Aquest semestre, una que és massoquista, (jo), vull acabar el meu itinerari d'Atenció a la Diversitat en la llicenciatura de psicopedagogia. Fetes dues assignatures (Bilingüisme i Educació i Intervenció en Problemes de Desadaptació Social) i el segon Pràcticum, ja estaré, degudament llicenciada amb un itinerari de professionalització.
M'ha fet gràcia demanar la vostra opinió, davant la proposta de l'activitat 0. Es tracta només de recollir idees sobre les nostres percepcions davant certs escenaris.
L’objectiu és fer un primer exercici de clarificació sobre la vivència quotidiana que un professional (o qualsevol persona del carrer), pot tenir de la dificultat social (en aquest cas, que sigui un psicòleg és anecdòtic. Podria dir mestre, pedagog, psicopedagog...).
La imatge és aquesta:
I les preguntes de sondeig són aquestes:
- Què creus que el psicòleg dirà als pares sobre l’infant?
- Des del punt de vista del psicòleg, quin és el problema?
- Quina comprensió poden tenir els pares sobre la informació del psicòleg?
- Des del punt de vista dels pares, quin és el problema?
- Des del punt de vista de l’infant, per què creu que han citat els pares?
- Des del teu punt de vista, quin problema presentarà el psicòleg?
- Des del teu punt de vista quin és l’origen del problema i quina és la responsabilitat de la família?
- Finalment, en què ha de consistir la intervenció i qui l’ha de realitzar?
Evidentment, no us demano pas la resposta a totes i cadascuna d'elles, però si m'agradaria saber què us suggereix aquest acudit (d'altra banda, millor prendre la primera píndola amb cert humor, diuen). Teniu alguna idea al respecte d'alguna de les qüestions?
Jo em comprometo a fer una valoració global del que bonament em volgueu aportar, i us comentaré, per si us interessa, el que m'ha provocat a mi, vaja, les meves respostes.
M'agrada encetar un assignatura com aquesta amb un debat que reculli opinions diverses. Us puc assegurar que estem molt marcats per estereotips i idees molt plenes de prejudicis! Ui, us dono les gràcies per endavant, de tot cor.
20 comentaris:
Hola,
a veure la primera impressió que et produeix la imatge es marginació i pobresa.
Qè li dirà el pisicologo? dons qualsevol cosa, em fan certa por a mi aquesta gent.
El problema? dons probablement la situació familiar es reflexa i molt en l'infant, manca d'interés? problemes d'adaptabilitat? manca d'afecte? conflictivitat?
A primera vista no crec que els pares estiguin per gaires romanços sobre el tema.
Pel posat del pare en el dibuix no crec que en tinguin cap de problema, ara si mirem l'entorn en el que viuen, tantes antenes parabòliques( jo no en tinc, no me la puc permetre)...sembla una antiga foto de les barraques de Barcelona, hi ha qui deia que ja els hi estava bé de la forma que vivien.
No crec tampoc que l'infant sigui massa conscient de per què han citat els pares, amb això de "uno de la escuela".
La intervenció? si jo fos a fer diria que ben poca cosa es pot fer llevat d'intentar que el nano s'integri en la mesura del possible amb el conjunt de companys de classe, però, quin tipus d'escola és? Hi intervindran els serveis socials?
Esbrinaran per mitjà del contacte amb la família quines són les necessitats bàsiques i afectives del nen?
Uf, massa deures que has posat!!
I jo que solament venia per donar-te les gràcies personalment per haver vingut fins a casa a desitjar-me un feliç dia del meu aniversari! ;-)
Fins aviat.
per l'entorn que reflexa el dibuix el més probable és que el noi ni se'n recordi què li ha demanat el psicòleg ... per tant, el més probable és que el dibuix sigui una representació del desig que té el psicòleg per comunicar-se amb la família, però clar, jo em pregunto ... si no és tal com he dit ... sr. psicòleg, perquè no fa servir les agendes ??? ... salut
Bueno Zel cuando yo uno la palabra psicologo/escuela ya la imagen se me borra y me viene una palabra que me a mí me trajo dolores de cabeza que es deficit atencional pues es lo que afecta a mi hijo.
