una abraçada infinita Bossetes sense fi de petons dolços, riallers, juganers, plens de colors, guaridors, entremaliats, amb aromes de cuques de llum una nit estelada...
Jo tampoc sé massa què et passa, ni tampoc et conec massa, però quan algú no està bé no puc menys que solidaritzar-me. I donar-li ànims. Així que ja ho saps: no tens més remei que veure les coses en positiu!!!
Zel, ets una persona lo prou sensata i intel•ligent per trobar una sortida a la situació, només et cal creure amb tu mateixa. Sigues forta i que no et doblegui la inseguretat.
Una rosa no neix per estar a l’ombra d’un arbre, una rosa sempre s’esforça per trobar la llum del sol.
buscant un poema de Benedetti pel blog de na Fanal Blau, he trobat aquest que t'escau com un guant. Cuida't, nina. I, malgrat tot, somriu.
T'estimo. t'estimem Bosseta de petons dolços :¬)******** "Tus manos son mi caricia, mis acordes cotidianos; te quiero porque tus manos trabajan por la justicia.
Si te quiero es porque sos mi amor, mi cómplice, y todo. Y en la calle codo a codo somos mucho más que dos.
Tus ojos son mi conjuro contra la mala jornada; te quiero por tu mirada que mira y siembra futuro.
Tu boca que es tuya y mía, Tu boca no se equivoca; te quiero por que tu boca sabe gritar rebeldía.
Si te quiero es porque sos mi amor mi cómplice y todo. Y en la calle codo a codo somos mucho más que dos.
Y por tu rostro sincero. Y tu paso vagabundo. Y tu llanto por el mundo. Porque sos pueblo te quiero.
Y porque amor no es aurora, ni cándida moraleja, y porque somos pareja que sabe que no está sola.
Te quiero en mi paraíso; es decir, que en mi país la gente vive feliz aunque no tenga permiso.
Si te quiero es por que sos mi amor, mi cómplice y todo. Y en la calle codo a codo somos mucho más que dos."
Ei, Mireia, preciosa. Tot és questió de proposar-s'ho. Endavant, sigui el que sigui. Una forta abraçada desde Mallorca (de les que travesesen la mar). Besades .
Zel carinyo, no sé que et passa ni seré jo qui pregunti perque ets tu qui ha de decidir si ho vols dir o no. Només dir-te que em sap greu que no estiguis contenta, doncs és el teu blog d'un temps a aquesta banda un dels que segueixo amb més interès i afecte. Quan vas dir que et retiraves temporalment vaig pensar que estaves cansada del blog i volies un descans però ara em temo que et passa quelcom més preocupant i em sap molt greu. Sigui el que sigui, vull que sàpigues que si tens ganes d'explicar-ho pots comptar amb mi, ja saps que jo també he viscut situacions delicades i puc entendre com et sents i compartir-ho. El meu e-mail es: zearie@hotmail.com
Aixeca l'ànim i pensa que, com deia la meva àvia, No hay mal que cien años dure ni cuerpo que lo resista.
Princesa que et passa??? ondia tu estas aixi, xunguilla, engoixada i no en se el motiu pero m'he quedat tristona, no m'agrada saber que la gent que m'estimo tant està fotuda :-(
vida, un petonas enorme i una forta abraçada, amunt, amunt i amunt eh reina???
Ho sento. Sempre dic el mateix, la culpa és d'aquestes màquines. intenta no posar "http",sols el de darrera, (preguntau-ho a Mireia) crec que són aquestes les culpables. No, tu no ets spam, ni molt manco. Besades desde aquí.
A través del post del Cesc, he vingut a parar aquí. Algú deia que estaves moixa. T'envio molts ànims i una abraçada forta, et seguiré llegint perquè les crítiques són bones. Apa-li!!!
Moments de reflexió però amb tota la companyia blocaire que has aconseguit de fer amb la teva energia i els teus bons propòsits que tan admirem! petonets!
la vida és un puja/baixa d´emocions, tot va a dies, moments...arribaran bons moments per a tu, plens de colors ben vius!!! Molts ànims i molta força. Petonets
Hola, Zel. Llevo un rato intentando saber qué te pasa de verdad. Ando copiando y pegando en el traductor y esforzándome en entender, entre los comentarios, esa melancolía que se desprende de tus textos. ES duro mantener tan activo un blog como el que tú tienes. No sé como decirte que no abandones. Si acaso, reduce la actividad y sólo escribe cuando te apetezca. Yo, cuando aparezca en mis enlaces una novedad tuya, me acercaré a leerte. Como decía J. Brel: "Ne me quitte pas". Un beso fuerte y ánimo. Si necesitas algo, ya sabes donde estoy.
