13 de setembre 2008

enganyats, enganyadors, miserables...

diuen que els adolescents no saben el que volen, ni tenen valors,
el meu fill Bernat, em va cridar fa uns dies, i em va fer escoltar una cançó
i em va dir "mama, això t'interessa",
i em va recalcar, insistent, els bocins que comparen el nostre consumisme
i dependència de la imatge física.
la cançó, és aquí...al youtube n'hi ha uns quants muntatges
amb imatges semblants, colpidores...
totes molt vistes, totes molt sentides,
però no sé fins on en passem i, quan ens convé, les oblidem
per no patir? per no pensar? per impotència?
avui he vist a les portades del diari la nova senyora Sarkozy
amb el seu vestit de Dior (deia), prima i guapa, i el seu somriure,
amb el Papa, parlant de laïcisme...
(si la senyora haguera estat una altra, o si seguís els criteris
de la Palin aquella, antiabortista, que ha arribat a acomiadar persones
per no tenir una vida "d'acord amb la moral tradicional")
l'hauria rebut amb honors...? quant cinisme...
els convindria, a aquesta gent, un veritable bany de realitat...
(suposant que tinguin consciència)
hipocresia fins a l'infinit...

"i jo que m'obsessiono pels quilos de més,
i ells que per poder viure han d'arriscar-se a morir...
pujant a les pateres sense saber nedar...
ofegats en un mar que no poden travessar,
mirant amb els ulls orbs, forats sense fons,
captius de la misèria on el món els ha posat..."
(bocins aleatoris de la cançó)

14 comentaris:

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Justament a Tossa estem fent la segona setmana solidaria i aquest any va destinat a la ONG Metges Sense Fronteres i al la desnutrició dels nens de Madaoa (Níger).
Ahir vaig assistir al col•loqui desprès de la filmació de la pel•lícula INVISIBLES, produïda per Javier Bardem.
De les cinc parts de que consta el film se’n van projectar tres, el de les malalties infeccioses a Sud-americà , les violacions al Níger i la dels nens soldats del Chat. En la primera part es va destacar el poc interès dels Països desenvolupats en l’ investigació fins que la malaltia no els afecta a ells. La segona i la tercera a la venda d’armes a aquets països del tercer mon en gerra , Espanya en és el 7º país exportador del mon d’armament, exporten les peces i tenen una cadena de muntatge al Chat i des de allà les distribueixen.

María Teresa ha dit...

Últimamente pienso mucho en la falta de ideales filantrópicos y desinteresados,la falta de empatía con los que sufren,parece que hasta se ha dejado de nombrar a las ONG que han acabado sustituyendo las obligaciones que tienen los Estados con estos países.
No voy a decir que es culpa de la juventud de hoy,el vértigo y la velocidad con la que se suceden las cosas o las noticias no deja huella en la mayoría de las personas,no hay resquicio en este mundo material en el que hay que sobrevivir para tener unos minutos y actuar en contra de todo eso.
Pensaba en gente como los Kennedy,Marthin Luther King,Angela Davis,el Che,el mismo Fidel Castro,Salvador Allende,unos asesinados,otros se aburguesaron,otros derrocaron dictaduras y se convirtieron en dictadores.Fracasó el movimiento hippie y todos hemos perdido la ingenuidad.Un abrazo.

Ferran ha dit...

És una cosa que faig compulsivament, potser fins i tot massa sovint: quan m'agafa un moment "baix", miro al meu voltant, veig el que hi ha i me n'avergonyeixo d'haver tingut un moment baix.

Salut, Zel.

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

AY ROSER, ROSER!
INTENSAMENTE DOLOROSO TODO!
¿QUE DECIR?
¿QUE HACER ANTE TANTO ABANDONO DE PERSONA?
NO SÉ ROSER...
POR LO PRONTO NO CALLAR AUNQUE LA CLASE DIRIGENTE TENGA LOS OJOS EN LA NUCA...NO SIRVE EL SILENCIO,
AUNQUE DUELA HASTA LA MÉDULA
NO HAY QUE CALLAR ROSER.
COINCIDO CON MARÍA TERESA Y SU COMENTARIO.
POCOS HOMBRES,
POCOS EJEMPLOS A SEGUIR!
LA INDIVIDUALIDAD NOS HACE IMPERMEABLE AL DOLOR AJENO,
A LA NECESIDAD AJENA.
AY ROSER...
LOS IDEALES SE FUERON AL CARAJO,
EL CONSUMISMO ATROZ ES UNA PICADORA DE CARNE...NO SIRVE, NO NOS SIRVE!

TE DEJO MI ABRAZO ROSER!!!

BESOS

ADAL

striper07 ha dit...

