06 de maig 2009

els altres manaments (ens queda esperança?)

Els altres manaments (republicans i ja fossilitzats)

-Estimar la justícia per damunt de totes les coses.
-El culte a la dignitat.
-Viure amb honestedat.
-Intervenir de manera recta a la vida política.
-Honorar i conrear la intel.ligència.
-Fer extensiva l’educació.
-Treballar ( i poder i tenir-hi accés).
-Protegir els més dèbils.
-Defugir el propi benefici si és a costa del privilegi d’altri (defugint l’explotació de l’home per l’home, posant marcs legals que impedeixin el profit d’uns a costa dels altres).

El principi conceptual és proclamar que qui estima la justícia per damunt de totes les coses, no fa mal a ningú, respecta els drets de l’altre, i sap fer respectar els propis. Qui estima la dignitat estima també la llibertat i la igualtat, no trepitja ningú i per ningú es deixa trepitjar, no reconeix primacies innates ni obeeix privilegis sense causa ni fonament.

Decàleg per a les bones persones
Traducció prou fidel del castellà. Extret d’un fulletó de propaganda previ a la proclamació de la segona República, rescatat per Félix Población. Escriptor i periodista al Centre Documental de la Memòria Històrica.

Decididament sóc republicana, potser senzilla, com aquests petits grans principis, potser no tinc massa paraules de moda, però sé que ho sóc i perquè ho sóc. I per això, pels principis, no pas pel nom (ER, ja m'enteneu) no me'n refio d'aquell partit de les trencadisses...

21 comentaris:

Mestreta ha dit...

SEMPRE. L'esperança SEMPRE.
Petons!

Jordi Casanovas ha dit...

m'agrada que vagis tornant i m'expliquis coses...

Striper ha dit...

Nena l'esperança no la tenim que perdre mai. Bon dia.

Rita ha dit...

A mi també m'agrada veure't per aquí i que segueixis fent-nos memòria de coses...
Petons, preciosa!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Hola Zel:
Jo també soc d’aquets, dels republicans sense partit, encara que antany sí que hi vaig militar a ER, dels pocs, o a lo millor dels molts, que ho fèiem per ideologia.
Però be, entre l’historia que sovint ens la han explicat, o ens l’han fet entendre, de forma tendenciosa, i la utopia, molt maca a primer cop d’ull, però amb la incertesa de com resultarà portada a la pràctica, jo soc dels que segur que faria el camí que mostres en el teu dibuix. Dintre de les dues tombes amb els esquelets, és evidentment que el contingent és el mateix, encara que el contingut canvia molt.
Mentre que el pis de sota, els d’Altapuerca, les intencions son abetites, és a dir, amb finalitats científiques; els morts del pis de sobre, les víctimes del franquisme, les intencions son caïnites, és a dir, apassionades i tendents a la visceralitat.
Respectem el repòs dels morts, que el que cal és conviure amb el present.

Clidice ha dit...

Com a republicana i independentista (i militant encara) arrossego la meva tristesa igual que l'Amaranta Buendia arrossegava els ossos dels seus pares dins un sac. Fins i tot em sembla sentir-ne el soroll que fan en topar, república, independència i tristesa, les unes amb les altres dins el sac.

Però em nego a deixar de creure, perquè no hi ha res que alimenti més als covards i els poca vergonya que les desercions del que, diga'ns il·lusos, encara creiem en alguna cosa.

Una abraçada :)

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Salutacions Roser, a sigut massa temps de silenci, és un goig retrobar-te

Salut i República

Julia ha dit...

Estimada Zel

Em fa molt contenta veure que tornes a venir per aqui, per aquest món de les amistats virtuals. Es molt bonic l'escrit de la declaració de principis i el comparteixo totalment, com comparteixo els teus sentiments republicans i llibertàris. Només un parell de coses:

1) A més d'estimar la justicia i la dignitat, s'ha de practicar, doncs és ben cert que hi han que s'omplen la boca de paraules boniques a l'hora de la veritat sempre troben una justificació per no fer res o el que es pitjor, per fer tot el contrari del que prediquen.

2) Es ben cert que els partits s'equivoquen i es normal perque estan formats per persones, homes i dones que no son perfectes però que cerquen la manera de fer quelcom útil. Segurament entre tota aquesta gent hi haurà qui només l'interessa alimentar el seu ego però no és gens just jutjar a tothom i uniformitzar a la humanitat. Com deia en Gandhi: jo no soc perfecte, no puc esperar que el món sigui perfecte per començar a actuar.

Molts petons i ànims estimada amiga. No esperis mai la perfecció (utopia), però tinguis present que viure lluitant per trobar-la dona molt sentit a la vida.

Thera ha dit...

L'esperança es l'últim que hem de prerdre i la ideologia també. Una abraçada!

kweilan ha dit...

Hola zel! Fas reflexionar amb els teus escrits i poses les coses al seu lloc.

nimue ha dit...

impressionant el decàleg tenint en compte la distància temporal... Què hauria passat si s'hagués continuat per aquest camí?

rebaixes ha dit...

Et beso el genollet que un dia et privava de seguir el camí... Voldria que seguissis el ritme de la musica que poses tan acompassada que fa i dona vida. Fes-te feliç a tu mateixa i reparteix-ne i distibuiràs Zel arreu...que en fa falta. Altres prometen Cel i se'l queden per a ells. Tu ets generosa. Anton.

LlunA ha dit...

Hola guapa, si et ve de gust, t´he deixat una coseta al blog
petons

merike ha dit...

Zel, sempre tan bo i amable amb mi! He reeixit a perdre el teu
comentari però he llegit! Salutacions!

Jesús M. Tibau ha dit...

una imatge sensacional. Visca la dignitat

Marta ha dit...

L'esperança és el fonament del futur.

Anònim ha dit...

ES POT SER DE UN ALTRE IDEOLOGIA?.
LLIBERTAT,IGUALTAT,FRATERNITAT.
ENGRESCADOR PER SI MATEIX, NO CAL PARTIT.
AMUNT EL COR BONICA.
JUGANT AMB BCN.

Waipu Carolina ha dit...

Qué principios más dignos y que deberían ser la realidad de cada día.
No parecen tan dificiles, no crees?

Un muak

Henry The VIII ha dit...

La monarquia és una institució anacrònica i casposa.

Som persones i no trols. Volem democràcia plena, sense monarquia ni mandangues.

Kisses, SuperZel

Cèlia ha dit...

La imatge impacta! I el decàleg, zel, com sempre, és la grandesa del poble. Llàstima que l'antic règim no ens deixi ser!

Els del PiT ha dit...

Molt interessant aquest recull, memòria històrica que no hi ha, la imatge sens dubte ho clava i de política, res...