petits desembres
ahir, aquesta mena de raig rosat és el que el cel em va regalar al sortir de l'escola
després, molt poc després, entre els arbres despullats, un foc fred m'enlluernava
gairebé fosc, entre arbres més bonics que mai, dignes obres d'art d'un fuster anònim, es retallaven contra el roig...
avui, gairebé de nit, encara he pogut robar la lluna
i un record de dilluns, festa petita de poble petit, una bandera prèvia al correllengua, l'espera...
i una sardana solitària, amb un fred que glaçava, de les més boniques i balladores que mai he escoltat...però era aviat, i molts dormien...
ahir, aquesta mena de raig rosat és el que el cel em va regalar al sortir de l'escola
després, molt poc després, entre els arbres despullats, un foc fred m'enlluernava
gairebé fosc, entre arbres més bonics que mai, dignes obres d'art d'un fuster anònim, es retallaven contra el roig...
avui, gairebé de nit, encara he pogut robar la lluna
i un record de dilluns, festa petita de poble petit, una bandera prèvia al correllengua, l'espera...
i una sardana solitària, amb un fred que glaçava, de les més boniques i balladores que mai he escoltat...però era aviat, i molts dormien...
19 comentaris:
És la natura que et abraça i regala
sense cobrar un sol centèsima
estimada Roser!
Benaurada perquè obres els ulls per observar
el bell,
ho ÚNIC!
Estimada ROSER!
des d'aquest Buenos Aires,
en una nit molt agradable
(ja tard),
et deixo els meus salutacions
i amb ells
els millors desitjos per You!
Espero estiguis enfortida!
petons molts
Adal
--------------------------
Es la naturaleza que te abraza y regala
sin cobrar un solo centésimo
querida Roser!
Bienaventurada porque abres los ojos para observar
lo bello,
lo ÚNICO!
Querida ROSER!
desde este Buenos Aires,
en una noche muy agradable
(ya tarde),
te dejo mis saludos
y con ellos
los mejores deseos para Tí!!!
Espero estés fortalecida!!!
besos muchos
Adal
Dormim, dormim que ja ens despertaran, en el penya -segat de l'exabrupte i ls incomprensió, com si no fossim res, sense criteri propi,fent nosa i trepitjant-nos el peu, el cor i el cap...Anton.
t'envoltes sempre de paisatges tan bonics...
una abraçada!!
Quines fotografies, Zel! Fas venir ganes que repoblem el teu petit poble!
Ahir, a més, hi havia una lluna esplèndida.
Ja saps quines fotos posar per a emocionar els que vivim a l'Àrea Metropolitana...
Las fotos, realmente preciosas, pero más que nada por los sentimientos que despiertan, por ese recorrido que compartes con nosotros...
Pues nada, a bailar sardanas para espantar los miedos y las tristezas, aunque haga un frío de muerte!
Una forta abraçada i molts petons!
Quina lluna que es veia ahir! Fins i tot de la ciutat estant, sobresortia i es feia veure tot i la contaminació i els núvols. Espectacular.
En Pla era el cronista de l'Empordanet, tu ets la de l'Empordà sencer!
escenes, colors, que cal registrar a la camara i aent.
El cel que deixa la tramontana quan s´en va. La glaçada de l´endemà també acostuma a ser fotogénica....
I la casa "d´americanos"?.
quines fotos més xules.. i les dos ultimes em recorden al poble, al poble petit. la sardana.. i les festes majors dels petits poblets. res, que salutacions. per cert. he passejat per l´altre bloc que tens i es molt interessant el darrer plànol que has penjat. us de les Tic, implicació familiar.. res, bon treball.
I que la preciosa mare terra et doni energia i que la nostàlgia es transformi en força i alegria per a superar el record i viure per als teus!
hi ha uns arbres que també sembla que ballin sardanes, ho sembla no?
Caram, sembla que sempre portes la càmera fotogràfica preparada per al moment més oportú!!! Precioses fotos!
hmmm... quina lluna, eh? :)**
Sí noia, quines fotos! I quina lluna! Estàs sempre a l'aguait! Petonets, preciosa.
Sí noia, quines fotos! I quina lluna! Estàs sempre a l'aguait! Petonets, preciosa.
La belleza te rodea,el jueves tomé unas fotos tuyas para dedicarte unos versos,tristes sí porque no se ha inventado nada para el dolor de las ausencias.Me alegro de que sigas captando esas sencillas maravillas con la cámara.Te quiero muuuuuuuucho.
Mentre hi hagi moments tan preciosos com aquests que tan bé has sabut captar, ... sempre hi haurà esperança per alguna cosa bona !
Publica un comentari a l'entrada