mè, i de les grosses, ni cas, us ho juro, és que ni cas... Només ens han mirat quan els hem presentat en Pinotxo, i encara perquè jo feia com si parlés amb ell i com si ell em respongués, i en això no han tingut arguments (ja veurem demà, potser me’l despengen, me l’escanyen i me’l desfilen...) I no rondinis, eh? que et fan uns morros d’aquí al castell...
Mite 6: És que tot el ve de nou, i encara més els que es queden al menjador, ploren, no els agrada...
Com lleons afamats! Gairebé tots han menjat més de pressa que jo...
Mite 7: N’hi ha molts que no gosen obrir la boca...
Què no? què no? Alguns, quan ens presentèvem, es dedicaven a esbombar tots els plats bruts dels altres, (aquest no feia res, només fa gargots, sempre anava per terra...), i a veure qui és el guapo que els fa entendre, així de cop, que tothom és com és, que cadascú té punts forts i febles....per ells, bla bla, bla....

Ai, quins records, jo voldria una estona de Heidis, i "abuelitos" i Pedro...

Però no!
A qui li agrada jugar a saltar a corda? A miiii! I a pilota? A miiiiiiii!
I a La Play? A miiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Sniff, majoria absoluta...
Vaja, callo, que se’ns presenta feina, i molta.
Això és un S.O.S! A mi els voluntaris, la creu roja, els bombers, en Popeie, en Jan i en Trencapins, el gegant del Pi, la bruixa avorrida...
No us estranyi si faig un xic de vaga de visistes aquesta setmana, estaré planxada, perquè, juro pels barrufets que ens en sortirem, ja ho crec, "menuda soy yo", que diu la meva "lela"!
Això, sí, veniu-me a animar, sispli...

31 comentaris:

Striper ha dit...

Per mi dema sera el primer dia avui era festa local . BUAAAAAHHH

Anònim ha dit...

QUE NO SIGUI RES, I PER MOLTS ANYS. JO M´ENFILARIA PER LES LAMPARAS, DAVANT AQUEST PANORAMA. JUGANT AMB B........

Jordi Casanovas ha dit...

Mite 8: a depèn de quines mestres encara els cau la bava quan els veuen...
ah no! que això no és un mite ;)

Eli ha dit...

Apa... i tant que pots!!!!
Un parell de dies i ja els tens tots a les butxaques!!!!!

ja,ja,ja....
Vinga que aquests nens són el futur.... buffff sense Heidy i sense rana Gustavo!!!
;-)

zel ha dit...

Jordi! Sí, és veritat, els que he tingut aquests dos cursos passats, m'ha avasallat literalment, han deixat el lloc i se m'han tirat al damunt fent pinya...però, per humilitat, això no ho puc dir... Un m'ha dit "aquest estiu "he soñat" cada dia amb tu" jejeje, pobret, i aquest em va fer ballar la padrina...

Cesc ha dit...

Amb el temps que fa que tens alumnes i tot plegat, jo no dubto de la teva capacitat, vinga...

SILENCI ha dit...

Jejejeje, m'has fet riure amb això dels petits pq a mi un ja m'ha dit "me llamo culo" perquè no l'havia deixat anar a beure aigua... La gent em diu, encara que siguis novata, són petits! En fi...

Edurne ha dit...

Ya lo siento, pero yo no puedo ir a socorrerte, que llevo una semana en la UCI (casi), y nada, que esta mañana he comprobado que cada lunes es volver a empezar... el finde los deja de nuevo en manos del desmadre!
Socorro, Laguntza!... por si alguien me oye a mí también, jejejeje!

nimue ha dit...

i tant que ens sortirem!! ;)
jo estic corregint ara redaccions i la majoria em diuen que tenien ganes de tornar a l'insti perquè s'avorrien amb tantes vacances. M'ho crec o què? ains...
B7s i ànims amb les petites feres! ;)

Assumpta ha dit...

L'article és boníssim :-)

M'has fet somriure i la veritat és que t'ho agraeixo :-)

fada ha dit...

Encanteri d'urgència!!! No sé si arribarà a temps perquè a hores d'ara els nens i les nenes estan dormint (espero que això no sigui un tòpic, també)i aleshores els encanteris perden efectivitat, però crec que et fa molta falta que demà tornin una mica més dulcificats. Que dormis bé, almenys. Petons, bonica.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

quin suplici sempre que es comença un nou curs escolar, al carrer ja s'ha notat tot ple de cotxes amb criatures dintre i els primers embusos amb els corresponents nervis, que després i al llarg del curs es transportaran al profesorat o no ?

petons i molta calma

Josep Maria Yago ha dit...

