27 d’agost 2009

i diuen del món islàmic...

Associacions feministes, intel.lectuals i rabins reformistes han iniciat una lluita contra els anomenats autobusos kosher, cada vegada més abundants a Israel. Les dones han d'asseure's a la part del darrera i en cas de no fer-ho són insultades. En una publicació ultraortodoxa, llegim una càrrega incendiària contra l'empresa Egged, perquè, textualment "trepitja sistemàticament l'esperit i la santedat del públic ortodox, forçant-lo a viatges mixtos plens de promiscuïtat, l'enemic número u del judaïsme Haredí"

"Estamos siendo testigos de un fenómeno complicado: en las líneas para la población haredí (ultraortodoxa) las mujeres son obligadas a sentarse en la parte trasera del autobús", reza el escrito, que añade que las que "se niegan a estos requerimientos son víctimas incluso de ataques físicos por parte de los viajeros". En ellas, las mujeres deben ir apropiadamente vestidas (con prendas largas y pudorosas) y no pueden sentarse al lado de los hombres por respeto a las normas de "decencia".
La oficina del prensa del Ministerio de Transportes admite que existen "líneas segregadas haredí", aunque reduce su número a unas cuarenta, en su mayoría en el centro del país, y recuerda que "el servicio segregado es establecido de forma voluntaria por los pasajeros". Hofman advierte sobre la ampliación de la segregación en los servicios públicos, y destaca "la reciente apertura en el barrio de Bujara, en Jerusalén, de una oficina de correos con colas y atención diferenciada para hombres y mujeres".

Extret de la Vanguàrdia, llegir clicant.


No sé on vaig llegir una cita que deia més o menys així,
"Per saber on arriba la justícia social i el respecte als drets humans, cal mirar només com són tractades les dones"
I les dones, encar hem d'aguantar mirades acusadores, tractes diferents, silencis que obvien les nostres paraules i les deslegetimitzen, sous i càrrecs per sota d'allò pel que estem qualificades. I encara queden perles com aquesta, això és d'ahir mateix, i em va passar a mi, és la nota d'humor, però ens recorda que encara segons per qui som objectes. Fa riure, sí...
-Niña!!! (jollons, en tinc més de 50!) tevaburrí aquí zola!
-...
-Y er novio, ande ladejao?
-A casa
-Mala cosa esa, guapa, eso nopuesé... y eso?
-Treballa
-Ay, dió...lohombre no saben lo que tienen...no quienà, niña?
-No
-Güeno, puéé una pena, guapa, poala, ehtoi por aquí!
Apa, doncs, i va quedar tan ample, ell.., jo em pensava que això ja no passava,..

13 comentaris:

Clidice ha dit...

És que tu no ho veus: ets una propietat i si no estàs amb el teu amo legítim pots passar a mans d'un altre. No ets un individu per tu mateixa, on s'és vist anar sola sense escorta pel món! Ja tens raó ja, fa riure ... per no plorar.

Núr ha dit...

Ai, Zel... L'altre dia jo era a les festes de Sants amb una amiga (alemanya), mirant com ballaven sardanes una bona colla de gent, en diverses rotllanes. L'orquestra va fer una pausa i jo vaig aprofitar per a explicar-li a l'amiga de què anava tot allò, quan se m'acosta un home gran i comença a xerrar amb nosaltres. Jo en tinc 26 i l'home, que em va dir que en tenia 73, em va explicar que ell, per a la seva edat, estava en plena forma: «No ho veus, maca? ...t'ho han dit, que ets molt i molt guapa? Doncs jo estic en plena forma perquè vaig a ballar! Mambo, salsa i bachata, que ballo, eh? ...i tu no balles?» Em va fotre una repassada de dalt a baix i va estendre les mans cap a les meves caderes, sense tocar-me, i remenant-se ell em va deixar anar «Si t'agafés jo, ja et faria ballar, ja!».

Això a Barcelona! Prò al maig, que vaig anar a un poblet d'Andalusia, jo anava amb uns pantalons d'aquests que, quan t'asseus, deixen veure les calces (per què els fan així????). La qüestió és que el cosí del meu xicot (el cosí viu allà) li va dir a ell: «Por menos, aquí han violado alguna; así que dile que se tape.»

Ens pensem que aquí estem bé... Santes innocents! Que no estiguem tan malament com estan a d'altres llocs, no vol dir que estiguem bé...

Ramon ha dit...

I pensar que aquesta gent amb els seus diners mouen mig món... on anirem a parar...
I aquí déu niu do, que no ens quedem curts: només cal veure lo que va passar ahir a Barcelona... mare i fill.

HEM DE COMENÇAR A CRIDAR

Striper ha dit...

Ufff cada cop es mes precupant l'augue dels extremismes relgiosos..

josep estruel ha dit...

Hola Zel.
L'altre dia, quan vaig posar el post de "MISAS EN LATÍN", li vaig preguntà a la Susi si em deixava anar a desenterrar al Cid i als Reis Catòlics.
Em sembla que m'haurà de deixar que hi vagi.

Una abraçada.

rebaixes ha dit...

Mentre la rebel ió de totes les dones
no la feu vosaltres, els contrincants es senten còmodes amb els seus panyos calents...que us dediquen, quan a un l'han de protegir... Hi han molts bojos, però tots tenen el cap clar...Anton.

Cèlia ha dit...

Em fa recordar una cançó: "Si no em trobes darrere l'autobús, i no em trobes pas enlloc, oh, oh, oh!,
vine cap al davant de l'autobús, tu em trobaràs allà" Cal molta més lluita encara, de dona a dona! El món no pot evolucionar així! Quin masclisme!

Asimetrich ha dit...

Es que atribuir el despreci cap a la dona al món islàmic és producte de la propaganda que em estat tragant durant els darrers anys. Abans de l'11S poca gent sabia el que era un Burka. De masclisme n'hi ha a tot arreu i de tots els colors. Els extrems són sempre iguals, portin la bandera que portin.

Ferran ha dit...

Totes les religions tenen els seus "moderats" i els seus "radicals"; bé, totes... les monoteïstes, si més no. Els moderats em semblen tan respectables com qualsevol altra persona respectable; els radicals em foten el mateix fàstic en una religió que en una altra...

... i els paletus... els paletus són una raça apart. El que fa la incultura!

yraya ha dit...

Menos mirar alrededor... y si nos dedicarnos a mirarnos más nuestros ombligos, veríamos muchas cosas que tenemos alrededor sobre este tema.
Un petó

Cesc ha dit...

Jo que sempre penso, molt bones intencions i molts pocs fets...

Marta ha dit...

Moltes vegades veiem la palla a l'ull del veí i no veiem la biga al nostre ull. En defensa de la igualtat de la dona amb l'home encara hi ha molt de camí per fer tant a casa com a fora.

Joana ha dit...

Com diuen els castellans... vivir para ver!!
Cada vegada entenc menys el mon...