09 de maig 2009

no vull tenir por

la por és un negoci rodó.
la por és també una ideologia en si mateixa.

la por mou tot allò inamobible per d’altres mecanismes que no arriben a poder controlar les persones, per això fan ús de la por.

la por fa que les polítiques es moguin en un o altre sentit, i que els ciutadans, submisos i aterrits, acceptin qualsevol mesura, per la por del que sigui que convingui en aquell moment.

la por ens fa acceptar que es tanquin fronteres, es desterrin persones, s’aïllin comunitats, s’envaeixin estats, es conculquin drets que si es referissin a nosaltres mateixos mai acceptaríem...o sí, depenent del tipus de por que ens amenacés.

la por, de fet, és el gran mecanisme que tenen els estats per aconseguir legalitzar mesures, programes de tot tipus, inversions, i dictar lleis que, suposadament protegeixen els seus ciutadans, i que ens fa aliens a tot el que els deixem fer sense saber-ho, suposant que saben el que fan i vetllaran pel nostre benestar salvant-nos de tot allò que ens amenaça.

i tant se val de quina por es tracti, pot ser por de perdre la salut, por de perdre lloc de treball, por de viure amb angoixa, por del delicte, por de perdre una llengua, la por sempre ens fa callar i acceptar, la por és la mare de totes les submisions.

i mai recordem, que, el contrari de tenir por és ser valent.
reivindico la valentia d’enfrontar-me a totes les pors que ens fabriquen, per poder ser una mica, (ni que sigui poc) lliure.

30 comentaris:

Clidice ha dit...

El joc de la por és tan vell com la humanitat. Amb ell sempre hi ha algú que l'utilitza per a controlar. Des dels poders governamentals, els empresaris, les religions i, fins i tot, dins la parella.

Tens raó, és la mare de totes les submissions, tenir-ne i enfrontar-s'hi és el primer pas, no sé si per ser lliure, però com a mínim per estar-ne més satisfeta. :)

USD ha dit...

la por és sovint la base de les religions

novesflors ha dit...

Jo no sóc tan valenta com tu (tant de bo ho fos) però estic completament d'acord amb tu en el que dius. I no és una cosa solament dels estats. La por és un mecanisme perfecte per controlar-nos i dominar-nos fins i tot a distància (fixa't en la por a l'infern, per exemple, que ens han volgut inculcar; amb aquesta por, durant molts segles han aconseguit que les persones actuassen d'una manera determinada per elles mateixes).
M'alegre de poder-te llegir :)

Thera ha dit...

La por, tot i que és un sentiment desagradable, sorgeix de la percepció d'un perill, percebem un perill i la por ens activa. De fet, pot fins i tot actuar com un mecanisme de defensa. Ens prepara, ens activa i ens fa reaccionar davnt una situació adversa,amb rapidesa, de manera immediata. És clar també, que en la història més d'un exemple trobem on s'ha manipulat el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por...

Josep ha dit...

Valor vs Temeritat
Prudència vs Covardia

No és tan fàcil trobar el punt

Tonina ha dit...

La por a mi me la van ficar al cap i al cos a l'escola de monges que anava. Per elles era la manera de tenir-nos controlades, anireu a l'infern si us moveu, si cridau, si copiau.
Qui exerceix la por sap perque ho fa, és una forma de control.I funciona, i tant.
Sort que en vaig sortir aviat i com tu dius la valentia t'ajuda a superar-ho.(sempre però queda un petit esquitx de tot allò)
uff!! m'he posat un poc seriosa, ji,ji...

Cèlia ha dit...

Por=control. Jo tampoc vull tenir por!

sargantana ha dit...

tu ho has dit molt clar:
el contrari de tenir por, es ser valent
a voltes es fa dificil pasar d'un extrem a l'altre. no creus??

Striper ha dit...

La por crec que es natural un altre cosa es si la fan servir com arma.

Sergi ha dit...

La por és una arma que té sempre el govern per mantenir el poble controlat. Sempre hi ha alguna cosa de la que tenir por, i això fa que la gent s'ho pensi dues vegades. No ens deixen avançar, només ho farem en el sentit que ells volen. És injust, inventar-se motius per tenir por, com si no en tinguéssim prou amb els mals de cap del nostre dia a dia, haver de patir per coses inexistents o que no ens han d'afectar mai de la vida.

merike ha dit...

Tinc por. Sempre. De tot. La vida és difícil per a una persona com jo.
Per una estona petita no tenia por. Però no durava. Salutacions!

yraya ha dit...

