27 de juny 2009

sínia (una contribució a personatges itinerants)

ruc com ets,no t’adones que,
per molt que caminis,
mai sortiràs de l’eterna rodada
un solc infinatament trepitjat
que només enclotes inútilment,
sense sortida, sense nova llum…
surt, fes via, desfes-te del lligam
que et té esclau de la sènia
d’una vida fosca, sense principis
sense desig, sense horitzó….

M'estranya que encara hi hagi algú que visiti aquesta finestra, abandonats els amics com els tinc, enfangada fins les orelles entre munts de paperassa, memòries i projectes de millora, anàlisi de resultats i plans de tota mena. Avui l'escola s'ha convertit en una mena de estament tan enfarfegat de protocols que gairebé resulta que entrar a la teva classe ho vius com un gran descans... Així estic ara, i cansada, molt... De tota manera, faré una aturada, uns dies a Formentera a desconnectar i retrobar el goig de no fer res, només mirar i gaudir del sol i el mar, i la natura encara prou salvatge... I tornaré i em retrobaré amb allò pendent, què hi farem...
He posat el poemet, perquè, aquesta nit he tingut aquest somni. He tornat a ser als camps de l'avi, allà a Borrassà, on passava els estius. I he vist el burro, amb les orelleres, voltant i voltant lligat al ferro de la sínia, per treure aigua del pou, que jo esperava delerosa, i en seguia el canalet fins que arribava a les regues del blat de moro, més alt que no pas jo. He sentit el record dels peus descalços al llim fi, que no era ben bé terra fangosa, no m'hi enfonsava pas...i les corregudes fins al capdavall de la filera de mates, cridant a l'avi quan l'aigua ja vessava i havia de girar la rega...recordo els peus xops, aixecar-me el vestit per no esquitxar-me, i jugar, parlar sola, essent l'única princesa d'aquell bosc. Després anava al presseguer, i l'avi em deia -encara són verds!- mentre amania una tomata i aixafava un ceba entre les seves mans nuoses, i el burro vinga a rodar, sense parar... De vegades, massa vegades molts fem com ell, rodar i rodar per no anar enlloc...

15 comentaris:

nimue ha dit...

Buf! em sona aquesta sensació! la veritat és que preferisc mil vegades fer classe que tota la paperassa que ens toca fer a final de curs!!! Que t'ho passes la mar de bé a Formentera! Desconnecta, recarrega piles i torna morena, guapa i ben forta! ;)
B7s!

rebaixes ha dit...

Que t'ho passis bé. Jo ja ho sé que he sigut un ruc en la vida, n'hi ha que es pensen... Però tots a pujar aigua per regar... i omplir les bases... I per beure la suor i la orinoterapia que circul·la ... que a FORMENTERA se't faci més FORta la MENT. Passa-t'ho el més bé que puguis que tot això és com quan et passa el diner per davant que si no l'agafes.. es fa fonedís per sempre i ja no torna. Anton.

Jesús M. Tibau ha dit...

així és la vida; girar i girar sobre el mateix eix

Clidice ha dit...

Tanca els ulls i reposa i no pensis en cap mala cosa, quan tornis a obrir els ulls l'endemà, la mala cosa ja no hi serà. :) (això m'ho deia la mare a la nit, per fer-me dormir, i m'hi has fet pensar, ves mira!) :D

Gatot ha dit...

ja vindria a formentera... pero em sembla que em quedare a passejar per l'emporda

Ferran ha dit...

Si et creues amb un pare, una mare, un nen de 6 i una nena de 4 amb cara de pixapins... són mon germà i família! Avui volen cap a Formentera, tota una setmana. Ai, quina envejeta em feu :) Disfruteu molt!!

XeXu ha dit...

De què t'estranyes que et seguim visitant? No has vist la llista de seguidors que tens? Espero que se't posi molt bé el descans de Formentera (i que no et trobis els d'Estrella Damm), per encarar tota la paperassa que encara et queda. Segur que cada dia n'és una miqueta menys. Ànims.

Ferran Cerdans ha dit...

quantes ruqueries fem deixant-nos endur per la inèrcia de la nostra pròpia vida, malgastant energia en absurditats que potser en algun moment van tenir sentit, però que ja fa temps que no ens duen enlloc... és tan difícil parar i pensar si el proper pas l'hem de donar necessàriament en la mateixa direcció que l'anterior!

Maria ha dit...

Les imatges que descrius de la teva infantesa són precioses. Uns records molt entrenyables.

Disfruta a Formentera. Carrega't les piles. Jo i vaig anar fa uns anyets amb uns amics de la facultat i va ser un viatge molt especial. Com cap.

1 pató!

Carme ha dit...

De les imatges que descrius, em reconec en una... entre les regues del blat de moro més alt que jo... m'encantava.

Descansa molt, preciosa. Estira't al sol... com la tortugueta. Una abraçada.

LlunA ha dit...

Hola Hola! et volia deixar una abraçada!

- assumpta - ha dit...

Avui m'hi trobo doblement representada aquí. Per una banda el munts de paperassa, gràfics, informes (no sóc mestra), però vet aquí que la "burrocràcia" és dona en molts llocs, i vinga a donar tombs i més tombs al mateix.

I per altra comparteixo, desperta, amb tu aquest somni que ens transporta anys enllà.

Bon viatge, Zel!
A desconnectar i deslligar-se de tot.
;)

iaiapunkarra ha dit...

Ai, Borrassà...

I algun noi ben maco que hi corre, per aquelles terres...

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Un saludo, amiga.
No sabes como te entiendo.Para colmo soy el secretario de mi centro. Odio estos días, porque siempre queda algo que cumplimentar, actas que redactar, papeleo y más papeleo...bueno, y con la de problemas que da el programa de la Consejería correspondiente con todo el mundo conectado intentando cumplimentar los cumplimientos.
Ya queda menos. Que disfrutes todo lo que te pida el cuerpo.
Besos de complicidad. Adeu.

Estranger ha dit...

Bonic somni d´estiu, Zel.

Espero que l´estenguis per Formentera, com qui esten un llençol al sol.