la nostra super castanyera (ni els nens la coneixen, i això que és mestra seva)
la meva amiga i paral.lela aprenent a fer rodar el plat xinès...
(concentrada, eh? ni els nens s'ho creien!)
compartint espai i divertiment amb els grandets que van fer un curs de xanques
la meva amiga i paral.lela aprenent a fer rodar el plat xinès...
(concentrada, eh? ni els nens s'ho creien!)
compartint espai i divertiment amb els grandets que van fer un curs de xanques
25 comentaris:
sempre podràs anar al circ si et quedes sense feina ;)
Divertir-se ja pot ser, però la pregunta és, no vas prendre mal?
No t'imaginava tant alta..
He buscado fotos tuyas para mirar el color de tus ojos,pero creo que eres tú la castañera.¿me equivoco? y ¿se puede saber qué haces en esos zancos? ja,¿y tu rodilla? ¡señor,señor,qué mujer!
Quin circ que podríeu muntar! ha, ha!
I una castanyera reeixidíssima!
Quina enveja!
Si yo ganas... siempre tengo, por eso echo mano del "teatro" en mis "representaciones" escolares de cada día! Otra es que en los últimos tiempos no me dejan demasiado espacio para la diversión!
Que los tiempos han cambiado y mucho! Y los niños también y que no son iguales los niños de ciudad que los de pueblo, los de ciertas zonas a los de otras... Ayyyyy! Añoro mucho todo el mogollón de cosas que podía hacer con mis alumnos hasta hace cosa de cinco años, y a pesar de la edad, cuando ya están en esas puertas de la adolescencia irreverente!
Pero siempre nos quedará París, jejeje!
Molts petons y aprovecha, aprovecha....!
A l'escola també vam fer un curs de xanques i des de llavors no ho he tornat a provar! Ja veig que us ho passeu bé a l'escola.
Gràcies pel teu comentari al meu Blog.
Jo també he descobert el teu (o més ben dit: els teus), i també tornaré ... i tornaré molt.
Un petó
JORDI
Tenim una feina fantàstica! :)
Carai quina castanyera :)
Que ve que us ho passeu, fan ganes de tornar a l'escola!
Salut!
Nenaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
La castenyera
Dóna gust de veure-us amb aquesta motivació per a fer coses noves sempre. Això de ben segur que ho transmeteu als nens. La castanyera, una passada de caracterització. Un 10. Bon cap de setmana!
Jejeje m'ha fet gràcia aquesta foto on el profe et mira i riu... no crec que es rigui de tu, crec que li fa gràcia que ho hagis volgut provar :-))
Aquestes coses sempre donen aire nou oi?
"Quan ve el temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera,
duu castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat..."
No recorde ben bé si la cançoneta era exactament així...
Sí que et veus alta, sí.
Bon dia reiona... he entrat per saludar-te i per saber com estaves. Pel que veig, la vida continua (ha de continuar), i ens ensenyes les activitats amb els nens.
Me n'alegro molt.
Petonets guapa.
Aprender jugando...jugar aprendiendo
ke wapa la castanyera
òndia !!! ... brutal !!! ... salut
Digues-li a la castanyera de part meva que és una crack, que fins i tot a mi m'ha costat reconèixer-la.
D'altra banda, el profe de gimnàs ja sabem tots que és un tros de pa, segur que no reia de tu, dona! O sí?
Ah! I la nostra feina és collonuda i no la canviaria per res del món.
D'això... què et volia dir, jo? Queeeee... per matricular-me a la teva escola ja estic una mica grandet, oi?
Petons divertits
Ostres que divertit!!!!, jo segur que hauria caigut de cul per terra, amb "lo" torpona que sóc!
jo també vull anar al teu coleeeee!!! :))
Publica un comentari a l'entrada