19 de març 2009

Vostè pregunta per la mestressa? Es diu Intolerància.

Intolerància, mare de la violència, filla de l’odi.
Intolerància, la raó dels qui no en tenen altra que la mala llet i l’agressió verbal i/o física.
Intolerància, el corc que es va menjant una possibilitat d’entesa, atacant directament els ponts de diàleg.
Intolerància, fosca com una nit sense esperança, greuge pels justos, beguda animosa que emborratxa d’èxit efímer els irracionals.
Intolerància, motor que guanya cavalls dia a dia, que no contamina l’aire, però es menja la llavor de l’amor i la companyonia.
Intolerància, quan hom creu que només els teus tenen la raó absoluta, i la resta són escòria, elements a exterminar.
Intolerància, ceguesa volguda que et deixa veure’t només a tu mateix i les teves qualitats al mirall.
Intolerància, malhauradament el que cada vegada més persones transmeten als seus fills com l’única mirada al món, amb comentaris, conductes i forma de viure.
Des de fa un temps, la mestressa que fa la llei.

Decididament, em tanco. Truqueu-me quan surtin els meus. (Ja sé, porten floretes i van amb el lliri a la mà ... però no puc més, aquest no és el meu món, per avui n'he tingut prou)

22 comentaris:

merike ha dit...

Com parlar quan no escoltarà l'altre?
Tinc experiència personal d'una persona tossuda, saps:-) Bona nit, reina!

Ferran ha dit...

No he pogut veure les imatges del que va passar ahir a Barcelona fins fa una estoneta. Amb el que n'havia llegit, no suposava que la cosa hagués anat com ho va fer. No m'estranya que Saura hagi hagut de demanar perdó i de "confessar-se" al Parlament. Vaja tela.

Carme ha dit...

Zel, potser si que la intolerància és la mestressa,
però per sort encara hiu ha molta gent que no ho és d'intolerant... molta. Per què ha de manar sempre?

Carme ha dit...

Zel, potser si que la intolerància és la mestressa,
però per sort encara hiu ha molta gent que no ho és d'intolerant... molta. Per què ha de manar sempre?

Carme ha dit...

Zel, potser si que la intolerància és la mestressa,
però per sort encara hiu ha molta gent que no ho és d'intolerant... molta. Per què ha de manar sempre?

Carme ha dit...

Zel, potser si que la intolerància és la mestressa,
però per sort encara hiu ha molta gent que no ho és d'intolerant... molta. Per què ha de manar sempre?

Onset ha dit...

Només té una definició: intolerància i vergonya. I la responsabilitat?

Striper ha dit...

Ahhh una abraçada va i surt que fa una temperatura agradable.

anarko ha dit...

la unica manera d'explicar les seves lleis i les seves noves normes és la violència deveriamos unir-nos d'una vegada i sortir al carrer la union fa la força i les solucions que es prenen solament la prenen per als rics

rits ha dit...

Zel, la primera imatge és la que havia pensat penjar al post, m'ha impactat tant aquest matí quan l'he vist, xò no he pogut.
Fa massa mal!

Vicent ha dit...

Trobe que és una acció premeditada per part de la policia: es persegueix la dissuasió.

Enhorabona al Govern Català: ha aconseguit fer-nos recordar el franquisme. Violència contra els estudiants i contra la premsa. Tot per defensar els interessos de les grans multinacionals, les primeres interessades en que Bolònia vaja endavant.

Mireia ha dit...

Hola, ja t'he enllaçat , Zel.

Mira, volia fer un post sobre el tema, però com que havia promès a la Mireia (l'altr, que en som dues) i a altres blocaires que parlaria sobretot de cinema i literatura vaig decidir deixar-lo.
Fins aviat

josep estruel ha dit...

Hola Zel¡
Una acció tolerant ha de comportar una actitud oberta, capaç d'acceptar les diferències i de saber conviure en la discrepància i una actitut dialogant i transigent, que sap escoltar i és capaç d'arribar a una entesa, cedint en unes coses per obtenir-ne d'altres, sense encasellar-se en les pròpies posicions
Surt Zel, estem a la primavera. i tu no ets pas d'aquellas que es queda dintre.


...Poesía para el pobre,
poesía necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos
trece veces por minuto
para ser y en tanto somos,
dar un sí que glorifica.

Porque vivimos a golpes,
porque apenas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden
ser sin pecado un adorno,
Estamos tocando el fondo,
estamos tocando el fondo.

Un petó

Puji ha dit...

Ànim Zel, que després d'això les coses només poden anar a millor... (espero).

mai ha dit...

Vergonyós.

fanal blau ha dit...

hi ha situacions com aquestes que em provoquen una profunda indignació, però sobretot, sobretot, sobretot, em provoquen una profunda tristesa...
Afortunadament, crec que encara som molts els que volem posar paraules.
M'ha semblat tornar a veure els uniformes grisos que no ens deixaven veure el sol...

kweilan ha dit...

No he vist les imatges fins avui. És horrible i absurd a la vegada que es reprimeixi de forma brutal una mani universitària.

Tondo Rotondo ha dit...

Suposo que els manaies deuen desitjar que arribin prest les vacances de setmana santa...

Tot això és molt greu.

Calen responsabilitats, no paraules buides.

Marc ha dit...

tot lamentable. Ara bé, posats a fer comparacions, bé sigui amb el franquisme o amb la època Valdecasas, tenim importants diferències. Ara podem queixar-nos i demanar culpables. Avui això ha estat descontrolat. Abans era premeditat.
Estic convençut de que tindrem conclusions i conseqüències.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Cal que rodin caps!.

És inadmissible,i més quan el Conseller de Governació es diu Joan Saura.

A l'Escola de Policia els programen com a força de represió i aixó és no ha de ser així.

Es repeteix la novela de George Orwell de Granja Animal, els animals que tenien que preservar els drets dels altres animals de la granja son els més intol·lerants represors.

Petons Zel.

rebaixes ha dit...

A la INTOLERANCIA no més cal que hi treguin el IN, que governa la paraula i queda TOLERANCIA.
A INSUFICIENCIA que hi treguin IN i tindrem SUFICIENCIA...
I podrien arregrar-se moltes coses si arreglessim el que hem d'arreglar. Potser llogar un tapicer per a fer noves poltrones... Potser es cosa de culs que no saben estar ni asseguts ni plantats i sols donen K. K. --Anton.

Cesc ha dit...

Sempre n'hi ha que creurem que no és el nostre món però se'n diu ressignació, no saps com t'admiro per a creure en tot el què tu creus i deixar-ho de mostrar...