Así que sacando ese trauma mío,yo pienso que tal vez el niño está mal nutrido porque es muy pobre y no presta atención en clase o tiene dificultades para aprender y quizás por eso el psicologo que supongamos no conoce aun la realidad del niño quiere indagar que acontece en su entorno familiar.Esa es la impresión que me dá.Un abrazo querida Zel.
La meua primera impressió és que poc podrà fer el psicòleg pels problemes que el nen pugui tenir a l'escola. Pot tenir problemes d'atenció, de conducta, d'aprenentatge, de relació amb els altres i d'entrada penso que hi ha d'intervenir més gent per intentar paliar la situació de marginalitat i pobresa familiar. Respecte a la resposta dels pares, no la sé perque les persones son diferents i potser cauria en algun tòpic. Cap nen ni cap família hauria de viure sense les condicions mínimes i per això crec que hi haurien d'intervenir els serveis socials. Només així podrien millorar els problemes a l'escola.
Tot això partint del prejudici de què davant d'aquesta situació de pobresa i abandó, dono per descomptat que aquest nen no té cap interes per l'escola...però i si li agrada? També podria ser.
A mi, la imatge, em suggereix pobresa i incultura. És curiós que sigui el pisicologo el que demani la presència del pare. De ben segur que ell ni coneix la seva existència, ni les seves funcions... Està clar que des del punt de vista de la marginalitat no es valora com a necessària la feina del psicòleg, ni la dels/les treballadores familiars: no hi ha consciència de carències afectives-psicològiques-socials.
En una societat en què tot s'ha convertit en políticament correcte, no hi ha espai per a la diferència (sobretot si aquesta fa mal d'ulls): tot s'ha d'uniformitzar.
Si se m'acudeixen més idees ja les aportaré, val?
Primer de tot em provoca rebuig (envers la vinyeta, però coneixent l'humorista gràfic dubto que pretengui mofar-se dels protagonistes, crec).
Segon: Marginació, pobresa i incultura.
Noia, ara no sé si et serà d'ajuda...
Sergi.
M'he llegit atentament les preguntes i ho tornaré a fer.
Des de la meva experiència personal no tinc elements suficients elements per respondre sense fer unes preguntes prèvies.
1. Fonamental: Per què vol parlar el psicòleg amb el pare? Ja sé que és una de les preguntes que ens fas, però...
Sense saber això tota la resta són hipòtesis, però continuo un segon torn de preguntes i consideracions.
1. Quin tipus d'alumnat va a l'escola del nen? (percentatges)
2. El nen té problemes de relació, aprenentatge, etc. Si és així, per què?
3. El nen té algun tipus de problema relacional amb el seus pares o familiars?
4. Els pares parlen regularment amb el tutor/tutora del nen? Se suposa que sí, perquè en cas contrari no es recorreria al psicòleg.
Podria continuar, però no tindria gaire sentit. Tornant a la meva experiència, que no abasta el camp de la psicologia, ara és quan em tocaria dir que he estat amb alumnes del cinturó de Barcelona i del centre de la ciutat i si bé és veritat que una vegada més podria parlar de percentatges, que no ho faré, sí que puc dir que des de nens gitanos a nens de classes mitjanes (els immigrants són grups nous a tenir en compte, però també variats)els processos de sociabilització, aprenentatge i felicitat depenen en darrer terme de cada nen, de cada família (incloc el medi) i de cada mestre (i d'atzars misteriosos), però tot això tu ja ho saps.
1ª cuestión
El dibujo representa una realidad que se da en la mayoría de los países y ciudades del mundo:la parte burguesa de clase media porque los ricos no viven en esos pisos de bloques,viven en urbanizaciones privadas y con vigilancia(un guetho aparte)y la parte marginal de la que no se ven todos los datos.
Acabo de ver un reportaje del barrio de Son Banya de Palma de Mallorca mucho más ruinoso que esa casa y te aseguro que por alli se mueven millones de euros por el tráfico de drogas,las cabras por la calle,las calles y casas en condiciones infrahumanas pero LA PACA tenía enterrados 7 millones de euros.
