M'han tret fora del poble (no oblidem que la nevera i el rebost són buits, si jo no porto les regnes de l'infraestructura)...-anem al super?-com vulguis...!!! (ole ole...). M'he reviscolat només de flairar l'aire fresc, s'ensuma tramuntaneta, els núvols són de vent. I de màgia, em ve al cap "la historia interminable"... però no tinc ni en Fuyur ni l'Atreyu, i la Morla encara deu dormir...)
Cavalquen les fúries desfermadas, (potser és un visitant llunyà amagat dins d'aquest monstre?), però avui el "no res" no s'empassarà l'Escala, guarnida d'inmisericordes bestieses vora el mar, amb grua inclosa, qui sap si fa de parallamps...
El cel és roig, tan roig que ho encomana a l'aigua, i el vent bufa més fort, haurà guanyat, la nuvolada es va esclarissant i sembla cotofluix de coloraines, o un sucre de fira d'un venedor sense manies a l'hora de fer ús dels colorants... prenc un tallat arrecerada sota el tendal...al meu costat un parell de famílies del sud de França, fan les vacances amb els seus fills (que riuen i miren el cel mentre prenen xocolata calenta i es pinten el nas de nata) Penso si aviat també les farem nosaltres, mal els pesi als sindicats i als pares enfurismats...
Es va fent fosc i l'aigua esquitxa els pocs que caminen vora el mar, fa una fredor agradable, es respira net. Les gavines planegen quietones damunt el trencant de l'onada, en una mena de dansa espectant, sense deixar que la gravetat les faci caure, miren deleroses buscant peixets perduts. Jo, per si de cas, m'he regalat unes maduixes, encomanada pel color del cel...
Les unes naturals, les altres ensucrades, que hi ha gustos per tot...Ja heu recollit la Mafalda i el fuet?
32 comentaris:
Precioses les fotos dels núvols !!
Vaig! Vaig!
M'alegra saber que avui t'has airejat una mica.
ja va bé que les galtes les acaroni l'aire net, també això de les maduixones, ja saps que si n'has de collir moltes els dits sen senten, però no esguerro, per que entre els ultims núvols hi he vist un tocinet que ensenyava el morret i nas i més al lluny...
També has gaudit poden fer eixes magnífiques, per aquí inabastables mirades del núvols. També els ulls tenen les gràcies prop per engolir-les.Anton.
Quineeees fotooooooooooooooos!!!
Quins nuuuuuuuuvooooooools!!!
Plas, plas, plas, plas (aplaudiments... ovació més ben dit jaja)
Que bonic aquí on vius, Zel... Surts de casa i et trobes amb aquests paisatges? El mar també és a la vora!?!? Bravo per les fotos! Que bé que els teus ulls s'hagin pogut fer aquests regals!
:)
Guaita quines fotos més boniques del Cargol i la plaja! Llàstima que durant les postes de sol el Canigó i el Mont ja no es vegin com de dia, sinó ja seria espectacular. Gener i febrer són un parell de mesos espectaculars.
Però també té els seus perills, sobretot si condueixes, ja que és un risc enorme quedar-se encantat amb aquest espectacle, a més fent contrast amb els camps, el Montgrí, els Àngels al lluny...
I mira que mai em poso així de poètica, però quan veig fotos de la nostra terra no ho puc evitar, penso que som molt privilegiats.
Zel, no seràs lladre-burro? (ja m'entens jejeje)
Uns nuvols i unes maduixes fantastics !!!
Petonets,
Cotofluix de coloraines...
Una imatge preciosa, com precioses les que ens has regalat avui.
Encomanada dels colors de teu cel...un somriure, Zel!!!
hola, no concía tu blog pero veo que eres un crack, ¡99 seguidores!
¿Como lo haces?!!!
me gustaría que te pasaras por mi blog y opinaras del mío, me haría ilusión, un abrazo
Quina preciositat de cels ennuvolats! magnífica fotògrafa, i tant que et mereixies maduixes i regades amb cava i tot!
Quin capvespre més dolç que ens has fet reviure! Bones fotos i bona descripció de sensacions!
Si per casa teva tens tot això, jo vinc eh...
Quine s imatges més maques...
Clar que hem recollot la mafalda i el fuet!
Què bé que has pogut sortir ja. Les fotos, precioses i les maduixes...se m'ha fet la boca aigua.
bonica jo lo altre ja ho vaig agafar ara agafo alguna maduixa.Petons.
mmm... arriben les maduixes, s'acosta la primavera!!!!
una passada de núvols! i els colors, fantàstics!