La hipocresia , el engany facil es el que dona vida als politics , jo crec amb una frase que diu que qui pensa que te la veritat no la predica viu amb ella.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

I això de:
(per no tenir una vida "d'acord amb la moral tradicional")
com és menja? Potser jo soc una persona no tradicional, o sento olor a feixisme una altra cop? ... quina por que fan algunes persones (siguin del sexe que siguin)

Jo Mateixa ha dit...

Avui no he volgut mirar el video que has penjat, per que em temo que em farà mal, em farà sentir malament, em farà sentir que jo ho tinc tot i ells res i que jo encara em queixo en que en vull més....oi??

No em cal un video per ser conscient de que qui te poc menys tindrà i qui en te molt cada dia en tindrà més....malauradament m'he afeccionat a veure de nou les noticies i, poder es que soc massa toba, però ploro massa sovint per problemes en el mon, problemes per els que jo no en puc fer res i això encara em fa sentir pitjor.

T'estimo, ho saps oi?, t'estimo per la força i l'esperit de lluita que tens, que demostres, que sabem que guardes dins teu i que quant el comparteixes amb nosaltres ens fas possar la pell de gallina.

El video poder m'el miro demà....soc egoista, ho se, però....

Un petonas dolça meva!!!!!

Josep ha dit...

algun dia deixarem d'angoixar-nos per aquestes qüestions.

Tal vegada ens haguem tornat insensibles del tot? No ho crec.

Potser ho haurem resolt entre tots? Ho dubte

Senzillament s'haurà resolt tot sol. Ço és: ja s'hauran mort tots. Trist, però força probable

Enredada ha dit...

Dios!!!!!!
ese video me matóoooooo.
Y REAL y eso me pone los pelos de punta.
Y claro, la indignación se hace presente, y las ganas de que todo pase, de que el mundo se convierta en un lugar para vivir y no para morir.
Viví en Haití un tiempo, vi cosas como estas, vi a esos niños muertos de hambre, desnutridos, y realmente, tenemos que hacer fuerza entre todos, porque sino no vamos a llegar a ningún lado...
te quiero amiga mía...
Mil besos

Lliri blanc ha dit...

El viatge que va fer la meva filla a India li ha canviat la vida,vivin al mig de tanta pobresa de la gent que però tenia sempre un somriure.
A mi en canvi m'ha canviat l'humor quand he vist a la TV la visita del Papa a la Senyora Bruni i he pensat el mateix que tu.

más jodido que tu seguramente ha dit...

I tu que d'una altra manera fas exactament el mateix.O és que no consumeixes roba de marca, no Dior, però sí d'altres?Que no compres el millor pels teus fills? Que no vius en un constant consumisme, la càmara de fotografiar bona, els millor menjars...? Que vas amb un cotxe senzill o tens també un d'aquests marca volswagen o mercedes o ...nou de trinca? Amb les paraules no n'hi ha prou, calen fets i per les imatges que ens passes fets i paraules no van gaire d'acord.

Albanta ha dit...

Hola Zel. Aquest video és un amb el que vaig estrenar el meu blog. A mi també em va colpir l'ànima... però som egoístes i seguim vivint igual que viviem abans de veure'l. És bó que de tant en tant puga'm recordar els sentiments que ens provoquen aquestes imatges.

Una abraçada

menta fresca ha dit...

Hola bonica, je us he vist a tú i els teus fills en post anteriors, preciosa foto!
Mira, tot això que expliques, que vols que digui? RES, I ES QUE NO PUC DIR RES SENSE POSARME A CRIDAR ja que cada dia que pasa, la gent ens "idiotitzem" més...
amb el teu permís afegiré aquest video en el meu blog, val?
gràcies!

zel ha dit...

Per la persona "mas jodido que tu seguramente"
Doncs no, en tot el que puc no gasto roba de marca, ni perfums de marca, ni els meus fills volen roba de marca, de fet tinc feina per aconseguir que comprin roba nova i vagin un xic decents, que aprofiten tot, el meu fill gran, sovint compra roba de segona mà al "humana" Tampoc sóc dels millor menjars, i ja ho veus per alguna cosa que he explicat aquí, considero anar a menjar de restaurant un luxe i me n'escapo sempre que puc, no bec alcohol ni cava, ni puc suportar la gent que es gasta un pastón en un àpat. Sí que tinc un cotxe nou, ara, l'anterior té tretze anys i l'ha aprofitat i el fa servir el meu fill gran per anar a la uni pública, d'acord? I l'únic que he comprat aquest estiu ha sigut una càmera de fer fotos, ni roba, i tampoc tinc rentaplats, satisfet? Ara, que dubto tornis a passar per aquí...