Así que pongo el interrogante sobre lo que oculta esa choza de chapas metálicas,suponiendo que no se dediquen a ese crimen contra la salud pública,a algo se han de dedicar porque el padre está relajado,con las manos en los bolsillos y como pez en el agua.
Estos dos mundos se repiten ciudad a ciudad,le pedí a Patry que hiciera un escrito explicando las diferencias entre los foráneos y la vida de los occidentales o turistas,ocurre como en la India,en Cuba,en miles de ciudades,en una calle presentan un aspecto magnífico,incluso lujoso y unas manzanas más allá esta la otra realidad de la miseria.
En algunos barrios de Marruecos las casas aunque pobres no les falta la parabólica como en muchos lugares de reunión en las ciudades o pueblos africanos.
Alerta,que me desvío del tema.
2ª cuestión
El sicólogo le dirá a los padres que su hijo tiene un alto nivel de no asistencia a clase,esa es la tónica de siempre porque estas familias llevan a los niños a clase dos días sí,tres no.Lo he vivido personalmente,era una quimera que un niño de estos avanzara a causa de sus ausencias.Tenía que convencer a las madres de lo importante que era la asistencia diaria (sobre todo en la etnia gitana)
3ª cuestión
El sicólogo tendrá el problema de la escasa o nula colaboración de los padres en la educación de su hijo.
Le pueden decir en el momento que sí,pero en la práctica no lo llevarán a cabo porque su estilo de vida les parece bien.
No quiero decir que les guste su casa,sino su manera de vivir,su concepto de lo que se ha de hacer en la vida.
4ª cuestión.
Por todos los objetos que rodean a la casa,esta familia se dedica a vender chatarrería,puede ser,e inculcan a los hijos consciente o inconscientemente por conversaciones entre los adultos de que ya tienen un medio de vida y eso les basta,no tienen mayor ambición,entonces para ellos no tiene sentido ir a la escuela,o se dedican a la venta ambulante y se llevan a los críos para que les ayuden,para ellos no tiene sentido aprender otra cosa que las "cuatro reglas" para los padres la opinión del sicólogo es una intromisión en su vida.
5ªcuestión
No creo que los padres sean conscientes de que haya algún problema en la educación de su hijo,saben que han de ir obligatoriamente y han de justificar las faltas,los llevan por obligación.
6ª cuestión
Para el niño es normal que llamen a sus padres porque lo habrá visto en otros niños cuando el tutor les da algún aviso para reunirse con los padres,se dedica un día a la semana a citar a los padres de modo que cada trimestre al menos una vez se haya podido hablar con todos ellos.
También los niños recién llegados de otros lugares o con problemas de aprendizaje,de integración etc suelen acudir algunas horas a la semana con un maestr@ que les dedica esa atención especial en grupos muy pequeños(de 4 o 5 niños o menos).En las dos últimas escuelas en las que yo estuve (y hace 10 años) había al menos tres personas:sicólogo,maestr@ de atención a la diversidad y maestr@ de Pedagogía Terapeútica .
7ªcuestión
Mi punto de vista se deduce de todo lo anterior:falta de colaboración de los padres,conciencia de lo innecesario de la educación sistematizada,absentismo escolar,escasa cultura o creencia de que con ganar dinero basta.
8ª cuestión
El origen del problema queda explicado en la cuestión anterior y la familia ha de cambiar de mentalidad para no perpetuar en su hijo su propia historia.
9ª cuestión
La intervención con mucho tacto y diplomacia es hacer comprender a los padres que para vivir y disfrutar de la vida no basta sólo ganar un dinero,que la cultura les ayudará a apreciarla con mayor intensidad,que todos somos responsables de colaborar en la medida de nuestros conocimientos en el progreso y la convivencia,en fin,lo que supone un cambio de mentalidad,de valorar los conocimientos que pueden mejorar la vida propia y la de los demás.
¿Quien ha de realizarlo? Un equipo formado por el tutor,sicólogo,maestr@s de atención a la diversidad o de PT,cualquier persona que se relacione directa o indirectamente con el niño,la asociación de padres,las reuniones de padres con el tutor...
