11 d’abril 2009

la processó va per dins

Obviant el fet cultural i les tradicions, esgarrifa veure el cinisme dels contrast entre allò que vivim cada dia i les imatges dels paisatges d’aquesta setmana. Santa setmana plena d’armats, ciris, creus, cilicis, gent agenollada i sagnant pels carrers darrera imatges que als temps del gran imperi romà n’haguessin dits paganes. Arrossegant cadenes i grillons lligats als turmells, flagelant-se les esquenes nues, purgant vés a saber quins pecats...

Alguns d’aquests potser tornaran sense cap remordiment a malpagar els seus treballadors, a escampar por amb els seus amb crits, roncaran a la parella o clavaran mastegots als fills. Algun d’aquests potser menysprearan un xinès, un guineà o un magrebí i ara criden el seu amor infinit al Jesús que proclamava la germandat universal, que a cada injustícia donava mostres d’indignació i que deia de parar l’altra galta, no pas respondre amb violència. Ben curiós, en aquest escenari, el barreig que es fa entre religió i estat, representat per soldats amb cares enfervorides... Digueu-me, qui gosaria, davant això deslegitimar les mostres de d’altres fonamentalismes religiosos?

No sé on acaba el ser creient i comença el fanatisme. Millor dit, en què o en qui creuen? Tants diners en viatges, ciris, flors, vestits que són com joies, i les gresques que s’hi associen, no farien més profit per honorar aquesta fe en algun altre lloc?


18 comentaris:

Cristina ha dit...

És la hipocressia de la fe catòlica. Segur que hi ha gent que hi creu i és bona persona però desgraciadament moltes vegades això no va lligat. Jo ho he viscut molt d´aprop i m´esgarrifa com algú és capaç de declarar-se cristià i fer certes coses...

Cristina ha dit...

Per cert i canviant de tema. Quina música tan bona tens al blog!

Anònim ha dit...

CATOLICS?,VOLS DIR? JO NOMES VEIG,FOCKLORE, TURISME I CALAIX,CALAIX I MES CALAIX.
JUGANT AMB BCN.

Assumpta ha dit...

Dona... ho expliques com si tothom que anés a aquestes processons després, a la seva vida privada, fossin autèntics delinqüents.

Jo mai he sigut de processons. Sóc més d'anar als Oficis propis de les dates que es fan a les esglésies (el Dijous Sant, la de la Cena del Senyor, l'Ofici de Divendres Sant i la Vetlla Pasqual la nit de Dissabte a Diumenge...)

Aquestes processons amb cadenes als peus, i coses així no són massa del meu estil, però mai m'atreviria a dir que demà aquestes persones seran maltractadores, no pagaran els sous als treballadors (suposant que en tinguin i no siguin ells mateixos els treballadors maltractats per un empresari de vacances al Carib), etc... que potser n'hi haurà? potser... Tot és possible.

Comparar això amb els "efectes" d'altres fanatismes religiosos em sembla una mica exagerat. Qui es vulgui destrossar l'esquena a sí mateix a fuetades, doncs allà ell... altres fanatismes fan coses pitjors, especialment pel que respecta a les dones.

I t'ho dic amb tot el respecte del món, Zel :-)

(T'he posat un altre comentari a l'article d'abans jeje)

Striper ha dit...

99% pur teatre i to ho dic jo..

Rita ha dit...

Quines coses tu també, zel... ;-)

Absolutament d'acord amb tu. Segurament qui porta aquestes coses amb tant fanatisme, ho és també negativament...
Petons, bonica!

rebaixes ha dit...

Tots els extremismes son dolents. En uns però hi actua la policia, i en altres es permeten com tradició.Jo veig la llibertat i la pau i l'amor, d'altra manera.
les tradicions porten afluencia de persones, les persones tenen necessitats i porten per pagar-les i en alguns, per no dir tots quan no hi ha expectacle no hi ha negoci. I com en tot els corb mengen carnassa.I jugar amb els sentiments i pors de tots és cosa innata en aquest mon.Si un creu en el que sigui, no es imprescindible fer aquests espectacles. La veneració a les icones que ens venen bé, per que nosaltres som els bons i ho hem de demostrar és un gran perill posat, com deia, en els sentiments i pors de tots.Crec que ja dic prou.No matem la donzella com en la prehistòria, i es que el negoci no sols crematístic, no cal que arribi a tant, que si convingués ,qui sap... Ens quedem en molt de teatre que ja cobra... Prou. Anton.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

A mi em sembla be, prefereixo el turisme al papanatisme. Si hagués pogut anar a fer un bon sopar amb la dona i els amics i desprès a anar a veure la processó de Verges o els Manaies de Girona, menjar-me uns bunyols (perquè nosaltres a la Selva en diem bunyols) del Empordà al carrer dels Cargols o a es Rambles de Girona hagués estat un plaer. La feina per l’inici de la temporada no m’ho permet.
Nois, cada un pensa com pensa, al marge de que qui conserva les tradicions, manté la identitat.