Yo también reivindico la valentía de enfrentarnos por todos los medios que sean posibles de:
NO A LA POR!!!
Una abraçada

Carme Rosanas ha dit...

No, no hauríem de tenir por, o no hauríem de tenir tanta por, en general. Tot i que no tenir-ne gens pot ser arriscat. La por com ja he llegit per aquí dalt ens ajuda per a reconèixer el perill.

rits ha dit...

ahir em recordaven una frase que moltes vegades els he dit als infants "si no ho fas per por, et perdràs tantes coses que poden ser molt bones!".
I si, la por ens paral·litza. I els estats ho saben bé!

Contradictòriament al que els dic als nens, jo sóc molt poruga! per això crec que m'he perdut masses coses. Potser, haurem d'aprendre a ser valents!!

Anònim ha dit...

La por hi és i la por marxa de la por n'aprenem i ens n'espantem... una abraçada...

Ferran Porta ha dit...

Només hi ha una forma de vèncer la por: creure's que no hi ha res a perdre, confiar molt en un mateix, saber quin és el destí... just el contrari del que sento en aquests temps! Però bé, com a mínim sé què és el que hauria d'assolir; podria ser pitjor :)

El teu article, un cop més, és molt escaïent i encertat.

Marc ha dit...

les pors ens les fem nosaltres mateixos, ells només les publiciten... bon exemple seria la grip nova... molt més inofensiva que la de tota la vida, però mig planeta escagarrinat... total, tot per vendre tamiflu a gran escala...

Marc ha dit...

les pors ens les fem nosaltres mateixos, ells només les publiciten... bon exemple seria la grip nova... molt més inofensiva que la de tota la vida, però mig planeta escagarrinat... total, tot per vendre tamiflu a gran escala...

Joana ha dit...

No saps com entenc les teves paraules, a mi, ni que soc de lo més valenta, em "fan por" les prepotències que pateixo.
Un petó

LlunA ha dit...

Jo tampoc en vull tenir...hem de viure la vida no tenir por de tot el que ens envolta pq algú així ho decideixi...

petonets

Assumpta ha dit...

Opinio sense llegir els altres comentaris i després els llegeixo :-)

Doncs jo sempre he pensat que aquell qui no té por de res és un inconscient o un temerari. L'important no és no tenir por, l'important és saber-la controlar, no deixar-se vèncer per ella, saber seguir endavant, sempre endavant, malgrat "ella" :-))

Ara miro si sóc rara o algú més ha dit quelcom semblant :-)

(Aquesta cançó que tens m'encanta, ja ho ho dit altres vegades, eh? jaja... ostres, i la segona també... em repeteixo igualment jeje)

jo artin au ha dit...

Sí, saben molt bé com utilitzar el ressort, la palanca de la por. Passa, però que el punt de recolzament d'aquesta palanca, tal com fas pensar, està en cadascú de nosaltres. Sense aquest punt de recolzament ells no podrien instal·lar el fulcre ni manipular la palanca.
Un beset.

Joana ha dit...

A vegades penso ,Zel que l'angoixa que genera la por no ens deixa veur les sol.lucions I per cada por hi ha una manera d'arreglar un fet perquè no ens generi més angoixa i inseguretat.
Crec que ets valentai i que tot anirà rodat sigui el que sigui...
Una abraçada ben forta !

Edurne ha dit...

También se dice que el miedo es libre.. o sea, uno es libre de tenerlo o no...
Pero qué difícil! Y cuando te meten el miedo en el cuerpo... qué carajos haces?
Yo también quisiera no tener miedo a nada, pero...
Un petó

nimue ha dit...

El negoci de la por sí que és una epidèmia xunga. I si ens hi neguem?
B7s, bonica.

Marta ha dit...

La por paralitza per això és una arma tant eficaç. Quan et mous trenques la por i comences a ser lliure.

Una ha dit...

Yo soy muy miedosa,siempre lo he sido pero no a cualquier precio ni por cualquier causa,mi miedo es mio y yo me lo gestionaré según mi capacidad de razonar,no por lo que me digan los demás.Abrazos

Una ha dit...

El miedo puede ser también un ALERTA como lo es el dolor.

Anònim ha dit...

Luego de leer esto, cada vez estoy màs convencida que la fiebre porcina, la aviar, el dengue y la mar en coche, son inventadas ò magnificadas para que cunda el pànico.
El miedo paraliza a los pueblos, mientras que los poderosos trabajan a la sobra de él.

besitos mil ♥

Els del PiT ha dit...

Por? Sempre que la puguis controlar.
Poruc de mena.