Un abrazo
Per la meva part...
1) Una imatge que em sona familiar. Per cert, al fons de la vinyeta es pot veure que està ambientada a Madrid.
2) Què té problemes d'adaptació, rendiment, ...
3) Falta d'atenció cap el nen dels pares i la pobresa familiar.
4) Dels termes, cap. De la problemàtica, que el nen no va bé a l'escola.
5) Poder tenir un lloc on viure i menjar cada dia
6) Perquè no es porta bé al col·legi
7) problemes de comportament i de relacions amb altres alumnes.
8) L'origen és la situació econòmica familiar,la responsabilitat es criar al nen el millor que es pugui dintre de la seva situació
9) L'intervenció hauria d'avisar a Serveis Socials per a que miressin de ajudar en tot el possible a la familiar. Els serveis socials l'haurien de realitzar.
Doncs vinga, vaig al "liu":
1. La primera impressió que dona la imatge és pobresa, podria ser qualsevol barri marginal d'aquests que es troben aïllats de la ciutat, i que avui encara n'hi ha i més dels que ens pensem. (gitanos, rumans.. etc)
2.El psicòleg, li dirà que aquest entorn on viu l'infant no és correcte, ni favorable pel seu creixement.
3. Des del punt de vista del psicòleg, possiblement ni tant siquiera el problema és que visqui en aquestes condicions, sinó el què li representen psicòlogicament a l'infant. Jo crec que si l'infant no destaques respecte la resta de nens, i anes net, pulit i com qualsevol nen, ni tant siquiera cridaria l'atenció amb el que més li donaria si visquès en un barri marginal, o no...Vaja, és el que em dona a vegades per pensar...
4. Doncs els pares pensaran que la realitat del psicòleg és molt diferent a la realitat que viuen ells. I que c... ha de dir un "pofesional de este tipo", sino sap en què es guanyen la vida per subsistir, si no sap, que viuen entre rates, sinó sap... tantes coses... Que c... ha de dir aquest del nostre nen i de la seva adaptació...Per tant la comprensió dels pares cap al psicòleg serà nul·la.. crec jo, vaja.
5.Els pares segurament, no creuran ni tant siquiera que el seu fill te algun problema d'adaptació, jo crec, a vegades ho hem vist per la tele, en els bodrios com España en directo.. etc, que quan surt gent marginal, ells no creuen que tinguin problemes d'adaptació psicòlogica, dels fills.. Ells sí que veuen que tenen un problema amb la vivenda, amb la manca de recursos, i en que no tenen un treball estable.. i a vegades ni treballen, però el traficar en droga, i el vendre xatarra, els dona molts més diners a vegades, que un treball estable.. llavors, per a que complicar-se més. No sé a vegades penso que és el que han viscut de generació en generació, i si els oferissin la possibilitat de viure com una família estructurada i "normal", potser ni tant siquiera ho acceptarien... Ai, no sé és la impressió que em dona a vegades a mi!
6. I l'infant, ni tant siquiera ho entendrà, pensarà que citen als pares, perque és un nen violent i li pega als companys, o perquè no treu els estudis endavant.. o .. similar. Però no perque cregui que te un problema.
7-Des del punt del psicòleg, doncs ho tipic, aquest no és un entorn correcte, el seus hàbits no seran normals, és un nen conflictiu, .... Mira, jo crec que l'ajuda psicològica només és efectiva quan l'usuari/persona/pacient, vol rebre aquesta ajuda. Mentrestant, si creus que no la necessites,jo crec que un psicòleg no servirà per res. I en aquest cas, seria similar, m'imagino la resposta del pare "ese que va a decir de nuestro hijo, si el churumbel é mu bueno, si tuviera el sicologooo ese viví como nosotros, ya veriamosss"
8. Mullar-me i dir quin és el problema és molt complicat... Aquesta me la salto
9. Però la intervenció del psicòleg hauria de ser complementaria, qui ha d'intervenir crec que és un Assistent Social, per tal de buscar i oferir recursos que puguin millorar la situació de la família, desprès si creu que cal una derivació a un psicòleg, doncs endavant...
