23 de març 2009

un que deia les miraràs però no les tastaràs...

El senyor Joan tenia un camp de fruiters. N'hi havia de tota mena. Tots eren prou amics, i amb tantes riallades i florides conjuntes, els fruits eren dels més saborosos del mercat. Ocells, abelles i persones els compartien amb goig i esperaven contents les diades que el senyor Joan anava a fer la collita. Si que els feia un xic de pessigolles i alguna estrebada en collir els seus fruits, però no en feien cas. Sabien que tenien una funció molt important i se n’alegraven. Tots? No! Tots no!
Hi havia una prunera, la sra Amarganta, a qui això no li feia cap mena de gràcia. Just pel seu tarannà es va guanyar el malnom, perquè les seves prunes eren dolces i ensucrades, us ho ben asseguro, però no en deixava tocar ni una. Prou que els altres arbres li explicaven que això d’endolcir la vida, compartir i alimentar era tot un goig, però la prunera no en volia saber res. Ella només deia que no era just que li robessin els seus preciosos fruits.
Volava per allà un ocellet, senyor Griset li deien, que volia tant sí com no convéncer la Sra Amarganta de la bondat i l’alegria que li donaria compartir les prunes, però cada vegada que se li acostava, la prunera s’enxerinava d’allò més. L’ocellet ho va provar de totes maneres. Li va cantar cançons per adormir-la, va fer veure que estava mig mort de gana (una pruna si us plau, una pruna que em moro...), va demanar ajut als altres arbres, però la senyora Amarganta no va baixar del burro.
-Jo sóc aquí per fer bonic, per regalar els ulls de qui em mira i en tot cas per fer ombra, i prou, només faltaria!
Així que el senyor Griset va pensar i pensar fins que es va recordar del lloro del senyor Joan. I li va explicar tot, tot i tot.
-I què vols que hi faci, jo! –va dir el lloro-
-Vés, doncs repetir el que t’he dit fil per randa al senyor Joan, a veure si ell aconsegueix que l’Amarganta s’adoni del malfet que fa.
Vet-ho aquí, doncs, que l’endemà, a l’hora d’anar recollir fruites, en Joan, amb una veu prou alta per fer-se sentir, mentre espigolava d’aquí i d’allà anava dient...
-He decidit no recollir més prunes. Al mercat m’han dit que és la fruita que menys agrada i que la melmelada tampoc té gaire bon gust. No, decididament, prou de recollir prunes.
En Griset al principi no ho va entendre. Però en passar els dies, la prunera s’anava carregant de prunes grosses. Les branques li feien mal de tant pes, i algunes prunes ja podrides, que en caure s’esberlaven, embrutien el terra.
A més van començar d’escampar una pudor tan forta que ningú s’hi acostava. I el senyor Joan s’encarregava de recordar-ho, cada dia quan anava a la fruitareda.
-Ecsss, i quin podrisser...Quan aquesta prunera s’acabi de podrir, ja plantaré algun altre fruiter...
La senyora Amarganta, per primera vegada es va plantejar seriosament el seu futur.
-Què faré, ara, pobra de mi? Com ho de fer perquè el senyor Joan no em deixi morir?
En Griset, voleiant per allà es va aturar a escoltar el plany de la prunera. Li va recordar tot el que ella pregonava, (que si les prunes no es tocaven, que si era injust...) La prunera, penedida, va entendre finalment el missatge. En Griset li va dir amorosament que ho deixés per ell, que ja se n’encarregaria.
I és clar, va tornar a parlar amb el lloro, que va repetir la nova història, que va escoltar el senyor Joan, que va esperar pacient l’endemà i l’altre i que, finalment va recollir la fruita dolça de la prunera per posar-la al cistell. Això sí, la primera pruna, la va oferir la senyora Amarganta al seu amic Griset. Diuen que en una sola anyada li va canviar el nom. El que encara no m’ha dut el vent, és el nom que li van posar. Si el voleu triar...

13 comentaris:

sargantana ha dit...

ostres..ostres..ostres..que bonic!!! feia temps que ningu m'explicaba un conte abans de dormir
gracies zel..i bona nit!!

kweilan ha dit...

Qué bonic! Senyora Dolça li dirien des de llavors.

jaka ha dit...

que xulo !!!

Petonets,

Striper ha dit...

Ara m'anire a dormir amb un somriure.

Anònim ha dit...

Un beso cielo tengo una cosa para ti en mi blog, pasate. Buenas noches

Joan de Peiroton ha dit...

Doncs a quant el baptisme per poder sentir el nom d'aquesta prunera? En tot cas, molt bonic el conte!!!!Petons!

Els del PiT ha dit...

D'acord amb kweilan:
Senyora Dolça (afegint el cognom Amarganta Penedida o Penedicta XVII)
Un bon conte aquest
;-)

Carme Rosanas ha dit...

Un bon dia per a llegir un conte! Que bé que m'ha anat! M'ha ompert algun forat que tenia, que no sé ni on el tenia...

El nom? Sra Agraïda, potser, ja que molt dolça ... no sé si és o és només que ha après la lliçó...

Anònim ha dit...

"MAGICA",JO LI POSSARIA "MAGICA".
GRACIES MACA, EN AQUESTES DIAS TAN AMARGS,S' AGRAIEX, ELS PENSAMENTS TAN BALSAMICS.
JUGANT AMB BCN.

Cèlia ha dit...

Com que és maca i dolça, jo li diria Dolçaimaca!

Mireia ha dit...

un conte per abans d'anar a dormir...molt maco.

Marc ha dit...

m'ha fet venir ganes de menjar-me un parell de prunes... :p

Anònim ha dit...

M'has tocat eh...