Carquinyol ha dit...

La imatge que més m'agrada de la Setmana Santa, de llarg, és la dels legionaris amb les seves armes anant de processó... sembla ser que als catòlics allò del "no mataràs" se'ls oblida sovint quan els interessa...

PS: Per a mi tots són una colla d'hipòcrites.

yraya ha dit...

jajaja, me ha encantado la viñeta y el post genial!!!
Como estaban los buñuelos??
Un petonet

Ferran Porta ha dit...

Llegint el teu article i els comentaris fins ara veig unes barreges de temes que deu-hi-do (mai més ben dit, hehe).

Cadascú és cadascú, i dir coses com "els catòlics" és tan poc progressista com ho és ficar en el mateix sac tot un col·lectiu (els homosexuals, els negres, els gitanos, els heteros, els...). Repeteixo: cadascú és cadascú, i ningú és millor que ningú altre NI per professar una religió, NI per no professar-ne cap; NI per creure en alguna cosa més enllà de la mort, NI per no creure-hi.

Dit això, una persona fotent-se sang a cops de fuet, a mi em sembla més aviat freak, però també és veritat que a mi no m'afecta: ni m'obliga a fer el mateix, ni m'obliga a mirar-me'l.

I paro, perquè seguiria però aquest és el teu espai, benvolguda Zel :-)

Bona Setmana... de vacances, jiji!

Cèlia ha dit...

Als pobles és on es veu més clar, sembla ser que dóna prestigi a les famílies que hi col·laboren, però és pur teatre. A més, jo ho trobo pur CARNAVAL! Els mateixos que al meu poble han eliminat el Carnaval, són els qui ara surten pel carrer disfressats! En fi, deu ser que aquelles dates no els hi agrada...

Thera ha dit...

Per a mi, una cosa és la tradició i una altra de ben diferent és el fanatisme. I portat a l'extrem no en veig cap de bo, ni d'una religió ni d'altra... I sóc també dels que pensen que si es pot portar la creença, la fe amb tant d'extremisme i fervor vés a saber tu que n'és del dia a dia, de portes endins,... millor no saber-ho.

Anònim ha dit...

Realment, m'agradaria saber quantes d'aquestes persones actuen com a bons cristians, però ja ho sabem que no hi ha res que rutlli oi.

Mateo Bellido ha dit...

Hola, Zel.
Yo pensaba que iba a tener más tiempo en esta semana de vacaciones. Pensaba visitarte hace días; pero, fíjate, hasta ahora no he podido encontrar un hueco. Es que, en Andalucía, nos gusta mucho la calle y la fiesta. Bueno, pa qué te voy a contá. Me han gustado mucho los buñuelos, y eso que no los probé, entraban por los ojos.
En cuanto a tu visión de la Santa Semana, estoy muy de acuerdo con ella. No obstante, yo tengo mi particular opinión. La vivo como una manifestación festiva de infinitos matices, donde cada uno la vive a su antojo, al margen de la Jerarquía Eclesiástica -que no está en nada de acuerdo con estos excesos pasionales. En fin, que muchos cumplimos nuestra religiosidad con el disfrute de los sentidos que tiene toda pasión.
De todas maneras, es muy difícil de explicar.
Muchos besos.

Montse ha dit...

Estimada Zel, estic d'acord amb tu, però al mateix temps sé que hi ha moltes persones que sí que són devotes i que tenen fe i que hi van perquè hi creuen fermament. Entremig d'aquestes persones, hi ha tota una gamma de badocs, turistes, mirons, i després hi ha una categoria - a la qual pertanyo jo - d'escèptics fascinats per les cerimònies, que no creiem en moltes coses, però que encara ens preguntem si és veritat que hi ha alguna cosa més que aquesta vida que vivim de pressa-de pressa i que molts cops no aprofitem!

jo m'he emocionat amb alguna processó, amb alguna missa, amb algun funeral, algun casament catòlic... i en canvi, no crec que sigui creient (O si?) un tema difícil, que de vegades aparco per no haver-hi de pensar, però al que torno una vegada i una altra.

Una abraçada ben forta, companya!

Joana ha dit...

Jo crec que com a les botiques, podem trobar de tot.
Però si et puc dir i asegurar que les persones més dolentes i cruels que he conegut, els diumenges van a missa i queden més nets que si fossin ensabonats amb sabó "lagarto".
Els dilluns fan tantes dolenteries com els és possible, i la resta de la setmana, és clar.
Això sí, ara, aquests dies, fan gran exibició pública de lo bons catòlics que son...
En fí, és el que tenim.

Garbí24 ha dit...

Cada cop em fan emprenyar més tot el que es relaciona amb l'esglesia i tot el seguici . Avui he sentit com el PaPa havia fet una donació de cinc cents ous de Pascua per els nens damnificats del terretremol d'Italia , més valdria que ajudesin economicament que estan podrits de diners i es queden mirant com la gent passa miseria . Tanta hipocresia em reventa