Aquest comentari ha estat suprimit pels seus autors a causa de la vergonya que els ha fet dir en algun lloc que vindrien fa temps i no haver caigut fins ara.
Ambdós esperen trobar el forat a terra on passar el temps d'hivernació propi dels bicèfalus albinus fora de temporada...
necessito una mirada
47 comentaris:
Ei, vaig saber a casa d'en Cesc que no estaves massa fina. Una forta abraçada i molts ànims!
Vinga una abraçada d'anims vale nena. Petons.
Sí, anima't i dóna ànims!
Una mirada no et puc oferir, però sí una abraçada. I enviar-te molta energia positiva, també! Ànims, Zel.
Pintaré les parets de colors perquè no perdis color, molts ànims.
Eiii! Ànims!.
Sigui el que sigui, hi ha moments bons també dins els dolents, concentra't amb aquests...
una abraçada tendre.
nina...
una abraçada infinita
Bossetes sense fi de petons dolços, riallers, juganers, plens de colors, guaridors, entremaliats, amb aromes de cuques de llum una nit estelada...
:¬)*******
No sé què necessites exactament, però si vas llegint veuràs que no estàs sola.
Zel, maca, una abraçada d'aquelles que fan mal i molts petons! :P
Una abraçada i molts petons
TE QUIEROOOOOOOOOOOOOOOOOOOO
En un tres i no res estic aquí...si ho necessites...
Una abraçada!
Jo tampoc sé massa què et passa, ni tampoc et conec massa, però quan algú no està bé no puc menys que solidaritzar-me.
I donar-li ànims.
Així que ja ho saps: no tens més remei que veure les coses en positiu!!!
Els colors són en tu.
No sé ben bé que et passa però sigui el que sigui des de aquí vull donar-te ànims. Una abraçada ben forta
només una visita ràpida per a saludar-te, que ara tinc altres prioritats que m'omplen de felicitats petites cada hora.
una abraçada ben gran, Zel!!!!
Zel, ets una persona lo prou sensata i intel•ligent per trobar una sortida a la situació, només et cal creure amb tu mateixa. Sigues forta i que no et doblegui la inseguretat.
Una rosa no neix per estar a l’ombra d’un arbre, una rosa sempre s’esforça per trobar la llum del sol.
Ànims guapíssima.
buscant un poema de Benedetti pel blog de na Fanal Blau, he trobat aquest que t'escau com un guant.
Cuida't, nina. I, malgrat tot, somriu.
T'estimo. t'estimem
Bosseta de petons dolços
:¬)********
"Tus manos son mi caricia,
mis acordes cotidianos;
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.
Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice, y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.
Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada;
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.
Tu boca que es tuya y mía,
Tu boca no se equivoca;
te quiero por que tu boca
sabe gritar rebeldía.
Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.
Y por tu rostro sincero.
Y tu paso vagabundo.
Y tu llanto por el mundo.
Porque sos pueblo te quiero.
Y porque amor no es aurora,
ni cándida moraleja,
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.
Te quiero en mi paraíso;
es decir, que en mi país
la gente vive feliz
aunque no tenga permiso.
Si te quiero es por que sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos."
Després del poema que t'ha trobat l'estimat poeta... poca cosa més puc dir. Només que t'estimo també. Una abraçada.
Salutacions i abraçades des d'Hèlsinki!
Poques paraules i molt boniques.
Petons
Ei, Mireia, preciosa. Tot és questió de proposar-s'ho. Endavant, sigui el que sigui. Una forta abraçada desde Mallorca (de les que travesesen la mar).
Besades .
yeps!!!
...si més no, avui...un bon dia, o un dia bo..., o un dia que et permeti respirar...
una abraçada!
Una abraçada ben forta, un petò i sobretot molta energia positiva! Ànim :)
Gràcies a tots, és un desig de no morir en l'intent, vull dir de no deixar tanta bona gent que hi ha per aquí...
