t'espero

i esperaré tot el temps que calgui
per veure en quin ufanós arbret t’aniràs transformant
t’espero, i t’acompanyaré quan em necessitis
si t’he de donar alè o t’he d’anar peixant...
més enllà d’aquesta primavera hi haurà moltes més crescudes
però ara em toca a mi ser guardiana fidel de la teva gemmada
i preciosa renaixença, més gran, més fort, més valent...
(ets el meu plançó, tu i tots els altres,
tots i cadascun sou únics en la vostra essència)
i jo esperaré, no et protegiré pas de tots els vents, que fan créixer fort i dret... no et tancaré darrera cap filferro, t'hauràs de defensar, i aprendre en les petites lluites... això sí, adobaré tant com sàpiga i pugui
aquest estimat rebroll, que creix, amb els ulls esbatanats,
i em diu, tímidament i amb un somriure
-saps?, he somiat amb tú!