Vostè pregunta per la mestressa? Es diu Intolerància.

Intolerància, mare de la violència, filla de l’odi.
Intolerància, la raó dels qui no en tenen altra que la mala llet i l’agressió verbal i/o física.
Intolerància, el corc que es va menjant una possibilitat d’entesa, atacant directament els ponts de diàleg.
Intolerància, fosca com una nit sense esperança, greuge pels justos, beguda animosa que emborratxa d’èxit efímer els irracionals.
Intolerància, motor que guanya cavalls dia a dia, que no contamina l’aire, però es menja la llavor de l’amor i la companyonia.
Intolerància, quan hom creu que només els teus tenen la raó absoluta, i la resta són escòria, elements a exterminar.
Intolerància, ceguesa volguda que et deixa veure’t només a tu mateix i les teves qualitats al mirall.
Intolerància, malhauradament el que cada vegada més persones transmeten als seus fills com l’única mirada al món, amb comentaris, conductes i forma de viure.
Des de fa un temps, la mestressa que fa la llei.

Decididament, em tanco. Truqueu-me quan surtin els meus. (Ja sé, porten floretes i van amb el lliri a la mà ... però no puc més, aquest no és el meu món, per avui n'he tingut prou)