26 de juny 2009

Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. Cafè de nit


-Es pot saber qui collons és el fill de sa mare que m’ha estripat la felpa del billar?

...(- Odzti, duu, calllla i dizzimulaaa, nno diguiz drez de drez, que encada cobdadem.... aquest fdanxute dé bales budzeeessss)...

-Què, canteu o hem de passar a les mans.! Que la darrera vegada que el vaig fer entapissar em van cobrar 1000 francs, casumlapu!!!

...(ui, René, vols dir que no he sigut jo amb els talons, abans quan erem...d’això... jugant damunt el billar?)

L’endemà hi havia una tros de plàstic tibant damunt la taula.
Ningú més va fer carambola.
Ni va encertar forat. Jejejeje.

12 comentaris:

kweilan ha dit...

Molt fresc i divertit, zel!

XeXu ha dit...

Oh, que dolentota! Quines coses de fer a la taula de billar...

Joana ha dit...

Ostres amb els talons...jejeje

Marta Rieradevallink ha dit...

M'agrada el final de la història.

Jordi Casanovas ha dit...

eiii! molt bo!

Rita ha dit...

Hehehe bo, bo...

Ma-Poc ha dit...

heheh... ben trobat, divertit i directe ;)

Núr ha dit...

Com es diu vulgarment: O cardem tots... o es retira la taula de billar! hehehehe

Molt bo, zel! :D

Pd40 ha dit...

jajaja, un relat original, què divertit!! Pot canvir el billar per un sofà-llit XDD

rits ha dit...

je, je, pillina, pillina! farem una col·lecta per recollir els 100 francs i la tornem a tenir a disposar!

Nymnia ha dit...

jejeje! Que bo! Molt bon relat!!

Joan Martín ha dit...

Com m'agrada Vang Gohg, la seva poderosa fragilitat (difícil de suportar).