19 d’octubre 2008

bell, vell

puges al cotxe, et mires allò que vas deixant enrere...
els ulls marxen, inconscients, cap al cel, que de sempre t’emociona
i decideixes, abans de tornar a casa, buscar un espai proper.
veus cada dia el nom del poble, quan fas el repetit trajecte
i el recordes vagament, un raconet petit com un sospir,
proper com un amic, i et fas conscient que l’has deixat arraconat
de fa molts anys, i t’hi vols perdre...
les mans autòmates giren el volant a la cruïlla
camins estrets, vinyes deixades, figueres seques, obertes les magranes
i un bon coixí de fulles quietes, potser plourà...
et gires, i albires la muntanya estimada,
fidel et va seguint, i en veus una altra cara
Marenyà, assaboreixes el nom, Marenyà,
el mastegues, Marenyà...
no reconeixes el gust de la paraula, ni saps d’on ve
t’atures a l’entrada, una tanca rovellada amb eines oblidades

una dona amb un cabàs, un gos que borda
i l’aire tranquil, serè, l’únic embolcall que ara et fa falta
quan t’atures a l’esglesiola petita,
girada d’esquena al món frenètic, només uns petits finestrons
i una porta tancada, una taula amb una pedra
un absis mig desfet, uns fils que la situen
en aquest moment precís, i res més, silenci.

a la pedra, no reconeixes res, però tan li fa,
de vegades, no cal que ho interpretis
només en fas prou amb deixar-te transportar, enllà del temps...
veient una escarpa i una maceta que piquen amb delit.
trobes finalment la porta gran, segurament pocs hi fan trobada endiumenjats
un tel subtil t'envolta els ulls, i seus, tranquil.lament i sola
avui, tot fent marrada, només per tu,
a la placeta sents sardanes
i crits de nen quan tiren a bateig,
llamins que es barregen amb les pedres.


26 comentaris:

Striper ha dit...

Es precios on es tot aixo.

nimue ha dit...

no conec el lloc però igualment em resulta emocionant llegir com t'emociones...

De pas també et dic que se m'han saltat les llàgrimetes amb el post on expliques allò dels teus nens especials.

B7s, bonica.

rebaixes ha dit...

Jo crec que gaudeixes tant que no et fan mal els dits a l'escriure, sigui amb boli o directe al teclat, aquest petit pianet que ara resulta que ens ensenyen a tocar a tots. Visca la mùsica del pianet. Hi ha personatges com tu que hi treuen un so divi.Anton.

Cesc ha dit...

La terra sempre es porta dins, sempre quines fotos :)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

el meu natalici serà el 21 d'aquest mes per tant el dimarts
germaneta !!!

dimoniet1960 ha dit...

Ep! Enhorabona pel 'premi blog compromès'.

Està clar que és un premi ben merescut!

Assumpta ha dit...

Magnific reportatge fotogràfic amb comentaris que es nota que han sortit del cor!!

El color de les pedres de la petita església és magnífic...

Recomano a tots que cliqueu sobre les fotos per fer-les més grans i poder veure cada detall!!

Carme ha dit...

Un passeig íntim i bonic. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

Ferran ha dit...

Trobo que els nostres pobles de pedra són fascinants, preciosos!

fada ha dit...

Ignorant com sóc he de preguntar: i on és aquest petit paradís? El romànic m'encanta i això no em sona gens... Bona setmana.

yraya ha dit...

Això és enyorança.
Preciós lloc.
Molts petons

pere ha dit...

bonica evocació.

Henry The VIII ha dit...

Zel, estic amb el que diu el Nimue. Que aquest post i l'avantpenúltim són molt emotius.

Kisses

Carles Sampietro Lara ha dit...

Hola Zel

Darrerament ni escric gaire al bloc ni en llegeixo, però aviat tornaré a escriure i a fer comentaris.

Petonets.

Josep ha dit...

Ens falten indrets o ens sobren records?

mai ha dit...

Una bona despesa de sentiments i emocions. Molt bonic , és d'aquelles lectures que et transporten.

Efrem ha dit...

Quina envejaaaa

fada ha dit...

Zel, moltíssimes gràcies per la informació que m'has deixat al blog. Em sona tot, i tant! Però només d'oïda... Ara t'asseguro que mirarem de fer una escapadeta. Si ja ho dic jo que Catalunya no te l'acabes...

novesflors ha dit...

Evocant, enumerant les coses, els paisatges, els objectes, els detalls no es perdran mai.

Onset ha dit...

M'encanta el text i les fotos. És un conjunt perfecte. A més la música acompanya també. El lloc és idoni per a viure, somiar i reflexionar.

Abogada en Bcn ha dit...

una passada el text i les fotos. Enhorabona!

Inuit ha dit...

Moltíssimes gràcies zel, per la teva visita a Inuit i el teu comentari.
Una abraçada.
Inuits

Oscar Ramírez ha dit...

M'ha agradat molt el post. Per cert, et recomano per aquest escrit la cançó Vell és tan bell del cd jocs de revoltes del LLuís Llach. És una joia, dolça, tendre...

merike ha dit...

El batec de cor em fa inquiet... Les fotos que mostres són meravelloses de veure ara amb el meu monitor nou!

Montse...Arare ha dit...

Zel, amb les teves paraules em deixes sense a mi (abusona) :D

M'encanta tot el que dius... i les fotos són precioses... Marenyà? És un nom bonic que no conec... o que la meva memòria ha perdut.

Una abraçada.

Tondo Rotondo ha dit...

M'ha agradat ressegir aquest regist a terra i arrels, a pedre i força... a paradís perdut, robat vaja.

Desconec l'indret però m'agrada.

Salutacions!