29 de setembre 2008

Quan els danys col.laterals, i els conflictes provocats per les intervencions armades arriben a superar fins a trenta vegades les baixes provocades per un acte terrorista, val la pena d’esbrinar quina és l’actuació, els propòsits i el valor relatiu que es dona a les vides humanes. Intermón ha fet públic un extens informe on s’analitzen aquestes qüestions a fons i amb dades prou contrastades.

“El terrorisme, per la seva pròpia naturalesa, és un crim contra els civils” Però des d’un 11 de setembre, la guerra contra el terror, en nom de la protecció pels civils, o en intervencions “democratitzadores” ha causat fins a 30 vegades més morts per anys que no pas el mateix terrorisme. Els governs, per tant, han perdut de vista el que havia de ser protecció, per passar a ser un perill més gran que els propis elements terroristes. Sospesar que les baixes civils, poden ajudar a assolir avantatges militars que de fet, ningú perceb (els conflictes segueixen i proliferen més que mai) els ajuda a anar justificant intervencions sense aturador.

Paraules d’un home afganès l’any 2007:
“Els talibans van matar dues persones de la meva família. Les forces invasores (suposadament pacificadores i adreçades a acabar amb el terrorisme) han mort 16 persones de la meva família. És ben fàcil imaginar de quin bàndol sóc.

Perquè poques vegades, massa poques, es pren en consideració la necessitat de protecció com a primera en importància, ni s’imposen sancions, ni es financien adequadament les misions de pau. Els interessos polítics dels grans passen per sobre de tota crisi humanitària. I els pacificadors, els invasors, els salvadors del món, neguen i obvien els morts innocents deixats pels camí.

I segons sembla, l’òrgan encarregat de donar els vist-i-plau, qui té la responsabilitat de vetllar per la Pau i la Seguretat Internacional (El Consell de Seguretat de la ONU), poc ha fet en els grans genocidis o els crims de guerra, ni en la protecció dels civils. Perquè resulta, que l’any 2008, aquest, el Consell Internacional no respon davant ningú! Senzillament, no rendeix comptes. Quan més gran és el poder, menys es controla. Què voleu? Les crisis foten, els morts, ja no pateixen ni crisis.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Lo important per molta gent no son els morts si no qui son els morts.

Assumpta ha dit...

El que diu striper és ben cert...

Anònim ha dit...

pau alabajos. pamflet. Busca'l a la xarxa; un gran artista

Antoni ha dit...

No sé on ho vaig sentir, però algu deia que si no paguessim impostos no hi haurien guerres, perquè les guerres es paguen de la nostre butxaca.
buf, desprès de sentir això em sento encara més responsable!

Cesc ha dit...

Com es pot permetre tot això.. :(

Ferran ha dit...

Si em permets, Zel, una petita correcció: t'equivoques quan dius "els governs (...) han perdut de vista el que havia de ser protecció". T'equivoques perquè aquests governs que al·leguen buscar la protecció, amaguen en realitat la veritable intenció, que és estendre el seu domini al món.

La gent se'ls en fot tres punyetes. El seu ego és tan gran, i la resta de persones tan petites, que ni tan sols les arriben a veure.

josep estruel ha dit...

Hola ZEL¡
Muchas gracias por dejarme tu post para unirlo al mio.
Ya veras que tiene un enlace puesto.
Eres muy amable.
Una abraçada.

Josep ha dit...

Antoni i Striper tenen molta raó, però no pas tota.

Insistesc en les preguntes d'ahir: és la violència intrínsecament humana? És l'odi un tret indestriable de l'espècie humana?

Asimetrich ha dit...

Totalment d'acord amb l'antoni. Tot això comença per cadascú de nosaltres, però la responsabilitat sembla que es dilueixi en la magnitud del sistema. Només quan acceptem la nostra part de culpa i estiguem disposats a renunciar als nostres capricis primermundistes podrem començar a canviar-ho tot.

Julia ha dit...

Estimada Zel, tens molta raó en tot el que dius, jo també conéc aquest informe doncs fa ja molts anys que soc membre d'Intermón Oxfam, perque encara que sé que Intermón ho porten els jesuites, crec que fan un bon treball. Quant a la sanguinaria injusticia que hi ha arreu, una de les pitjors coses que produeixen és precisament aquesta situació tan surrealista d'un home que va ser victima dels talibans i que acaba fent-se del bàndol equivocat perque els qui se suposa que l'han de salvar encara el putegen més. I és clar, des d'aqui, des de la protecció de la nostra gàbia daurada, és molt fàcil dir ni talibans ni invasors imperialistes. Allà ets més vulnerable i si t'atreveixis a cridar que no ets de cap bàndol, corres el risc de que et facin servir de pilota en els seus partits de guerra. Clar que, encara que et facis d'un dels bàndols tampóc no et salva ni Deu. Quina llàstima, com diu Chambao "tanta injusticia me quema"