21 de setembre 2008

seriosament surrealista

Us aconsello passar pel blog Anades i Tornades. És un exercici per pensar. Bo i llegint aquest matí, he començat a gargotejar el que hi ha sota. No us espanti el final, és per veure qui és capaç de deixar la frase lapidària més bestial... per acabar el propi poema. Jocs de tardor, per fer passar la nyonya... m'he aixecat així de tonta....
prescindiré de lletres grosses,
de punts no pas, per no perdre els sentits,
que encara queden en moltes paraules
trabades i relligades per lúcides
i/o esperpèntiques ments,
el teu esguard mostra disconformes i fa estralls
en aquestes matusseres paraules meves
perdré també les formes en tot allò
que no és llegible, si més no, directament...
que tu, intel.ligentment, savi com ets,
amb una subjectiva consciència universal,
li donaràs un deix de percepció
creuràs, com jo, que saps de què parlem, però no,
ho exposo clar, les formes que transformen
allò que hom voldria ser, que té dins
i que tants malcostums encotillen
uniformitzant amb correcció dogmàtica
assenyalant els perversos pervertidors
necessitem l’aire per escampar
modes ja perdudes, un gel que cal trencar
per dir a cor obert allò que un vol, i sent i calla


anem a pams, i ve la conya,
aquí, qualsevol hi afegirà la seva,
com ara, el barça és més que un club,

2014 independents,
tots els xinesos són iguals
els testos retiren a les olles,

(a veure qui la diu més grossa, espai obert per acabar de fer el teu surrealista poema)

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Tots els catalans som uns garrepes, i els bascs uns terroristes, no?

Carme ha dit...

I jo potser no diré res... en boca tancada no entren mosques.

Striper ha dit...

Uhh si tinc que anar a preparar el sopar tinc que fer pitzzes la meva sense tomaca, i amb olivetes per sobre, petons guapa.

nimue ha dit...

jeje! em sembla que jo sóc massa realista com per a participar en un poema surrealista... ;)

Assumpta ha dit...

Doncs jo m'apunto a que el Barça és més que un club (era una de les opcions proposades per l'autora i no vull que me la prenguin jejeje)

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Que sí, que no, que no, que sí, que mira que te digui que no sé com, sí, no, no, sí.

Eli ha dit...

Ufff.. per surrealista la vida en sí, i la laboral ni t'explico....
No podria espatllar un poema per escriure aquestes coses....
I aixxx... que tinc la neurona poc expremuda encara!!!!
;-)

robelfu ha dit...

Ostras si en fas pensar em fa mal el coll.
Un petonàs.

Josep ha dit...

Coneixes els cadàvers exquisits?

Cèlia ha dit...

i escolta amb els ulls de la ment
(també havia pensat que escoltava el sord i ho veia ben clar el cec, però no és tan poètic!)

Ets una gran poetasurreal!

rebaixes ha dit...

Que sento que ve la canalla
que han aprés de llegir
i que si portes la navalla
afeitan-te et pots ferir....
però no de feridura
que et deixa la cara dura,
si no del hipo te cura
qua al mínim et pot fregir./ l'avi Anton

Joan deu Peiroton ha dit...

Estic totalment incapaç de ficar-m'hi, doncs no m'hi fico, i em quedo tranquil.let en gaudir de la teva musica que m'agrada MOLT. Una muntanya (fa més gran que un munt) de potonassos!

Joan deu Peiroton ha dit...

Els potonassos son petonassos hibriditzats amb potonasses occitans: que són els més gustosos.