18 de maig 2009

adéu, poeta

el meu homenatge, el podeu llegir aquí.

12 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Una gran pèrdua, sens dubte. Una veu interessantíssima i personalíssima.

Striper ha dit...

S'en va pero eel queda en la seva obra.

sànset i utnoa ha dit...

Una llàstima. Sempre quedarà el que va deixar al paper.

Salut!

*Sànset*

Cèlia ha dit...

Un poeta senzill i compromès, i alhora tan complexe!

Júlia ha dit...

és un dels meus poetes de capçalera, sense dubte. Quina peneta...

nimue ha dit...

ehmm... la d'abans sóc jo...

Josep ha dit...

....Para matar al hombre de la paz
tuvieron que desatar la guerra turbia
para vencer al hombre de la paz
y acallar su voz modesta y taladrante
tuvieron que empujar el terror hasta el abismo
y matar más para seguir matando
para batir al hombre de la paz
tuvieron que asesinarlo muchas veces
porque el hombre de la paz era una fortaleza....

Una gran pèrdua, Zel.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Ho he comentat alguns cops avui... una gran persona, gran poeta i escriptor, pensador dels sentiments humans, del cada dia i de la bondat.

yraya ha dit...

Una gran perdida, una persona sencilla y con las ideas muy claras.
Un petó zel

kweilan ha dit...

Un dels meus poetes preferits.

Ada ha dit...

El mateix dic, vos acompanye en el sentiment.

fanal blau ha dit...

eps, zel...que no marxa del tot...!!!
només una micarrona...però ens queda un bon boci d'ell!