Mira, jo treballo cada día amb psicòlegs i treballadors socials, i despres de tants anys n'he tret les meves propies conclusions.
Intervenció social, és qui potser pot fer més per recolzar la situació marginal, però un psicòleg com he dit abans, és factible quan l'usuari vol rebre aquesta ajuda.
Apa, noia, mai havia fet un comentari taaaaaaant llarg!!!!
;-D
La imatge mostra un món trencat, dues persones entre la pobresa i crec que perduts.
El psicòleg uf què pot dir sobre l'infant? ni idea... que està perdut com son pare? i perdó...
El problema pot ser la situació en què ha nascut el nen?
Els pares crec que diran "este tio esta loco".
Els pares deuen pensar fem el què podem que ens deixin no... no ho sé...
L'infant pot ser no en té ni idea de perquè els ha citat.
El problema... no ho sé de veritat... podria ser massa dur.
Les meves aportacions no són molt bones però he fet el què he pogut :)
Em sembla que el pisicologo, o el mestre o el pedagog li caurien els ous (o ovaris) a terra en veure la situació, i veuria ben pal·lès que per molt que faci la seva feina bé, hi ha casos en què poc es pot fer.
Hola Zel.
Me acuerdo de un barrio a cien metros de donde un piso vale 100 millones de pesetas.donde la Ciudad cambia de nombre, como el título de Paco Candel.El barrio, La Mina. BCN
1ª Miseria, abandono, extrema pobreza
2ªEl sicólogo preguntará a los padres de etnia gitana, porqué no asisten en clase por la mañana, y por la tarde solo para merendar.
Y la pregunta a los hijos de "payos", de donde sacan el dinero y la cola.
3ª Es muy posible que ningún padre vaya cuando los llama un sicólogo.
4ª Los padres de los niños de etnia gitana, "trabajaban" en las obras del Forum de las Culturas, de vigilantes -quien mejor que ellos-(Actualmente ni trabajan en nada)
Los padres de los niños "payos" posiblemente estaban en la cárcel. y viven con los abuelos.
5ªA los abuelos no les preguntes nada de problemas de adaptación.
6ª Los niños ya están acostumbrados.No pasa nada.
Solo han tenido una pelea. Sus padres también lo hacen en el bar, o cuando hay una "movida" con la policia.
7ª................
Podría seguir Zel. Pero me doy cuenta que todos mas o menos te decimos lo mismo.
De todo esto que te pongo, solo lo he vivido desde fuera de este barrio. No es fácil de entrar en él.Es peligroso, por no decir muy peligroso.Tanto por los padres como los hijos, o por los propietarios de los AUDI, MERCEDES, y lo que tu quieras que entran y salen de allí. Y no hace falta decir quienes son y que hacen allí. Todo esto me lo explica de vez en cuando una chica amiga de mis hijas que es Asistente Social.
Un petó.
Vaig anar a la escola a Begur. Un sol mestre per a setanta set nanos de cinc fins a catorze anys; la seva esposa era la mestra de tantes o més nenes, i els seus fills també eren escolars.
Recordo d´ell un do que no teniu tots els mestres, Carme: engrescar.
I, blauejat de natges a cops de regle per altres mestres sense aquest do, encara crec en el clatellot, el que només fa mal a l´engreiment, el que torna significat al mot "creure", com a últim rescurs (quan no han funcionat avisos, renys ni càstigs) abans de portar la criatura al psicòleg.
Ja sé que hi feu anar a bastants alumnes i que els resultats son bons, però penso que un clatellot es com una vacuna per les plantofades que et dona la vida després.
(Sóc pare i no hi he hagut de recorrer mai).
Bé, a mi la primera impressió és la d'un infant completament desatès, que viu en un barri marginal i que ha hagut d'aprendre ell sol a base de patacades i enfrontaments. No ha rebut una educació per part dels pares, fet molt important, ja que l'escola no ho és tot. Hi ha valors i actituds que els han d'inculcar els progenitors i no pas esperar que l'escola faci tota la feina. A més, degut a la manca de preocupació i atenció crec que el nen deu tenir una actitud agressiva i sempre deu estar a la defensiva. Sentir-se desplaçat i oblidat et fa crear una cuirassa al teu voltant per a protegir-te, perquè et sents sol. Quan el pare vagi a parlar amb l'escola (si és que hi arriba a anar), crec que no farà res per a canviar la situació actual, ja que si té el seu fill descuidat tampoc li importarà que aquest vagi malament a l'escola. I finalment, com ha dit algú en algun comentari, crec que acabaran actuant els serveis socials.
espero que serveixi d'ajuda!!!