Que bonic tot!
I la passejada després duns dies de fer de "paràsit" ho deia la meva filla...que ja estàa mig recuperda amb lligament creuat nou de trinca). Ara ..res de bàsquet l'hi he dit, no fos cas que hi tornéssim.
Gaudeix de tots el colors i les olors ara que estàs recuperant-te :)
Petons wapa i gràcies per el fuet i la mafalda...
Carai, unes fotos molt xules Zel :)
I aquestes maduixes... nyam, nyam!!!!
Per cert, queda molt bé el nou encapçalament del blog ^^
A cel rogent, o pluja o vent. Les maduixes no han madurat al sol d'aquí.
Me'n alegro que ja transitis, això vol dir que millores del genoll.
Petons.
"Es respira net" sona tan bé! Especialment visquent a ciutat, on per respirar net cal tenir les finestres ben tancades i les quatre plantes ben regades!
I les maduixes... mmmmmmmmm!!!
El cel s'ha engalanat per a tu !!!
S'ha vestit amb les millors gales per a la Zel !!!
Precioses, precioses, quin gust de fotografies!!!
I desprès les maduixes, jo n'he menjat ara de postre ummmmm !
Aquestes semblem voler sortir fins hi tot de la pantalla !!!
Xé, encara no he menjat maduixes aquest any! I a la verduleria on vaig ja en tenen...
que fotos mas bonitas, las has hecho tu?, guapas, guapas de verdad.
ummmmmmmmmm... maduixesssss!!!
Em fas salivarrrrrrrrr!!!!!!
Ai que capritxosa que estic!!!!!
Entren dins del premi de l'altre dia????
;-D
Belles imatges acompanyades d'oportunes paraules. Que vagis millorant del menisco. Una abraçada
Ooooh!!!
Això ho has fotografiat avui? Quina meravella i quin regal. Diumenge tornàvem de Roses i vam fer fotos als núvols rogencs, grocs, taronges, preciosos...
No et van treure a passejar diumenge de carnaval? Catxis... :-(
Casualitat:
Avui hem menjat maduixes barrejades amb meló dolç i suc de taronja i fins i tot hi he sucat el plàtan (literalment parlant, és clar).
PS: L’avi Gres ja ha penjat el Mafalda al blog (està molt il·lusionat), però es veu que el missatger es deu estar cruspint el nostre fuet tot contemplant els núvols...
:-)
Oooooh, m'has fet venir ganes de menjar maduixes! D'aquest migdia no passa, jejeje! (esperem que no estiguin massa verdes ;O )
Ah! Als sindicalistes, no sé (tu en coneixes una, pregunta-li) però a mi ja m'està bé la setmana de festa al febrer. Tot plegat, només és qüestió de millorar la planificació als centres.
Qins núvols, mare meva! Quines fotos més maques... I gràcies pel fuet i el premi però jo amb el teu permís te m'emporto unes quantes maduixes que... nyam... és que les trobo irressistibles!
et fan tants comentaris,que no
arribes mai al final.Ja t'ho han dit tot.Es el cargol,oi?.
Per tots!
Gràcies, sí, les fotos són meves, i les podeu engrandir i guardar, si voleu.
Pel lloc, jo visc a Viladamat, i aquest poble és L'Escala.
Per les maduixes...les vaig comprar (capritxet) pel meu fill Bernat, li agraden amb bogeria...
I més, estic bé, però viure en un poble petit, sense poder conduir té això, que estàs com ancorat a dic sec, oi que m'enteneu????
Ahhh, yo me llevo a la Mafalda que l'estimo molt! I grácies per tu, maca!
El fuet.. ya me gustaría, ya! ;)
.
Bueno, y esas fotos? Vaya gozada, no? Qué maravilla de nubes!
Y esas fresitas, al natural o azucaraditas... ayyyys, me encantan las fresas, las nubes y la Mafalda, hala, bingo!
Petons!
Sabes cómo me gustan las fotos...y las fresas,se me ha hecho la boca agua.La Historia Interminable la he visto varias veces con mis hijos,Patry y yo nos reímos mucho con la Tortuga Morla que habla consigo misma porque lleva cientos de años sola y cuánto lloré con lo del caballo.
La volvieron a pasar hace pocos meses por algún canal del digital y cualquier día volveré a verla.Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada