una de les frases més llegides aquests dies als comentaris de les notíces als diaris...
una resposta que ella soleta ens pot donar pistes, moltes pistes...
perquè s’ha de passar de fer la feina, a entendre que hem optat per un compromís
perquè ningú no ens ha obligat a escollir la feina que fem
perquè tenim un ofici que és de mestratge, i això és quelcom més que “fer de...”
perquè “fer de” té com una mena de connotació d’obligació, i un mestre ha d’anar més enllà de les seves suposades obligacions...
perquè si és una obligació, no comporta res més que l’acompliment d’una tasca, sense cap més exigència, un mer contracte...
perquè ser mestre ha de dur implícit un compromís per voler anar una mica més enllà, per creure en els possibles, per buscar el creixement personal sencer dels nois i noies que tenim al costat...
perquè un mestre no hauria de dir mai “perquè no fas tu de mestre”, com si traspassés el relleu essent el testimoni un drap brut que fa nosa a les mans...
18 comentaris:
Amb la feinada i la responsabilitat que teniu els mestres sobre les vostres espatlles, no us haurien de tocar allò que no sona de forma constant, des de tots els governs. Ells que governin, i a vosaltres que us deixin fer la vostra importantíssima feina en pau, coi!
Jo mai podria fer de mestra!!!
Crec que per ser mestre, s'ha de ser d'alguna manera, un esser especial. Jo no seria capaç de fer-ho, admiro moltíssim a tota la gent que feu de mestres.
Una forta abraçada.
Tota una mestra conscienciada, però també n'hi pot haver que no tinguin aquest sentiment tan fort cap al deure, i que sí que pronunciïn aquesta frase, oi?
Uh complexe, Quina es la vostra feina? En que es te que plasmar? Hi hanbons resultats? Funcionen els metodes? Un porcentaje elevat de fracas escolar es ferun ensenyament de qualitat? Per que el 99% de les reveidicacions de un ensenyamentde mes qualitat i mes presupost acabat amb ,enys responsabilitat i mes sou,`perque no es mesuren els resultats i tambe les necesitays peroambé obligacions de totes les parts implicades. iqueta es un tema molt complexa i el meu pensar es de coneixer el sistema eduvatiu des de dintre.
Què hagués donat perquè fossis mestra meva!!!
Crec que ser mestra vol dir que el sustantiu "obligació" ha de primar sempre al de "drets" i sovint no és així.
La vaga del dijous crec que va representar ser més un dia de festa per la majoria, que una reivindicació.
El Pla de Bolonia té més punts bons que no pas inconvenients, i l'Ernest Maragall és un excel·lent Conseller d'Educació i que assumeix els compromisos que cal, prescindint de com es manipuli el seu prestigi personal.
Un bon polític ha de primar uns objectius a uns rèdits electorals. Al final un mateix el que ha d'estar és en acord a la seva consciència. Desprès del temporal sempre retorna la calma.
Petos Zel.
Estic preparant un post sobre Educació, la setmana ue ve el penjaré.
Per a mi els mestre feu una tasca molt poc reconeguda en la societat actual.
Salutacions.
El mestre ha set l'ùltim de la clase, sense molts reconeixements que en altres profesions es tenen.
No més una,al qui tracta amb diners que li fan, ja ho veieu...
Potser és una de les professions més difìcils que conec, per que d'ell depenen moltes coses que els pares, societat en general abandona i les posa en unes mans que han de fer mans i mànegues per tirar endavant, coneixements, educació... d'unes altres persones i no fallar mai, i la culpa quan no surt, al mestre. Conciencia del que tenim al davant tots.
Crec que en la societat és un element fonamental i sols reb cops.
podria dir més coses, però no avanço res, som grans per saber el que tenim entre mans . el futur
Anton.
Pense que has de posar el cent per cent d'esforç, ganes i passió a tot allò que fages... I més si ets mestra, que és una de les més belles professions, perquè ells són genials, són autèntics i es mereixen el nostre esforç.
Com tu, pense seguir intentant-ho i fer el que puga per a ensenyar il.lusió, alegria, felicitat, vida.
Besets!
Dit d'altra manera seria el mateix i pq no fas tú d emare, de pare, de ciutadà, de blocaire, de, de ,de....
Crec que els mestres fan una feina molt important i no estan prou reconeguts. Quant al Pla de Bolonya, tot el que vaig llegint no em sembla pas tan malament. Potser el que no s'havia previst és que la manca d'informació - i han tingut temps de sobra per fer-ho- portaria aquests problemes.
zel, trobe que la teua vocació és admirable, però sigues realista: gran part dels profes estan cremats, farts dels xiquets, no senten eixa vocació. Tenim una de les feines amb més casos de depresió.
No obstant, no culpe al professorat. Trobe que el sistema hauria d'experimentar canvis importants. La societat ha canviat molt en els últims 40 anys, però l'escola és igual -bàsicament- que sempre.
Pense que hem d'explorar camins alternatius. M'agrada l'experiència de les Comunitats d'Aprenentatge: http://www.uvic.cat/fe/especial/ca/papers/articles/Aguilar-Comunitats.pdf
Crec que és un camí a explorar.
Buenas, MAESTRA.
Agradezco tu defensa de la profesión que profesamos, y valga la redundancia, porque todavía parece que los maestros somos esos cómodos funcionarios que trabajan con el piloto automático puesto. Así, unos creen que sus hijos no aprenden por culpa de los maestros y otros que los suyos lo hacen a pesar de los mismos.
No llegaremos muy lejos siempre que mandemos a nuestros hijos al cole a que los cuiden y eso nos permita hacer nuestra ocupación. Si no se implican los padres y las familias en la educación, siempre haremos cada uno la guerra por su cuenta. Y así seguimos, criticamos a los maestros, pero ¿qué se hace por mejorar?
SE hacen cambios, pero no cambiamos en lo fundamental. La tarea de educar es de todos, pero de toda la sociedad.
Descansa en el finde, que el lunes volvemos a la tarea sin más ayuda que el voluntarismo que cada uno pone.
Besos y ánimo.
Ai dolça meva, si es que nomes feu que lluitar i lluitar, esteu mal vistos els mestres nomes per el fet de voler fer les coses ben fetes, com son, com déu mana.
Cuca, estic amb tu, t'estimoooooo, ja ho saps :-D
Jo no puc fer de mestre, tot i així, mai he tingut cap reparo en explicar i compartir les meves vivències i resultats professionals.
Perquè amagar i fer el desentès de la petita cultura adquirida durant els anys?
Per mestres i professors ja esteu els que tenen estudis superiors i sentit vocacional, ... per tan, demano molt de respecte a aquest colectiu.
de pequeña queria ser maestra de escuela. Me arrepiento de no haber luchado por mi sueño. Aunque pienso que una mujer siempre sera maestra de sus hijos y puede que de otras personas.
un beso.
estic amb tu Zel, com sempre i per suposat, és fàcil dir sobre la resta, més difícil és fer-ho oi i trobar-s'hi...
Fer de mestr@ és una tasca bonica que comporta ensenyament i aprenentatge. Una feina bonica i a vegades pesada, però sempre, des de fa massa anys, poc valorada.
Publica un comentari a l'entrada