- Descriu quina és la primera impressió que et produeix la imatge.
TRISTOR.
- Què creus que el psicòleg dirà als pares sobre l’infant?
QUE EL NEN NECESSITA ATENCIÓ ESPECIAL PERQUÈ A L'ESCOLA SE'L VEU DISPERS I POC SOCIABLE.
- Des del punt de vista del psicòleg, quin és el problema?
LA DESUSTRUCTURACIÓ FAMILIAR.
- Quina comprensió poden tenir els pares sobre la informació del psicòleg?
DEPÈN DE LA FAMÍLIA.
- Des del punt de vista dels pares, quin és el problema?
EL LA MAJORIA DELS CASOS, QUE EL PSICOLEG ESTÀ CARREGAT DE PUNYETES.
- Des del punt de vista de l’infant, per què creu que han citat els pares?
A VEURE QUÈ HE FET ARA!
- Des del teu punt de vista, quin problema presentarà el psicòleg?
ALGUN QUE SERÀ FORÇA OBVI.
- Des del teu punt de vista quin és l’origen del problema i quina és la responsabilitat de la família?
ORIGEN: LA POBRESA; RESPONSABILITAT: CADA CASA ÉS UN MÓN.
- Finalment, en què ha de consistir la intervenció i qui l’ha de realitzar?
FAMÍLIA, ESCOLA, ADMINISTRACIONS (SERVEIS SOCIALS), FAMILIARS, AMICS...
Crec que les preguntes que has fet, altres companys te les han contestat be... Encertar?
Jo hi veig la marginació seguida de parts de la societat que ells per ells poc poden fer si no seguir com estan.Culpa? La misèria o millor el estat en que estan abocats a viure, i aquí hi val tot.
el psicòleg poc hi té a fer i ell ho sap. I les renovacions socials per molt que se'n parla estan molt lluny en eixos casos de ser efectives.
Les persones estem classificades segons en l'escaló social en que estem i aquest nen està en el més baix. Que defensa? Omplir el ventre, el cap de que li serveix?
Ja li ensenya la societat el que ha de fer... per viure. L'escola?
Allí la té i ben marcada... li ensenya el que ha de deprendre.
Podria seguir,... Jo defensaria al nen , però no puc... no es cosa d'un ni de mil, si no de posar el despertador que fagi aixecar als que poden arreglar-ho, no als innocents que reben les conseqüències... Bona tarda.Anton.
Sabeu una cosa? Són força mé encertats i tocants de peus a terra les vostres respostes, moltes d'elles més raonades i realistes, cadascú segons el seu punt de vista, que algunes que he llegit a l'espai de debat...sort que se suposa que n'hem d'aprendre, perquè hi ha gent que demana o pretén demanar coses a les famílies ignorant ell context i les espectatives familiars, moltes gràcies a tots!
La veritat m´agradaria pensar que la imatge no té res a veure amb el fet que el psicòleg vulgui veure els pares del nen, però segurament no serà així.
Veient on viu el petit, he de dir que encara gràcies que pugui anar a l´escola. I potser tot i vivint en un ambient com aquest, marginal i pobre, el nen té molt bones aptituts per crèixer com alumne, no?
Els pares segur que pensen que el seu fill ha fet alguna grossa i possiblement no hi pensen en els estudis, que potser creuen no li faran falta per res quan sigui gran...
Un petonet
No sóc gaire original perquè ja s'ha dit per aquí dalt, però el missatge és "marginalitat = desestructuració = inadaptació = cercle viciós".
I per ara ningú no sembla capaç de trencar-lo, aquest cercle. El psicòleg, amb perdó, ja pot anar dient...
Publica un comentari a l'entrada