Ànims!
i petons :-)

DOLORS ha dit...

Ânims, que com cada dos anys un nou curs escolar,iniciant cicle, és un nou repte!
Petons i sort aquests priers dis sobretot.Una quinzena que et recomano anar a dormir a les 10h per poder tenir enrgia l'endemà!
De vegades, ho enyoro!!
Petons!
Dolors

Carme ha dit...

Així m'agrada trencant mites, ja tens raó d e trencar-los, ja! i amb bon humor... al menys, a mi, m'has fet riure, no sé si tu... Però segur que te'ls fas tots teus en quatre dies! I això no és cap mite.

Arare ha dit...

Deu meu, sembla que m'hi vegi!!!! tants anys vivint-ho!!!!

Tens més raó que una santa.
Ànims i un petó ben fort. Que tu pots!

I cuida'm en Pinotxo, pobret...

XeXu ha dit...

M'ha agradat això de 'juro pels barrufets'! Quin panorama, no sé si és la canalla que ha canviat, o que nosaltres des de sempre que ens pensem que són uns santets, però veig que dels mites no queda res de res.

MoNaLiTzA ha dit...

I qui va dir que fos fàcil? :))) Bon començament de curs i feina!
No xerro massa aquí zel, però m'encanta llegir-te.
Salutacions.

Estela ha dit...

Avui ja he rigut al veure´t passar davant de la meva classe amb els teus nous "minis", tranquila, ja tel´s faràs teus, això sempre passa els primers 15 dies.Ens passa a totes a començament de cicle. una abraçada.

Estela ha dit...

perdó "te´ls faràs" volia dir

Edu ha dit...

Jajaja molts ànims i molta paciència!

Segur que serà un gran curs i te'n sortiràs com sempre!

Salut!

Clint ha dit...

Vaaa que sarna con gusto no pica...que diuen!

I tota la motivació, i aquesta mal·leabilitat dels nens i nenes, aquest afany per aprendre...o també eren mites això? jejeje

(per si de cas, jo ja us he fet una dedicatòria...a partir d'ara mall!)

Ferran ha dit...

I com n'és, de bonic, veure'ls créixer i fer-se personetes. I tu en seràs parcialment responsable, ole, ole...!! :)

Disfruta-ho!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Ja veig que lo teu és autèntica vocació, en canvi jo que circumstancialment soc Regidor d’Ensenyament a l’Ajuntament del meu poble, ara respiro tranquil. Per fi s’ha acabat el Casal d’Estiu i el CEIP i la Llar ja estan en marxa, al CEIP ha estat dur i l’Ajuntament hem complert, a la Llar avui hem començat i l’IES també ahir.
Aquet decàleg de set punts, molt elaborats, tots els pares hi estem d’acord, també ho patim a casa nostre, però que hi farem, és llei de vida. Restem molt agraïts a les “profes” com tu.
Coratge que ja falta menys per les vacances de Nadal.

Josep ha dit...

Veig que ja us heu posat a la feina. Vaga de mestres anunciada avui mateix. Quina efectivitat!

I quins records...

Cèlia ha dit...

Ja entenc el que vols dir, ja... però no puc dir tampoc gaire cosa 8dels pares, és clar!)perquè anava a dir-la com la d'un campanar! Sort que existeixen els mestres!!!!! (ui, sí, humilitat, ja tens raó, ja!). Doncs això, fil a l'agulla i fins al juny que són quatre dies...

Albanta ha dit...

Ufffffffff!! És un consol saber que no li passa a una sola allò de tindre que lluitar contra les petites feres!! Em sentia tan dolenta!!

Ànims guapa!! Segur que podem dominar una mica!!

besets solidaris

dimoniet1960 ha dit...

Ui quin panorama que ens presentes. Encara rai que, malgrat tot, ho descrius amb molt bon sentit de l'humor. Quin remei, oi? Aquestes coses més val agafar-se-les amb molta filosofia i tranquil·litat, sinó acabaries boja.

Llegint això me n'adono que això de ser mestre no és tan xollo com pensem molts dels qui ens ho mirem des de fora. Ja té mèrit ja fer una feina així..

De totes maneres segur que te'n sortiràs la mar de bé i els demostraràs qui és la que mana realment. Ànims xiqueta!

;)

bajoqueta ha dit...

Ànims! Està la cosa dura, los crios ja no són lo que eren jajaja.

Puji ha dit...

Ja ja! Alguns pares haurien de veure el que passa a les aules. Els caurien els ous/ovaris a terra. Ànims reina!

Mon ha dit...

que monos no?