que podemos esperar de... (ininteligible)de un indio maldito
se lo digo de corazón, porqué no le tengo miedo!
de... (inint), de un costalero...
Blanca, caucàssica, segurament ilustrada i treballadora, ferma defensora de les llibertats...dels seus, els altres blancs, barrejats o no, que comparteixen amb ella territoris a la franja més rica del país, plena d’explotacions de tota mena.
I ara, per culpa dels dictadors comunistes (ai las!),als treballadors sense qualificar, resulta que se’ls vol atendre, poc a poc (segons les oligarquies ho permetin)se’ls van reconeguent drets, se’ls defensa més, se’ls té en compte,
el president (el sr a sou dels comunistes, ai las!),
els vol arreglar una micona la vida...
escoltar el video és entrar en una altra comprensió.
Aquests, els indis, segueixen rebent maltractament sense nom, han viscut anys com esclaus, considerats gairebé animals de treball, als capricis dels amos, hi ha hagut neteges ètniques...
i doncs, els grans problemes són els de sempre:
Qui és l’amo del món? dit d’atra manera, qui remena l’olla dels grans negocis i monopolis internacionals? No pas els polítics, ni tampoc les ideologies, estem en mans del poder pel poder, i del control dels moviments socials, no per idees, sinó pel que les idees representen, una altra manera de viure, un altre repartiment amb possibilitat de més justícia, d’arribar a més gent...
Qui és l’amo del món? dit d’atra manera, qui remena l’olla dels grans negocis i monopolis internacionals? No pas els polítics, ni tampoc les ideologies, estem en mans del poder pel poder, i del control dels moviments socials, no per idees, sinó pel que les idees representen, una altra manera de viure, un altre repartiment amb possibilitat de més justícia, d’arribar a més gent...
Una utopia, direu molts, segur...però, quin altre camí ens queda, si volem més humanització que caminar poc a poquet cap a les utopies?
N’estic una mica farta de sentir que res no canviarà, que “darrera de i davant de” hi ha aquest o aquell, em sona a excusa barroera per no moure res del que hi ha muntat. I si ja ens està bé, no ens queixem... ep! i del que passa aquí tampoc, que tant val el dret d’una persona i d’un poble aquí com a l’altre cap de món.
Quan aprendrem a sentir compassió? Paraula menystinguda,
que, no obstant, s'ha de recuperar...Compardir-se implica fer-se
part d'allò que no suportem, que no és ètic, que provoca dolor
i fer servir la capacitat de posar-se al lloc de l'altre.
13 comentaris:
senyor deu meu!!!! i no soc creient!
Ah, jo sóc d'aquells que ni compassió ni caritat, que qui tingui remordiments de consciència que vagi al capellà o al psicòleg. Per mi un poc de justícia és que val.
Que fort aquest vídeo. Però ho pitjor és que això passa, en major o menor grau, arreu del planeta. I és la mateixa cançó des dels inicis de la hiatòria de la humanitat. Sembla que tants mil·lenis d'evolució no hagin servit de res.
Per quants carrers l'home haurà de passar, abans de poder veure-hi clar?
quanta raó, Dylan!
ja sóc aquí, companya! un petonet.
M'agrada dones al clau!!!
I tant que les coses canvien, Zel. I a millor! El que passa és que una micona de merda ens fa oblidar, de vegades, totes les victòries que s'han aconseguit per una altra banda.
Optimisme i, per suposat, seguir treballant i denunciant tot el que calgui per aconseguir un món el més just possible!
Cal molt d'esforç per aconseguir petites grans millores i a vegades el relaxament o el cansament en la lluita provoca retrocessos immensos.
Puede ser que si Salvador Allende y tantos otros Presidentes elegidos democráticamente hubiesen expulsado a los cancilleres norteamericanos se hubieran evitado golpes de estado con ayuda de la agencia norteamericana.
Espero que el señor Evo Morales pueda con esos ricachones que no quieren perder sus privilegios.Un abrazo.
La gent no té valors morals i dificilment podran acceptar certes coses, què et dic sempre? el món està fatal...
Bé, quan es tracta de Llatinoamèrica no puc evitar pensar en aquesta pel·lícula:
http://www.imdb.com/title/tt0066808/.
Sense ànim d'ofendre.
sempre serà una lluita entre gent que ho té tot i gent que no te res i les de guanyar ja sabem qui serà
petons
Compassió..injusticia...passen al mòn tantes coses horribles que no haurien de passar, que podriem parar i no parem..
El govern de Bolivia encapçalat per Evo Morales, ara per ara és la primera oportunitat que tenen els pobles indígenes bolivians de sortir de la misèria i de l'esclavitud a la que han estat sotmesos des que els van colontizar.
És una oportunitat única per que TOT el poble bolivià pugui aprofitar-se'n dels seus recursos que fins ara anaven a parar a mans de quatre multinacionals estrangeres.
Però el camí no serà fàcil. Als neolliberals americans no els agraden aquestes mesures de control guvernamental i en nom del totpoderós lliure mercat, els EEUU ja han començat a subvencionar econòmica i militarment als grups de poder de les regions anti-Evo per crear un estat de violència. Tal com van fer a Chile, Argentina, Uruguay, Brasil,...als anys 70: una onada de violència extrema va ser el precedent d'un paquet de normes lliberalitzadores de mercat (acompanyades de la dictadura militar pro-americana de torn), fet que va provocar les majors desigualtats entre pobres i rics a la regió! Mesures econòmiques de saqueix dels recursos que encara avui estan pagant els habitants ancestrals d'aquestes regions.
Bon article!
Publica un comentari a l'entrada