llevantada
el mar s'enfada, remou la brossa i ens la retorna...
plou, i gairebé no es veu enllà del rocam més proper
t'acostes, i allò que hauria de ser escuma blanca, té el color groguenc greixòs de tota la brutícia que dorm a la sorra del fons ens dies tranquils...
un lleu descans, sembla que la força baixa, onades llunyanes vénen a morir a Empúries
s'acosten, i retroben la força que empeny, el mar retruny, amb un ronc profund, el cel l'acompanya
s'enfosqueix i l'aigua dolça i salada fan un aiguabarreig, el riuet i la mar es troben, explicant-se, segurament, els darrers greuges
més amunt, de Montgó estant, les onades piquen fortes, fan la feina que ja dura milers d'anys, esberlen les roques, trencant furioses, escupint-nos a la cara...
la mar, així, ens diu la força de la natura, per regenerar-se tota sola, per prendre les platges que són seves i recordar qui mana encara, i per sempre, que no és pas l'home.
el mar s'enfada, remou la brossa i ens la retorna...
plou, i gairebé no es veu enllà del rocam més proper
t'acostes, i allò que hauria de ser escuma blanca, té el color groguenc greixòs de tota la brutícia que dorm a la sorra del fons ens dies tranquils...
un lleu descans, sembla que la força baixa, onades llunyanes vénen a morir a Empúries
s'acosten, i retroben la força que empeny, el mar retruny, amb un ronc profund, el cel l'acompanya
s'enfosqueix i l'aigua dolça i salada fan un aiguabarreig, el riuet i la mar es troben, explicant-se, segurament, els darrers greuges
més amunt, de Montgó estant, les onades piquen fortes, fan la feina que ja dura milers d'anys, esberlen les roques, trencant furioses, escupint-nos a la cara...
la mar, així, ens diu la força de la natura, per regenerar-se tota sola, per prendre les platges que són seves i recordar qui mana encara, i per sempre, que no és pas l'home.
20 comentaris:
Per desgracia s?emporta la bruticia que no tindria que trobrar, i molta de la que caldria que s'endugues lluny ens la deixa on es.
Déu n'hi do quin temporal !!!
les fotos no tenen pèrdua.
A Tàrrega es veu que està caien grossa, però avui sóc a BCN. No podré fer fotos .... aggg.
Petonets, Zel!
Déu n'hi do quin temporal !!!
les fotos no tenen pèrdua.
A Tàrrega es veu que està caien grossa, però avui sóc a BCN. No podré fer fotos .... aggg.
Petonets, Zel!
Impressionant. La natura ho és sempre, quan fa por i quan ens acarona.
si veiéssiu les desgràcies que ha fet a Blanes... al menys quatre vaixells han anat a parar a la platja... demà ho comentaré al bloc.
Bona nit, reina mora!
Ostres nena, quina passada de fotos!!!
Ets una autèntica reportera gràfica!!
quin fred... Bruufufufufuf
Ho he vist per tv i les teves fotos en són testimoni, que el vostre mar estava avui encabritat de valent. Dius bé, que malgrat que molts se n'oblidin, qui mana és la natura!
Quines fotos més espectaculars. I jo queixant-me de la pluja que cau a Barcelona... per aquí heu tingut una bona tempesta. Però és que com tu dius, qui mana, mana.
Em sembla que avui hem vist el mateix mar i un xic de neu i un poc de gel i gens de sol i antics records i alguna absència.
Una abraçada i els millors desitjos pel 2009!
Son impresionantes y con todas las molestias que cause tienen su belleza.Las personas somos muy soberbias creyéndonos ser dueños de nuestro destino.¡Quien manda,manda!.Un abrazo
Precioses fotos, precioses lletres, preciós bloc... :)
Les tempestes i els cels foscos fan esfereir l´anim
japs@tinet.cat
Si noia a Tiana, la mar no ens arriba,però si l'aigua i el vent del cel que van arribar, mentre nosaltres
eram fora i amb la porta de la cuina oberta al terrat...i la llevantada ens ha entrat fins al menjador ! !
Les llevantades són un bé de Deu. Malgrat moldejar les platges al seu desitg, no pas la nostre, l'aigua que porten, normalment no fan mal, van regant el territori d'una manera contundent.
Visca la llevantada!
Tú ho has dit, la natura és més forta que els hòmens! Aquests temporals asusten però al mateix temps em donen força i energia, desitjo que també te n'hagin donat a tú.
porta la memòria del tsunami fa 4 anys. 178 persones finlandeses morien a Tailàndia i Sri Lanka, també
Natura impredictible i espectacular!
quines fotos nina son brutals!!!
un beso guapa...
La mar rondina... Segur que alguna cosa no l'estem fent prou bé.
Un final d'any per no oblidar en molt de temps.
A Vallromanes porta dos dies seguits sense parar de ploure.
Publica un comentari a l'entrada