Per cert, Tonina, a casa teva no hi puc entrar, em diu que sóc "spam" ( i em temo que té raó....)
Zel carinyo, no sé que et passa ni seré jo qui pregunti perque ets tu qui ha de decidir si ho vols dir o no. Només dir-te que em sap greu que no estiguis contenta, doncs és el teu blog d'un temps a aquesta banda un dels que segueixo amb més interès i afecte.
Quan vas dir que et retiraves temporalment vaig pensar que estaves cansada del blog i volies un descans però ara em temo que et passa quelcom més preocupant i em sap molt greu. Sigui el que sigui, vull que sàpigues que si tens ganes d'explicar-ho pots comptar amb mi, ja saps que jo també he viscut situacions delicades i puc entendre com et sents i compartir-ho. El meu e-mail es: zearie@hotmail.com
Aixeca l'ànim i pensa que, com deia la meva àvia, No hay mal que cien años dure ni cuerpo que lo resista.
Molts petons
T'estimo i t'estimem molt Zel.
Una abraçada.
Holaaaa! Una abraçada ben forta!!!
SIGUI LO QUE SIGUI, "ENDAVANT".
TOT EL MEU AFECTA.
JUGANT AMB BCN,
Et va bé una abraçada més? Au, ànims nena, com sigui, però cal tirar endavant.
Princesa que et passa??? ondia tu estas aixi, xunguilla, engoixada i no en se el motiu pero m'he quedat tristona, no m'agrada saber que la gent que m'estimo tant està fotuda :-(
vida, un petonas enorme i una forta abraçada, amunt, amunt i amunt eh reina???
Por lo menos sabemos que a pesar de lo que estes pasando no nos olvida, por aquí estoy por si me necesitas.
Una abraçada mol forta.
Ho sento. Sempre dic el mateix, la culpa és d'aquestes màquines. intenta no posar "http",sols el de darrera, (preguntau-ho a Mireia) crec que són aquestes les culpables.
No, tu no ets spam, ni molt manco.
Besades desde aquí.
Per cert, tens una seguidora més.
A través del post del Cesc, he vingut a parar aquí. Algú deia que estaves moixa. T'envio molts ànims i una abraçada forta, et seguiré llegint perquè les crítiques són bones. Apa-li!!!
vinga nina, que be una bona tramuntanada que ho aclarira tot!!!
un peto de sargantana...
...el cielo de asturias esta esperandote con mucho cariño siempre tuyo jose ramon.
Moments de reflexió però amb tota la companyia blocaire que has aconseguit de fer amb la teva energia i els teus bons propòsits que tan admirem! petonets!
pensa que el gris també és un color, que pot arribar a ser bonic, i que les abraçades qeu t'envio tenen gust d'arc de sant martí
Les coses vestides amb la pàtina de la distància i el temps moltes vegades milloren de color.
la vida és un puja/baixa d´emocions, tot va a dies, moments...arribaran bons moments per a tu, plens de colors ben vius!!!
Molts ànims i molta força. Petonets
Hola, Zel.
Llevo un rato intentando saber qué te pasa de verdad. Ando copiando y pegando en el traductor y esforzándome en entender, entre los comentarios, esa melancolía que se desprende de tus textos.
ES duro mantener tan activo un blog como el que tú tienes. No sé como decirte que no abandones. Si acaso, reduce la actividad y sólo escribe cuando te apetezca. Yo, cuando aparezca en mis enlaces una novedad tuya, me acercaré a leerte.
Como decía J. Brel: "Ne me quitte pas".
Un beso fuerte y ánimo. Si necesitas algo, ya sabes donde estoy.
i des del desig, que sempre ho és de futur, l'anhel de ser tu la mirada.
MIL ABRAÇADES!!!!
eps, bessoneta...
avui fa solet i hem passat un dia més!
:)
el teu somriure és el meu somriure
petons d'abraçar!
Aquest comentari ha estat suprimit pels seus autors a causa de la vergonya que els ha fet dir en algun lloc que vindrien fa temps i no haver caigut fins ara.
Ambdós esperen trobar el forat a terra on passar el temps d'hivernació propi dels bicèfalus albinus fora de temporada...
Una abraçada i molts petons!
Publica un comentari a l'entrada